El nou fitxatge estelar de l’FC Andorra, Sergi Samper, torna a Europa des del Japó després d’haver passat per equips com el Vissel Kobe, Granada, Las Palmas i FC Barcelona. Ara, el català vol desplegar el seu millor joc en un projecte tricolor pel que sent molta il·lusió.
–Com va ser la seva experiència en la lliga japonesa? Hi ha molta diferència amb la Segona Divisió espanyola? Com ho va veure? Què va aprendre?
–He après molt, va ser una experiència molt enriquidora. És una lliga molt competitiva amb estadis sempre plens. Els jugadors japonesos són molt intensos. Em va costar una mica adaptar-me, al principi, perquè no esperes que hi hagi tant nivell, però bé. A poc a poc, vaig anar adaptant-me i han sigut quatre anys i mig que he gaudit molt.
–Japó és molt diferent a Espanya i a Andorra en estil de vida, com va ser l’experiència?
–Molt bona, realment. Des del primer dia l’afició em va tractar de forma increïble, m’han mostrat molt afecte i això sempre m’ho emporto. Després, he après moltes coses molt bones, el respecte que tenen cap a la gent i al jugador. Òbviament, també hi ha coses no tan bones com que estàs molt lluny de casa, el canvi d’horari… hi ha hagut la pandèmia pel mig, va ser bastant difícil amb el país tancat, però en general l’experiència ha sigut molt bona.
–Ara que ho comenta, va ser molt complicada la pandèmia al Japó?
–Més que res, perquè van tancar el país. Vaig estar anys sense veure a la família. Aleshores, clar, es diu aviat. Per això tenia tantes ganes de tornar.
–Com va ser el procés de deixar Japó i arribar a l’FC Andorra?
–Va ser molt ràpid perquè vaig rescindir (el contracte amb el Vissel Kobe) al cap de setmana i entre setmana ja estava pràcticament amb l’FC Andorra. Aleshores, jo havia seguit a l’equip des de feia uns anys, tenia clara la idea de jugar que tenia l’entrenador i a sobre estava a prop de casa, per això tot m’encaixava.
–Ara comentava l’estil de joc que li agrada dur a terme Eder Sarabia. Aquesta última temporada, l’FC Andorra ha destacat molt precisament per aquest estil de joc. Què el fa tant cridaner?
–Sobretot, que tenen les idees molt clares, que tothom remi cap a la mateixa direcció, jugar-les totes des de darrere, no dividir cap pilota llarga, tenir els conceptes molt clars… Realment, dona gust treballar amb ell i, a poc a poc, l’equip anirà millorant perquè hi ha molts jugadors nous.
–L’FC Andorra és també un equip molt jove. De fet, vostè, amb 28 anys, que no és a prop d’una possible retirada, és dels més veterans de l’equip. Com veu als jugadors més joves? Veu que hi ha similituds quan vostè tenia la seva edat?
–Sí, òbviament, quan ets tan jove tens moltes ganes de demostrar. Tens aquesta ambició de continuar millorant i crec que és el lloc perfecte per a tots aquests jugadors joves. En una categoria molt bona i amb un entrenador que confia molt en la gent jove, que aquesta és una mica la gràcia. És veritat que jo també, amb 18 anys, vaig jugar pràcticament 40 partits en aquesta categoria i ara intentaré ajudar amb la meva experiència en el que pugui.
–Ja va jugar amb el FC Barcelona B a Segona Divisió i ha mencionat que ha estat seguint la categoria. Com creu que ha evolucionat la Segona Divisió espanyola des que hi va jugar fins ara? És més difícil o diferent?
–No, jo crec que, al final, la Segona Divisió d’Espanya hi ha molt nivell. És una lliga molt competitiva. Sí que és veritat que està molt marcada pels límits de LaLiga, les limitacions econòmiques que fan difícil créixer més. En aquest sentit, sí que estan una mica més limitats, però a Espanya sempre hi ha grans jugadors.
–Amb el tema del FairPlay, creu que pot ser un gran impediment per a l’FC Andorra per a poder continuar creixent tal com ho està fent actualment?
–Està clar que estem una mica limitats en aquest sentit. Però s’estan fent molt bé les coses, el club està creixent d’una manera molt ràpida. Pas a pas i a veure si podem continuar creixent amb aquest ritme.
–Feia unes setmanes, en unes declaracions, Eder Sarabia es referia a l’FC Andorra, com també ho fan alguns membres del club, com un projecte de vida. Com veu vostè aquesta estima que li tenen al club?
–Sí, al final, aquí hi ha gent que ha començat des de baix de tot. Rubén Bover, el mateix capità, Adrià Vilanova, Nico Ratti… Al final, si estan aquí, és perquè es creuen el projecte, perquè s’estimen al club i tenen ganes de créixer de la mà. Aleshores, a mi també em fa il·lusió això. Que es cuidin aquests detalls i a les persones. És un tema molt important.
–Li volia preguntar per Jandro Orellana. És un jugador que ha anat progressant i aquest any existeix l’expectativa que faci un gran salt i de què sigui la seva gran temporada. Vostè, a partir de l’entrenament, la seva experiència i tenint en compte les seves posicions, com veu a Orellana?
–Bé, el veig molt bé. Té els conceptes clars del míster. Està clar que l’any passat tenia molta competència, però el veig preparat i estic segur que farà una molt bona temporada.
–Quines qualitats diferencials li veu a Orellana?
–El toc de pilota. Té un primer control orientat molt bo, inclús aquest canvi de ritme per a conduir (l’esfèric). Té unes condicions tècniques molt bones.
–Tornant al tema de la Segona Divisió espanyola, destacaria alguns equips que l’estiguin sorprenent? Algun equip que s’hagi de tenir especial en compte a l’hora de jugar contra ells?
–Bé, això tots, òbviament. La categoria és molt complicada. Entenc que els equips que començaran com a preferits és els recentment descendits, ja que tenen un pressupost bastant major que els altres i juguen amb avantatge. Però bé, respecte el tindrem per a tots, sense dubte.
–Un d’ells, per exemple, és el RCD Espanyol, amb qui l’afició andorrana té moltes ganes d’enfrontar-se. Des del vestuari, com es veu el futur partit contra l’Espanyol?
–És d’aquells duels que sempre fan il·lusió. Jugar contra l’RCD Espanyol, un equip tan gran. I bé, amb aquesta rivalitat que s’ha creat amb les últimes paraules… Serà un partit més, però no podem negar que ens fa il·lusió.
–Com va la vida i l’adaptació a Andorra? Si bé hi ha similituds amb Catalunya, hi ha també certes particularitats. S’està adaptant? Li està agradant?
–És molt còmode la vida aquí. Després de tants anys fora, s’agraeix. Em sento com a casa. Estic molt adaptat. Una vida senzilla, però estic molt còmode amb la gent. Conec moltes persones que viuen aquí, andorrans.
–Que és el que més li crida l’atenció d’Andorra?
–Els paisatges perquè són impressionants. No he tingut gaire temps de fer rutes, però de segur que tindré per a fer-les. Havia vingut alguns estius pel Campus Nike fa uns anys i conec una mica el país. Ara he provat alguns restaurants que estan també molt bé.
–Finalment, quin missatge li donaria a l’afició de cara aquest inici de temporada?
–Espero que ens donin suport, que també s’il·lusionin amb el projecte de l’FC Andorra. Nosaltres estem molt il·lusionats i donarem el millor de nosaltres perquè puguin gaudir.
