És la imatge personificada de la integració en un lloc que no és el d’origen. Reconeix, però, que li va ser difícil: en arribar va topar amb molts prejudicis. Un cop superats i amb l’objectiu d’ajudar els seus compatriotes del Principat a sentir-se un més al país, va decidir fundar l’Associació d’Equatorians, òrgan que presideix i que recentment va adherir-se a la recent constituïda Lliga Americana del Principat d’Andorra (LLAPA) per tal de donar encara major embranzida a la integració dels llatinoamericans. Celebra la multiculturalitat que caracteritza Andorra tot posant com a exemple la celebració de la Fira: a banda de les tradicionals sevillanes i el folklore portuguès, l’esdeveniment ha anat creixent donant lloc a sud, nord, est i oest.
–Quants anys fa que viu a Andorra?
–Ja fa 15 anys, vaig venir convidada cinc mesos pel meu marit, per conèixer Andorra, i aquí em trobo.
–Què és el que li agrada, del país?
–A dia d’avui agraeixo moltíssim que se’ns hagin obert les portes; hem descobert una nova cultura, nova gent. Però he de destacar la seguretat que hi ha. De bones a primeres notava que la gent li costava una mica acceptar-me.
–En quin sentit?
–A vegades les persones pensen que provenim de la misèria, i això no sempre és cert. A Equador hi ha de tot, com aquí: pobres, classe mitja, rics…
–És això el que la va portar a constituir l’associació?
–Una mica aquest va ser el motiu, sí. Però a més, conec a Lorenzo Castillo, president de l’associació de peruans aquí a Andorra, des que vaig arribar. Em va parlar un dia de la seva intenció de formar l’agrupació i jo vaig pensar fer el mateix, però, en el meu cas, amb els residents equatorians.
–Quan va nàixer l’Associació d’Equatorians?
–Vaig fundar-la, com t’explicava, poc després que Castillo erigís la de peruans. Va nàixer al mes de juny del 2011, ja fa quatre anys que existeix.
–Amb quants membres compta?
–Avui dia som 20 socis, del total de 80 equatorians que viuen a Andorra. Ens agradaria tenir una major repercussió, però per manca de temps i pels horaris laborals els és difícil adscriure’s a tot el que muntem. Però sempre que fem una activitat i poden venir, malgrat a vegades és complicat, s’uneixen al que fem.
–Per què s’han unit a la LLAPA?
–Per compartir més. I no només amb els americans. A vegades costa arrencar, pel que vam optar per fer la Lliga, que té l’objectiu d’afavorir la integració multicultural i arrencar activitats entre tots a les que particularment no arribem. Compartir, entre cultures, és important i enriquidor.
–Quines activitats organitzen?
–Sempre que podem, els diumenges sobretot, compartim la nostra cultura: ballem, preparem el nostre menjar típic, cadascú porta alguna cosa. Ara, per exemple, estem acabant d’enllestir la Fira, on vendrem artesania i oferirem productes de la nostra gastronomia. Si no fem més activitats és per la manca de temps, però estem sempre animats i la voluntat hi és, ja només ens falta coincidir.
–Quins plats típics cuinen a l’Equador?
–El més característic és el ‘banano macho’. El fregim i queda com una patata fregida. Quan el plàtan està verd queda més salat i, madur, queda més dolç. Nosaltres el solem cuinar quan està verd. Moltes vegades tenim enyorança i cuinem pans de midó i formatge, i els prenem amb cafè, una infusió o xocolata, per exemple.
–Quina artesania oferiran a la Fira?
–Hi haurà coses de diferents indrets. Per exemple, clauers i braçalets fets amb la closca de la tagua. De Montecristi portarem els coneguts barrets de palla, bandoleres bordades a mà, moneders de pell…
