Toni Grandvallet és el guitarrista del grup de rock Proyecto Ruido. Aquest vespre actuen a la sala La Fada Ignorant, per fer un comiat a la mítica sala que a final d’any tanca definitivament les portes.
–Com va començar en el món de la música?
–Des de molt petit, recordo escoltar The end dels Doors. Aquí em vaig adonar que m’agradava la música. Vaig créixer als 90 amb el grunge, jo escoltava Nirvana, Sound Garden, Pearl Jam… però també molt stoner rock i bandes de heavy dels 80 i 90. Però un dia vaig veure a la MTV un vídeo de Rage Against the Machine on Tom Morello, el guitarrista del grup tocava un riff demolidor mentre milers de persones saltaven a l’uníson amb les notes que sortien del seu instrument. Va ser llavors quan em vaig dir a mi mateix… «he de tocar la guitarra». Així que vaig comprar una guitarra per 10 pessetes a un amic que estudiava la carrera de professor de música i vaig començar a fer classes amb ell en un garatge que era el magatzem d’una botiga que tenien els pares. Més endavant, aquest mateix amic va acabar els estudis i va iniciar la seva carrera de professor en una escola de música i em vaig apuntar. Vaig fer algunes jam sessions amb l’escola de música, fins que vaig conèixer gent del món i vam muntar Ragna Rock, la primera banda on vaig tocar. Després d’uns quants canvis tant de membres com d’enfocament i estil va sortir Proyecto Ruido, l’actual banda on estic.
–És difícil poder-se dedicar a la música en un país com Andorra?
–En general, és difícil dedicar-se a la música a qualsevol país. No és un món gaire senzill. A Andorra potser encara és més complicat. No hi ha molta filosofia de música en directe, amb prou feines hi ha llocs per tocar i en els pocs que n’hi ha no aposten per grups que fan música pròpia sempre prefereixen apostar pels mateixos grups que toquen versions. Crec que per als grups que fem les nostres cançons és més complicat tancar concerts.
–Quina és la situació dels músics del Principat?
–Crec que la situació dels músics a Andorra és una mica elitista. Quan hi ha algun esdeveniment sempre solen trucar a la mateixa gent. Hi ha més grups i solistes a Andorra amb diferents estils molt bons als quals no se’ls dona l’oportunitat de mostrar la seva proposta. La gent jove puja amb molt de talent. Nosaltres mateixos hem confiat la bateria a un xic de 16 anys. Cal confiar més en el planter que ve molt fort amb noves idees i diferents influències, això fa que hi hagi coses molt interessants, però no se’ls dona confiança. Sempre són els mateixos i amb el mateix.
–Creu que es promociona suficient als artistes andorrans?
–Per res. Sembla que allò de fora és millor que el que tenim a casa segons els organitzadors. Tampoc hi ha facilitats a l’hora d’autopromoure un concert. Si et molestes a imprimir 100 cartells, no et deixen penjar-los a cap lloc i la majoria dels bars, botigues, hotels, etc. als que demanes si poden posar un cartell per promocionar un concert no estan per la tasca i no els interessa.
–Que creu que hauria de canviar?
–Crec que caldria fer més festivals amb grups exclusivament d’aquí. Que s’organitzés una cosa així com una batalla de bandes. Que quan vingui a tocar un grup famós de fora toqui com a teloners un parell de bandes nacionals. Que la gent tingui més accés a llocs d’assaig. Jo per exemple vaig estar en un local d’assaig a Barcelona que el podies llogar durant hores. Que les ràdios del país punxin més temes de gent d’aquí. Que hi hagi més rotació. Que no siguin sempre els mateixos grups, als mateixos llocs.
–Aquest vespre actuen a La Fada Ignorant.
–És un comiat a la mítica sala que a final d’any tanca definitivament les portes i donar-li les gràcies al Toni per haver estat de les poques persones amb morir amb les botes posades, apostant per la música i la cultura en directe sense vendre la seva ànima al diable posant reggaeton per mirar només omplir el local a qualsevol preu.
