- Lara, Mora i Moure, els tres autors d’Olímpics andorrans. Foto: EDUARD COMELLAS
PERIODISTES. Han recollit a “Olímpics andorrans” el periple dels 57 atletes nacionals que han participat en uns Jocs.
–Per als que anem peixos en història olímpica: ¿el primer dels nostres olímpics?
–Els esquiadors Francesc Viladomat i Lluís Molné, a Oslo 52. Van competir sota bandera espanyola.
–¿I el primer que ho va fer sota l’andorrana?
–Ton Naudi, Toni Crespo, Xavier Areny, Carles Font i Esteve Tomàs, tots cinc esquiadors, a Innsbruck 76.
–¿I en un Jocs d’estiu?
–El boxejador Joan Claudi Montané i els tiradors Esteve Dolsa i Joan Tomàs, a Mont-real 76.
–¿El que més a prop ha estat del podi?
–El judoca Dani Garcia, novè en menys de 66 quilos a Londres 2012, i Emili Pérez, també novè en la prova de ciclisme en ruta a Seül 88.
–¿Podem aspirar algun dia a medalla, o ens haurem de conformar amb allò que l’important és participar?
–Es pot. I tant. ¿No va obtenir el xipriota Pavlos Kontides plata en vela a Londres? Ara bé, el pròxim pas és el diploma olímpic. Ja arribarà, la medalla, ja.
–¿L’olímpic més jove?
–Fins aquest any ho era l’esquiador Carles Font, que va competir a Innsbruck 76 amb 16 anys. Però l’acaba de superar Cristina Llovera, que va córrer els 100 metres llisos a Londres amb 15 anys i 10 mesos.
–¿Quin atleta ha participat en més Jocs?
–El tirador Joan Tomàs i el maratonià Toni Bernadó, tots dos amb cinc Jocs a les espatlles.
–¿Els Jocs amb més atletes andorrans?
–Barcelona 92 i Atlanta 96: en tots dos hi van competir vuit atletes.
–¿La gran fita dels nostres olímpics?
–Els cinc Jocs seguits de Bernadó. Ha corregut i acabat totes les maratons olímpiques des d’Atlanta 96. I sempre per marca, no amb invitació. No hi ha cap altre atleta al món que ho hagi fet. ¡I no renuncia a córrer a Rio!
–¿Els esports més exòtics en què ha competit un atleta nacional?
–La boxa, amb Montané, i Fiona Morrison, windsurfista a Atlanta 96.
–Per curiositat: ¿quins oficis exerceixen, a la vida civil, els nostres olímpics?
–Hi tenim polítics (Gerard Barcia, Carolina Poussier i Toni Crespo), artistes (Morrison, una altra vegada), l’expresident dels Pagesos (Miquel Font), i un pilot d’aviació (Nahum Orobitg). A banda de funcionaris, empresaris i comerciants, és clar.
–Vostès ho han de saber: ¿cal estar fet d’una pasta especial, per ser olímpic?
–No. Només cal tenir un gran esperit de sacrifici.
–Per acabar. ¿Una anècdota olímpiques memorable?
–La del nedador Santi Deu. Va aterrar a Sidney després de 26 hores de vol, nedava amb Ian Thorpe, el megacampió australià, i a la premsa local se li va posar al cap que ell era un dels rivals a batre. No el van deixar respirar.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
