- Batista, a la cabina de la Sala Rocafort del Centre cultural lauredià. Foto: TONY LARA
Projeccionista. I operador en cap dels cines Illa Carlemany. El cap de setmana va dirigir des de la cabina la reobertura del Rocafort. Diu que té futur.
–¿A quina edat trepitja per primera una cabina de projecció?
–Als 16 anys. Per pura casualitat, vaig fer una suplència al cine Atlàntida, que ja no existeix. D’aquí vaig passar als cines de reestrena i després als grans grups d’exhibició: Balañá, Warner i Cinestar.
–Uns quants noms, per fer memòria.
–He fet de projeccionista, operador i gerent als cines Urgell, Palau Balañá, Alcázar, Fantasio, Coliseum, Club Coliseum, Tívoli, Novetats, La Maquinista…
–M’està recitant la cartellera barcelonina. Però un dia va i es planta a Andorra.
–El 2005, per posar en marxa el nou Modern.
–Hi va durar poc, als Modern.
–Quatre anys. Quan vaig veure que els cines Illa podia ser una gran competència, me n’hi vaig anar: dos mesos després d’obrir. Devia ser la tardor del 2009.
–Amb la mà al cor: el cine, ¿té futur?
–Està tocat. Internet li ha fet molt de ma. Però mai no serà el mateix baixar-se una pel·lícula de la xarxa que veure-la al cine. A casa mai no tindràs una pantalla ni una acústica com aquestes.
–Ara em dirà que mai, però mai no s’ha baixat una pel·lícula per Internet.
–Només documentals. Pel·lícules, cap. Ni una. Paraula.
–¿Per principis?
–Exactament. He treballat en cines durant 40 anys. És un ofici vocacional: pensa que no fèiem festa el cap de setmana, que la nit de Nadal la passàvem a la cabina, i que també hi fèiem el raïm de Cap d’Any.
–¿La pel·lícula que s’ha empassat més vegades?
–Cinema Paradiso. No em demanis quantes: moltíssimes. I encara ara m’emociono veient-la.
–¿Alguna altra de no tan… corporativa?
–Jo he viscut els anys daurats del cine comercial, quan els cines s’omplien de bat a bat: Pretty Woman, La caza del Octubre Rojo, Ghost…
–Tot això, ¿tornarà?
–No. És història. Però encara hi ha vegades que la sala s’omple. I fa especial il·lusió perquè veus la teva feina recompensada. Tot i que ningú no sap que hi ha un senyor a la cabina que fa de projeccionista.
–S’acaba el món, ha de pujar a la nau d’evacuació i només li deixen endur-se una pel·lícula. ¿Quina tria?
–Pearl Harbour. Perquè la meva altra passió és l’aviació. Tinc llicència de pilot privat. A Pearl Harbour n’hi ha un fotimer, d’avions. I què vols que et digui: m’hi veig…
–Per acabar, i amb la mà al cor altra vegada: si passen la mateixa pel·lícula al Rocafort i a Escaldes, ¿on anirà?
–Evidentment, a Illa Carlemany, perquè és un cine més còmoce, millor equipat. Per això al Rocafort s’hi han de projectar títols d’estrena, però diferents dels d’Escaldes.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
