- La dissenyadora catalana, amb modelet de Sita Murt. Foto: EL PERIÒDIC
DISSENYADORA. Inaugura aquest vespre al Fener de la capital la seva primera botiga a Andorrra, la tercera fora d’Espanya despés de París i Santiago de Xile.
–Perdoni, però, ¿Sita?
–Sí, de Carmencita.
–¡Com la marca de condiments! Així que deu ser molt salada, vostè.
–Això diuen.
–A veure: tants que tanquen i vostès van i obren. ¿On és el secret?
–Suposo que no n’hi ha d’altre que treballar molt i no llançar mai la tovallola, que és el que intentem fer.
–¿Ja se n’ha adonat, que aquí vestim amb tanta correcció com falta d’imaginació?
–¡¿Vols dir?! Precisament, sempre que he vingut a Andorra hi he vist una dona molt ben posadeta.
–Doncs tindrà raó. Ja que la tenim aquí, ¿què n’opina, de la nova equipació del Barça?
–El Barça és sinònim de modernitat i de trangressió. I aquesta samarreta la trobo moderna. M’agrada, no hi puc fer-hi res. I la groga de la segona equipació, també.
–¿Què no es posaria mai, Sita Murt?
–No m’agraden les peces ostentoses. Sí, en canvi, el gènere de punt; la roba informal, vaja. Com la que dissenyo.
–¿Algun color desterrat?
–No, però a la maleta sempre hi duc uns texans, una camisa blanca i un blazer negre. Infal·libles.
–¿Faldilla o pantaló?
–Pantaló, sempre. Per pràctics i còmodes. És la moda que ha d’estar al servei de la dona, no al revés.
–¿Jaqueta o jersei?
–¡Jersei! Les jaquetes, si són de punt.
–Si la copien, s’indigna. Però en el fons, l’afalaga. ¿Oi que sí?
–Presentes una col·lecció i al cap de tres setmanes algú la treu al carrer, clavadeta, quan tu trigaràs sis mesos. La pirateria fa mal, Però si ens copien, senyal que ho fem bé. El dia que no ens copiïn, malament rai.
–¿A qui li agradaria vestir?
–Kate Moss, m’encanta el seu estil.
–¿Li ha perdonat, aquella esnifadeta de res?
–No entraré en la seva vida privada; no n’he de fer res. Però m’agrada com vesteix.
–¿L’última peça que s’ha comprat?
–A París: un vestidet diferent a tot el que tinc. No era de Sita Murt, per variar, però a sobre m’hi he fet un bolero molt especial.
–Si una lectora vol vestir de cap a peus de Sita Murt, ¿no li sortirà per menys de quant?
–Ens movem en un segment mitjà: el look sencer –bolso, sabates, pantalons, blusa o vestit de comunió– per uns 400 euros.
–Per acabar: si anés a la final de la Copa del Rei al Bernabeu, ¿xiularia?
–Coneixia la presidenta Aguirre de la passarel·la Cibeles, i m’ha caigut als peus. Tot això li serveix de tapadora de problemes molt més greus. Ha pixat clarament fora de test.
–Ja, però, ¿xiularia o no?
–Em sembla que sí. Però no sé si ho hauries de posar, això.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
