Talín Puyalto ha jugat 17 anys a l’FC Andorra de futbol sala, a Divisió d’Honor tres anys, i la resta a Plata. Com a tècnic, va estar tres temporades entrenant a Puigercdà, on va assolir tres ascensos de manera consecutiva fins pujar l’equip a Tercera Divisió espanyola. Després va arribar a la banqueta del CE Sant Julià, on ja hi porta tres anys, amb qui també va ascendir a Tercera. Aquesta any el seu equip ha acabat tercer.
– L’esportista neix o es fa?
– Crec que les dues coses són necessàries. Si neixes amb condicions però no treballes no arribaràs enlloc. Amb esports d’alt nivell la feina física i mental és imprescindible.
– Qui és el seu ídol d’infantesa?
– Mai vaig tenir cap ídol en concret, però sí que admirava a uns quants esportistes de l’època.
– I la seva referència en l’actualitat?
– Actualment Venancio López (seleccionador espanyol de futbol sala), és una referència del nostre esport a nivell mundial, tant dins com a fora de les pistes.
– Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?
Tinc la sort de tenir una família meravellosa, un grup d’amics fantàstic i una feina que m’agrada molt. Només demano salut per poder-la gaudir com fins ara.
– Té confiança en el futur?
– Sí, crec que encara que hi han molts problemes arreu del món, sempre penso que al final l’ésser humà és suficientment intel·ligent per corregir errors passats i amotllar-se al que li pugui venir en el futur tal i com ha fet en altres ocasions.
– Es dedica plenament a l’esport o té altres feines?
– Tinc la sort que la meva feina està relacionada amb l’esport del país a la secretaria d’Estat d’Esports de Govern i per les tardes les dedico al futbol sala amb el CE Sant Julià.
– A part de dedicar-se al futbol sala, té alguna afició? Quina?
– M’agrada l’esport en general, m’encanta practicar qualsevol tipus d’esport que em proposin.
– Un petit plaer diari?
– Jugar una estona amb la meva filla, la Zoe.
– Que el pot treure de polleguera en una competició?
– Visc els partits molt intensament. Costa molt que em treguin d’un enfrontament, però els jugadors que parlen massa a la pista quan la pilota està aturada, no m’agraden gaire.
– Tres valors fonamentals que li demanaria a un futbolista?
– Humilitat, caràcter guanyador i treball.
– Creu que a Andorra la feina dels esportistes té prou reconeixement?
– Crec que aquí a Andorra no ens podem queixar. Tenim molts mitjans de comunicació que es fan ressò dels nostres esportistes. Potser que de vegades massa, pel nivell que tenim, però és normal, som petits i tots volem la nostra quota de protagonisme. A Andorra, per les nostres especificitats, és difícil arribar a tenir molts esportistes d’elit, per la qual cosa, els que tenim els hem de cuidar molt.
– Quines mesures polítiques creu que l’ajudarien en la seva activitat?
– Tornar a potenciar un equip a l’elit del futbol sala espanyol. Els últims 25 anys, Andorra ha estat un país de tradició amb aquest esport. Un equip de referència al Principat seria molt important per donar continuïtat als nostres joves que actualment juguen en categories de formació d’equips de Catalunya amb molt nivell, i que pugen amb molta qualitat.
– Quin consell donaria a un jove esportista?
– Que pensi que ha de treballar molt, que sempre trobarà a algú que és millor que ell. Humilitat, respecte, companyonia… De vegades pensem que com aquí a Andorra som els millors, podem baixar la nostra exigència. Després quan anem a competir fora del país ens donem compte que no som tant bons com pensàvem. Aquesta frustració, si no tenim la cultura de l’esforç ben agafada des que som petits, pot fer que deixem la pràctica l’esport.
