Simó Duró

El president de la Federació de la Gent Gran, Simó Duró, davant el casal d’avis de la plaça Lídia Armengol, a Andorra la Vella. Foto: ÀLEX LARA

Fa un mes que es va constituir la nova junta de la Federació de la gent gran amb Simó Duró al capdavant, un ensenyant jubilat , exllevador del Quart d’Ordino i exconseller general. L’entitat no ha previst grans canvis i s’ha fixat com a prioritat aconseguir la revisió de les pensions, l’eliminació del copagament sanitari i ampliar la informació sobre aquells temes que els afecten. Duró va succeir en el càrrec a Josep Visa, el qual va liderar l’entitat durant 12 anys. Com a fita principal va aconseguir que no hi hagi padrins que passin necessitats importants a Andorra.

– A primers del mes d’octubre va ser escollida una nova junta de l’entitat i vostè el nou president. Parlem d’una línia continuista?

– Sí. En un primer moment cal conèixer el funcionament, les activitats, l’existència de procediments, els seus mecanismes… Els veritables motors han de ser les associacions parroquials. Les peticions i suggeriments s’analitzaran a la federació i s’acceptaran per assentiment o per majoria. El procediment serà de baix a dalt.

– Quines són les principals demandes de la federació?

– El benestar, l’assistència, les finances, el lleure i en una paraula, l’ésser humà.

– I quins són els objectius que s’ha fixat com a president?

– Estar en contacte amb el col·lectiu. Resoldre pel col·lectiu o cas per cas problemes o qüestions cap als organismes pertinents tant nacionals com exteriors. Anar de la mà amb les associacions existents i amb les estructures oficials i de concurrència pública siguin en l’àmbit de l’educació, assistencials o religiosos.

– Creu que les persones de la tercera edat són ben tractades en general per la societat?

– Hi ha de tot. La societat més jove veu aquest moment de vida molt llunyà. Uns pensen que no serà pas demà quan siguin vells, d’altres ni es preocupen de les persones grans però si en volen els beneficis. També hi ha que es cuiden de forma exemplar dels seus ascendents o al menys ho intenten segons les seves possibilitats. Sovint el bon tarannà de les famílies es troba en perill per la falta d’amor i del respecte.

– Andorra és un país que ofereix qualitat de vida als seus grans?

– Andorra és un país petit i sovint comparativament es constaten injustícies. A més el cost de la vida és molt elevat. Qui té casa, hort, garatge propi,… es pot defendre. Al meu entendre pels més desfavorits caldria que les instàncies al poder fessin càlculs i ajustessin les pensions, les milloressin i llavors que cadascun administrés la seva pensió. En conclusió amb justícia, tant en pro com en contra, queda molt per fer.

– Se senten ben tractats pel Govern i els Comuns?

– Es fan comentaris divergents però no bel·ligerants. Els comuns intenten millorar i satisfer les peticions, i de forma regular s’aproven els esforços. El col·lectiu aprecia la Festa Magna però té oberta una llista de peticions no satisfetes. Si s’aprovessin en la seva gran majoria això afavoriria la popularitat del Govern o de l’oposició…

– Què creu que li falta al Govern per satisfer- lis?

– Sensibilitat, ponderació i justícia en el repartiment dels diners. Això val per a la CASS que privilegia sovint a qui no ho necessita.

– Parlem de números. Un jubilat pot viure amb la seva pensió al Principat?

– No sempre. Sovint les persones amb bons ingressos són insensibles vers els qui comparativament no en tenen. Caldria cercar i resoldre les necessitats dels altres. A més sovint es parla de la bona consciència i després els resultats són inexistents.

– No es donen desequilibris per poder viure dignament?

– Tot depèn de la cotització al llarg de la trajectòria laboral, però les pensions s’han d’ajustar al cost de la vida.

– El copagament és una de les assignatures pendents de tots els governs?

– El col·lectiu l’ha demanat. Té una resposta afirmativa i ara cal que Govern i CASS ho formalitzin.

– Tenen prevista alguna reunió amb la ministra de Salut i Benestar?

– Ens varem reunir el passat dia 8 amb la ministra Rodríguez. Pensem fer tantes trobades com calguin amb ella o bé amb els departaments del seu ministeri. Ara mateix és percep sensibilitat, el futur ja ho dirà.

– Aviat tindran una nova pàgina web, no?

– Sí gràcies a la diligència i benevolència d’una empresa andorrana properament la tindrem.

Per a més informació consulti l’edició en paper.