La música forma part de la vida del Toni Roca des de petit, tant que als 8 anys va pujar per primera vegada a un escenari per cantar durant la celebració d’un casament familiar. Li agrada tota mena de música, però és un apassionat del flamenc en general i la rumba en particular, sobretot si qui canta és el Barrio, el seu ídol. Fa quatre anys, va fundar Rumband, un grup de sis membres amb qui toca rumba amb tocs de rock. Aquest estiu han actuat a les festes majors del Pas de la Casa, Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria, i a altres espais com l’Ovella Negra o l’Hotel Fènix, així com a algunes festes privades i casaments. Agraïts pel suport dels comuns, l’any que ve esperen gravar el seu primer disc amb composicions seves. Mentre això no passa, els podrem escoltar el 7 d’octubre a l’Iqos Lounge d’Andorra la Vella, així com a la pròxima edició de l’Andorra Shopping Festival.
–Quan van començar?
–El grup sorgeix d’un concurs de la Fada Ignorant el 2018. Abans d’això, jo i dos dels guitarristes fèiem petites actuacions a diferents locals del país mentre, paral·lelament, impulsava la meva idea de tenir una formació més gran, que és l’actual formada per sis músics, comptant-me a mi: quatre guitarres, un calaix i veu.
–El nom de grup ho deixa molt clar, però per què aquest estil?
–És la música amb què he crescut, i m’apassiona. El que més m’agrada de la rumba és l’alegria que transmet, el ritme, el sentiment, i quan canto les cançons que he compost, doncs compartir les experiències de la meva vida amb els que venen a les actuacions.
–Com la que va compondre durant la pandèmia?
–Contando estrellas. La vam dedicar a tots els confinats, entre ells, nosaltres mateixos, però no va ser una rumba a l’ús, sinó més aviat melòdica.
–Inicialment feien només covers. De quins artistes?
–De Junco, Estopa, Manzanita, C. Tangana… Ens agraden tant els més clàssics com els més actuals. També portem a la rumba cançons pop i rock, com per exemple alguna d’Extremoduro, sense perdre l’essència de la peça, perquè nosaltres fem una rumba rockera.
–Ara també toquen cançons pròpies.
–Sí. La majoria són meves, tot i que altres membres també n’han creat. Són d’amor i desamor, sobretot. Ja en tenim 11! L’any que ve ens agradaria gravar el nostre primer disc, que ja toca.
–Per cert, on assagen?
–Tenim un local petit compartit en una zona de naus industrials, perquè és molt difícil trobar espais per assajar a Andorra on no hi hagi queixes pel soroll. Sempre que podem assagem dos cops a la setmana, sobretot quan tenim bolos, encara que a vegades quedem només un dia, perquè és complicat trobar un dia que ens vagi bé a tots.
