Va néixer al 1983 a la Seu. L’agrada molt la muntanya, l’esport, la fotografia, viatjar, estar amb els amics i gaudir del dia a dia. Intenta cada any posar-se algun repte, el d’aquest any encara està per venir, però no creu que trigui a sortir. Es considera de la Seu de tota la vida i, part de l’altra, se la passa a Andorra treballant. Per Josep Romero
–Què li agrada d’Andorra?
–La seva natura i les seves muntanyes.
–I el pitjor?
–Les cues però no em queixaré pas perquè ja ho tinc assumit.
–Quin és el seu racó preferit del país?
–No tinc cap racó en concret, cada vegada que et pots perdre a fer una ruta veus racons nous que podrien ser el preferit de qualsevol.
–Quina és la seva activitat professional principal?
–Sóc transitari o sigui que treballo a la duana fent documentació perquè entri o surti la mercaderia del país.
–Des de quan és aficionat a la fotografia?
–Sempre m’ha apassionat que puguis tenir allò que veus amb els teus ulls capturat amb una imatge i poder-la veure sempre que vulguis.
–Què és el que li agrada fotografiar?
–Sóc força simple, m’agraden molt els paisatges, sempre estan quiets i no posen cap impediment per ser fotografiats, ells també es van canviant segons l’època i donen molt de joc.
–De tot el seu treball, quin destacaria?
–Triar per triar, van anar a fer fotografies de nit, perquè sóc un amant de la lluna… vaig aprofitar per fer-li una captura, al mirar la foto vaig veure un punt sobre d’ella, pensava que tenia brut l’objectiu però la sorpresa va ser en el moment d’ampliar el zoom per mirar que era allò. Era un avió que passava per sobre. Una bona sorpresa per un amant de la fotografia i de la lluna.
–El Pirineu és una font d’inspiració?
–I tant, tenim racons molt preciosos, hem de seguir conservant aquest encant perquè pugui seguir sent font d’inspiració per a més gent.
–Es pot viure d’això?
–Jo ho tinc com un hobby i no et puc dir la meva versió, però si que tinc amics que van fent coses i prou que en poden viure.
–Recicla?
–Paper, vidre, plàstic, orgànic… i tot el que es pugui. També intento conscienciar a la gent que ho faci, crec que no costa res.
–Està d’acord amb pagar IRPF?
–Sí, ja sabem que a ningú li agrada pagar, però si una bona part tenen que anar per benestar social la gent no hi posaria tants problemes.
–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
–Suposo que em puc considerar que ja i treballo al ser fronterer.
–Comprar a Andorra és barat?
–Si et saps moure pots trobar coses que estan molt bé de preu, d’altres està clar que estan igual que a Catalunya.
–L’interessa la política?
–Sí, segueixo molt d’aprop la política catalana i l’andorrana, m’agrada estar informat el dia a dia.
–Se sent inquiet sense el mòbil?
–Si dic que no, mentiria, m’agrada estar connectat, sóc molt 2.0, ja des de fa molts anys.
–Quins programes de TV li agraden més?
–Polònia, 30 minuts, però sóc més de sèries.
–Té por a la mort?
–Tots tenim una data. Ara bé quin dia? No el sabem, per això s’ha de gaudir al màxim perquè ara estic responent aquesta pregunta i demà ja no sabré pas on seré, però que consti que encara vull viure molts anys més.
–Creu que després hi ha alguna cosa més?
–Al seu dia ho podré descobrir si hi ha alguna cosa més,… si deu estar molt bé perquè ningú torna.
–Practica esport, quin?
–Sí, m’agrada molt córrer per la muntanya i practicar esquí de fons.
–Intenta estalviar?
–Ho intento perquè sempre va bé tenir un petit coixí.
