A més d’una llarga trajectòria en l’advocacia nacional, carrega pràcticament una dècada d’experiència a la junta del Col·legi d’Advocats d’Andorra (CADA), institució que, des del passat 21 de gener, té el càrrec de defensar. Sophie Belloqc anteposa la defensa de l’avocat a tota activitat, sigui davant de l’administració pública com, sobretot, de la justícia.
–Quin balanç fa del deganat del seu predecessor en el càrrec?
–Els dos primers anys de deganat de Francesc Badia vaig estar exercint com a secretària de la junta. Vaig fer una pausa de dos anys perquè ja en feia vuit que estava al col·legi. El deganat de Badia va procurar servir als interessos dels col·legiats així com del justiciant, que entra dins de les competències del col·legi.
–Llarga trajectòria al col·legi. Quines línies reprendrà respecte de les darreres juntes?
–Hi ha certes feines de la junta de govern que no canvien: resoldre dictàmens i queixes, fer valoracions pel tribunal i peritatges d’honoraris. Pel que fa a la formació dels advocats, hi volem donar continuïtat, evidentment. Treballarem amb Govern per acabar el reglament de capacitat professional –que ja es troba en curs– i així continuar la feina ja feta i acabar-la de forma satisfactòria. Les formacions seran represes de forma més enèrgica que els darrers dos anys, però, perquè és important. I a banda de tot plegat, continuarem amb totes les altres activitats pròpies del col·legi.
–Pel que fa al reglament d’accés a la professió –tot i que entenent que potser no ha tingut temps de mirar-se els dossiers donat que únicament fa una setmana que es troba al capdavant de la junta–, ja han reprès l’intercanvi amb l’àrea conduïda per Espot?
–Es podria dir que les reunions ja estaven previstes. Ja n’hem parlat i a principis de febrer emprendrem les reunions.
–Quina sensació li han transmès els primers contactes?
–De moment no hem entrat gaire a parlar sobre el tema, només fa una setmana que sóc degana. Primer he de parlar amb els membres que formen part de la junta de govern per determinar exactament què volem fer i com acabarem aquest projecte. Un cop fet, parlaré més concretament amb el senyor Espot.
–El dia en què era nomenada va manifestar la voluntat de defensar la figura de l’advocat. Està desemparat davant de l’administració de la justícia?
–L’advocat té un rol difícil. Està molt sol davant de la maquinària judicial: a les vistes exposa sol, davant d’un batlle i del fiscal, també. I no només hi ha administratiu sinó també penal. Però també quan guanya una resolució judicial i aquesta no s’executa es troba sol. I aquests són només exemples. El client no coneix la maquinària judicial creu que no fem la feina satisfactòriament. D’altra banda, la percepció no sempre és bona per part de la justícia; l’advocat, amb les seves reivindicacions o procediments pot arribar a destorbar-la quan únicament ho fa per defensar l’usuari. En aquest sentit, cal dir que el sistema de notificacions és una mica complicat: per molt que intentem agilitzar, se’ns avisa a últim moment. No sempre, però en ocasions estem mal percebuts per la justícia i el client quan el que fem, és defensar-lo; sempre som al mig.
–Com es canviarà aquesta imatge?
–Comunicant a través del Col·legi, per exemple a través de les consultes gratuïtes. Tant aquí com arreu es té la percepció que l’advocat guanya molts diners i que ho fa tot amb aquest motiu. No és cert. Ens hem obert al ciutadà per escoltar les seves necessitats, vist que un dels nostres objectius és millorar la justícia. Les consultes no només són una ajuda; també ens permeten copsar les necessitats dels justiciables. Sovint la gent es nega a consultar a un advocat perquè li costarà car tot i que val més acudir-hi per evitar posteriorment un mal major. Trobem sovint que els casos ens arriben ja consumits, quan és complicat arreglar-los.
–El percentatge de fracàs disminuiria si es fessin aquestes consultes?
–Sí. La gent no s’ha d’evitar visitar advocats. Una hora de consulta val com la d’un metge especialista i pot evitar problemes posteriors.
–Això, amb l’arbitratge i la mediació, alleugeriria els processos?
–És una forma de solucionar l’embossament dels tribunals. A mes els àrbitres estan ben formats sobre matèries específiques, el que ajuda a donar respostes –sobretot a nivell mercantil i de comerç internacional– més concretes, pel que és positiu, així com la mediació és útil pels temes familiars. Però de moment no hi poden intervenir els advocats per redactar les conclusions tot i que portem anys demanant-t’ho; en aquell moment van canviar la direcció d’Afers Socials, pel que no ha pogut ser tot i ser un projecte interessant. El mediador posa la gent d’acord però no pot redactar un conveni de separació o de divorci.
–Reprendran l’arribada a l’acord per a la intervenció de l’advocat en els processos d’arbitratge i moderació?
–Potenciar la creació d’un tribunal arbitral és una de les principals accions en què ens esforçarem a partir d’ara.
–Ha passat per sobre del tema salarial. Creu que l’advocat d’ofici està mal pagat?
–Aquest és un falç debat. No puc negar que un metge, per exemple, cobra molt més que un advocat. Faig aquesta comparació perquè quan es parlar de diners i advocats sempre es percep malament i això és injust: l’advocat fa una feina tan important com un metge quan està de guàrdia. Ara bé, no farem reivindicacions econòmiques; estem passant per moments complicats i el que no podem fer en aquesta època és demanar que ens augmentin les remuneracions pels torns. Vam parlar fa poc del tema amb el ministeri i, en aquest punt, considero que cal valorar els esforços fets des de Govern i potser en parlarem més endavant.
–Que Govern contracti un advocat forà per liderar el gabinet jurídic de l’Executiu es percep com a mostra de l’intrusisme que pateix el seu àmbit?
–En general, el què hem de lamentar no només és aquesta contractació que, finalment i si no he entès malament, no s’ha fet o no es farà, no ho tenim clar. El que sí que puc dir és que molts advocats al país tenen la capacitat i preparació per fer les tasques que ocupen a les institucions públiques i lamento sincerament que no s’hagi optat pel mercat andorrà. S’ha parlat d’això arrel de la contractació però això, malaurada i generalment, passa molt sovint.
–Hi ha molt d’intrusisme?
–Des del Col·legi ho hem denunciat en diverses ocasions. De fet tinc constància que, fa poc, en Francesc Badia va presentar una queixa en aquest sentit fa poc arrel d’unes contractacions. Això no pot ser. S’ha de valorar l’actiu que tenim al país; hi ha gent prou competent per tal de dur a terme les feines més complicades que hi ha i en tots els àmbits del dret: tant des del punt de vista fiscal, com legislatiu com altres punts de vista.
–Les Nacions Unides van recomanar a Andorra la reducció del temps de presó preventiva, cosa a la que dóna suport el raonador. És deficient, l’administració de la justícia?
–No, no. Tinc constància que, quan algú està pres, tot al seu voltant és prioritari. El dossier del pres sempre és el que s’instrueix primer. N’hem de tenir tots consciència. Un dossier amb un pres involucrat és el primer que els batlles tracten i fan el màxim de cara a tancar la instrucció el més aviat possible. És clar que idíl·licament podem esperar anar encara millor, però hi ha moltes detencions preventives que són jutjades ràpidament i quan la cosa s’alenteix és perquè hi ha una necessitat d’investigació judicial i d’informació complementària. A vegades el què hem de millorar és que les investigacions siguin més ràpides. Però tinc constància que l’administració de la justícia participa perquè aquestes situacions es resolguin el més ràpid possible.
–Es vetlla, doncs, per acomplir les recomanacions internacionals.
–Evidentment. Es mira per millorar el sistema, ho veig cada dia. Però sempre hi haurà organismes internacionals que diran que ha de ser més curt, però no només aquí sinó a molts altres països. Tothom està fent el millor que pot. És una preocupació que té tothom, tant l’administració de la justícia com els advocats.
–Tot i així hi ha un percentatge més alt de presos cautelars que no pas ferms.
–Sí, però la majoria, malaurada o afortunadament –no ho sé– acaben condemnats. N’hi ha que han estat presos dos mesos i han estat absolts, però això passa poc.
