- Yamada i mossèn Cinto Busquet, que va exercir ahir d’intèrpret Foto: TONY LARA
Monjo budista. I superior del temple Daikotu-ji, fundat el 1315 a Kioto. Ahir va obrir els Diàlegs de Meritxell, auspiciats per l’associació Andorra Complicitat.
–Zen ens serveix per definir una cosa minimalista, pura, austera… Però, ¿què vol dir, zen, per a un budista?
–Zen significa que tot està bé, i que res no està bé.
–¡Caram! Que estoic.
–Al contrari. Es tracta de prendre’s les coses tal com vénen: tan si són bones com si són dolentes. En resum: l’art de no complicar-se la vida.
–Potser m’equivoco, però molt epicuri tampoc no sona.
–La meditació zen requereix un esforç ascètic. En el meu cas, porto 46 anys de pràctica meditativa. Costa, no és ben bé agradable. Però passat aquest punt, de seguida comença a fluir.
–Vaja, el fotut són els 50 primers anys.
–I no està clar que n’hi hagi prou.
–Un cristià ho té fàcil: creu en Jesucrist, que va venir a salvar-nos i gràcies al qual ressuscitarem un dia. ¿En què creu, un budista?
–Una cosa està clara, i és que tots busquem el mateix: la felicitat. El cristià, a través d’aquestes creences. ¿El budista? Difícil de simplificar, perquè hi ha moltes aproximacions al budisme.
–Baixem al concret: el cristià té un Déu que és Pare, Fill i Esperit Sant. ¿I el budista?
–No es pot dir que creguem en Déu a la manera cristiana, tot i que n’hi haurà que sí, segur. Però jo no diria de mi mateix que sóc un creient. Sóc un practicant del camí zen.
–¿Existeixen un cel i un infern budistes? ¿I la noció cristiana de pecat?
–Cada dia pot acabar convertint-se en una experiència celestial o infernal. Depèn de cadascú. Ara bé, deixi’m afegir-hi que jo sóc un gran pecador.
–Estereotips occidentals: la primera associació mental de budisme és amb arts marcials…
–¿De veritat? Personalment practico l’art de la jardineria. No crec que pugui ser considerat ben bé un art marcial.
–Budisme i celebrities: ¿frivolització?
–Penso que hi ha gent a Occident que s’ha cansat de la religió; gent perduda, en certa manera, i que busca en el budisme la novetat.
–Budisme i independentisme tibetà: ¿reduccionisme?
–Els budistes no tenim un compromís polític determinat. Entenc que la figura del Dalai Lama és molt potent, però no deixa de sorprendre’m, aquesta identificació.
–Ja que en parlem: el Dalai Lama, ¿és el papa de tots els budistes?
–Segur que hi ha budistes per a qui serà així, però per a la major part dels budistes el Dalai Lama no és una figura d’especial autoritat.
–Un budista, ¿creu en la resurrecció?
–Més que en ressuscitar després de morts, crec en la resurrecció diària: les coses poden anar malament, però és com un túnel, al final sempre hi ha la sortida. Ressuscitar consisteix en això.
–¿I en la reencarnació?
–És una idea que serveix per consolar la gent. ¿Que el Dalai lama és una reencarnació del Buda? Un conte de fades.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
