- Bangera vetlla els guants al gimnàs K-1 per al combat de dissabte Foto: TONY LARA
Kickboxer. És un dels nou púgils locals que dissabte saltaran al ring del Joan Alay, en una vetllada de lluita inèdita al país. Força i honor.
–Perdoni, però, ¿ho porta als gens, això del kickboxing?
–En absolut. No és qüestió de gens sinó d’entrenament, de treball diari: una hora i mitja per sessió. Sense això, no hi ha res a fer. Els gens no t’ajudaran a guanyar un combat.
–Doni’m un motiu per practicar aquest art marcial.
–Perquè et dóna coordinació i t’ensenya disciplina i perseverança.
–¿I per canalitzar les pulsions violentes, potser?
–Això és un tòpic totalment injust. El kickboxing no és violent. Ho és molt més el futbol. Al ring, el respecte a l’adversari és absolut. I després del combat ens prenem unes birres. Com al rugbi. El kickboxing és l’art de dominar el cos.
–¿L’han noquejat mai?
–En combat oficial, no. Als entrenament, i fent d’sparring, sí que m’hi he deixat el fetge.
–Un pèl massoquista, fer d’sparring…
–Potser sí, però et permet practicar el que has après.
–¿Tem topar-se un dia al ring un paio més dur que vostè?
–Els rivals poden ser més alts, més forts, més ràpids o més llestos. Es tracta d’aprofitar les meves armes: si m’enfronto a un lluitador més gran, hauré de recórrer a la velocitat.
–¿Van Damme, el seu heroi, i Soldado universal, la seva pel·lícula?
–Només la vaig veure una vegada, i de petit. El que ell fa té poc a veure amb el kickboxing, i ha fet més mal que bé al nostre esport. Prefereixo Bruce Lee. I la ciència ficció: Alien.
–Doncs ja que el cita, ¿què volia dir, Bruce, amb allò de «be water, my friend»?
–Que siguis flexible, fluid, líquid, mal·leable, adaptable. Al ring i a la vida. És una lliçó de vida.
–¿Per què les pelis d’arts marcials són tan dolentes?
–Perquè el director mai no n’ha practicat, i perquè els guions acostumen a ser infumables, per no dir inexistents.
–¿Inclosa Karate Kid?
–I tant. Una altra que vaig veure una vegada, i ja en vaig tenir prou. Abans que pelis, prefereixo Eurosport.
–¿Per quina causa li trencaria metafòricament la cara a algú?
–Per una falta de respecte molt greu. ¡Però molt, eh! Per exemple, sobre els meus orígens. I potser m’ho pensaria en el cas d’algun polític que jo em sé, i que no diré aquí. ¡Ah, els polítics…! Són uns grans enginyers de l’engany.
–Veig que fuma: ¿no ho hauria de tenir prohibidíssim, un lluitador?
–No afecta el meu rendiment, i bé has de disfrutar una mica dels petits plaers de la vida… La veritat, però: millor no provar-ho.
–¿El seu millor cop?
–El crochet, una mena de ganxo lateral, i el directe, un cop de puny frontal, als morros o a l’estómac. Però això no surt del ring.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
