– Com i quan es posa al món de la política?
– L’any 1991 amb un grup de gent anomenat Iniciativa Democràtica d’Andorra que treballaven plegats per intentar fer un gir al país.
– Un referent polític d’Andorra?
– El Francesc Casals que va ser Conseller de Comú d’Escaldes-Engordany i Conseller General.
– Un de fora?
– És complicat perquè n’hi ha molts, però a mi m’agradava molt l’Olof Palme, el Primer Ministre suec.
– Un company de files en el que confiï molt?
– Confio molt amb en Vicenç Alay amb qui fa molts anys que ens coneixem i fem política plegats. Penso que és una persona molt íntegre.
– Què li ha donat la política?
– M’ha donat l’oportunitat de fer plantejaments per solucionar problemes que els ciutadans i ciutadanes tenim, sempre pensant pel bé comú i per l’interès general.
– Què li ha tret?
– Si et soc sincera, no m’ha tret gairebé res, potser m’ha tret hores d’estar amb la família o estar amb els amics, potser sí, però no ho veig com un greuge.
– Perquè el PS i no una altra formació?
– Perquè els valors i els principis de la socialdemocràcia són amb els que jo em sento còmode.
– Creu en aquesta Andorra?
– Amb la que tenim avui dia no hi crec massa. Per això penso que necessitem un canvi de timó per intentar retrobar una Andorra que és la que ens mereixem però no és la que tenim ara.
– Què treballarà per canviar si arriba al Consell General?
– Treballaré per intentar reduir la desigualtat econòmica i social que tenim a Andorra perquè penso que aquesta desigualtat, que és creixent, està posant en perill el sistema polític que és la democràcia.
– Amb quins valors del seu partit se sent més identificat?
– Vetllar per l’interès comú i del respecte als drets i llibertats de les persones.
– Què vol canviar de la seva parròquia?
– El mateix que vull canviar d’Andorra, el problema amb les competències i les transferències. Cal que estigui tot molt més endreçat i que cada administració tingui clara quina és la seva funció.Crec que en aquests últims anys hem anat molt enrera en aquest sentit.
– És esportista?
– No m’hi considero.
– Quina música li agrada?
– M’agrada molt la música clàssica, Bach per exemple. També m’agrada molt el jazz. Una mica de tot: música per moments diferents.
– De què viu?
– De la meva feina.
