Com va viure l'estrena del concert aquesta setmana a l'Illa Carlemany?
Va anar molt bé. És molt estrany veure't tocar des de fora i en públic. Vull dir, una cosa és veure un concert o algú que t'ha gravat en algun concert, però en aquesta ocasió era tot un concert gravat amb la sala del cinema plena. Una sensació que vaig viure d'una manera estranya. A més, patíem bastant els membres del grup, perquè vam coincidir molt amb això, que s'acabaven les cançons i encara hi havia aquesta sensació de nerviosisme.
Una situació innovadora i impactant.
Sí, però la sensació que teníem era el de veure'ns però amb altra gent. Impacta, per aquesta barreja entre una qüestió que sentim com íntima i molt nostra, però a la pantalla.
“És molt estrany veure’t tocar des de fora i en públic… era tot un concert gravat amb la sala del cinema plena”
Com va sorgir fer la col·laboració?
És bastant habitual fer aquest tipus de barreges. Hi ha molts grups que ja ho han fet des dels anys setanta. El màxim exponent d'això són bandes com Metàl·lica, quan ho vam fer amb la Simfònica de San Francisco. En aquest cas era un pas més per l'estil que fem, el 'death metal', que és inclús una mica més agressiu. La gràcia de tot plegat és que la fusió és 100% del territori.
És la primera amb aquest gènere?
Sé que l'ONCA i la JONCA sí que han col·laborat amb altres grups i han fet concerts. Així i tot, la nostra intenció era, a més de fer la fusió, deixar-ho enregistrat i que el concert no passés com una anècdota. Ens feia il·lusió que, a més, els participants [la banda Persèfone, l'Orquestra Nacional i Cítric, la productora que ha enregistrat el concert] fossin d'Andorra i que es gravés al país, perquè al final no deixem de ser un microestat. A més, tenim la sort que som un grup internacional i ens coneixen per tot el món, toquem per tot arreu. Era com anar d'una part micro a la macro.
Quins elements té el 'death metal' per poder fer la fusió amb l'Orquestra?
La nostra música és molt complexa. En general, la música metal és música molt exigent, tant per al músic com per a l'oient, i hi ha molta disciplina darrere. Potser per a la persona que no està acostumada a escoltar metal no ho nota, perquè no arriba a veure aquestes capes d'instrumentació, perquè estem acostumats a una música molt més senzilla. La música comercial té una estructura molt més fàcil. El mateix passa amb la música clàssica, té molta disciplina, això implica que són hores d'estudiar l'instrument. Hi ha molta precisió, molta passió per a això. A Persèfone, la part orquestral o clàssica sempre ha existit. Des del principi del grup, el nostre teclista, Miguel Espinosa, sempre ha jugat molt amb elements clàssics i amb orquestra, tot i que no podíem tenir-la real.
“La nostra música és molt complexa… hi ha molta precisió, molta passió. A Persèfone, la part orquestral o clàssica sempre ha existit”
Com va ser el procés d'adaptació?
Bàsicament, va ser rearranjar tot el que ja havíem fet fins ara amb una orquestra real, amb l'Albert Gumi, director de la ONCA, i després treballar amb seccions noves. Però no va ser com crear-lo des de zero. La nostra música ja té moltes parts així. Com reajustar algunes parts i sobretot reescriure-les amb l'Albert perquè tingués sentit amb la formació que portaven.
Hi ha alguna novetat més en el disc, que també s'ha estrenat aquesta setmana?
El disc és la celebració d'un grup que fa 20 anys que està fent música, que continua fent música i que estem junts i que hem pogut celebrar-ho fent un concert amb una orquestra després de dues dècades tocant. Una qüestió que considerem una fita dintre del que és la música avui en dia que tot passa tan ràpidament i és superfugàs. És molt complicat mantenir una relació o un grup, en aquest cas, que ve a ser el mateix durant 20 anys.
Al final el disc es presenta en un format que cada vegada s'utilitza menys. Avui en dia el format físic ha quedat l'últim i l'ítem més col·leccionista, podríem dir. Aquesta vegada, el que hem fet és una edició podríem dir, més col·leccionista, perquè la gent que vulgui veure el concert només el podrà veure si compra el format físic. De moment no el tenim amb digital. Ens feia gràcia fer un àlbum de directe com es feia abans. És una edició física amb dos CD i amb el Blu-ray.
“Podem dir que el disc és un 'The best of Persèfone'. Com les recopilacions que abans es feien, que ara serien les 'llistes de reproducció', però amb l'Orquestra Nacional”
Han sigut fidels als vostres fans amb aquest disc?
Els tipus de cançons que troben van en la línia del que estan acostumats a ser aficionats a Persèfone. També hem inclòs les que considerem les millors cançons del grup, les que més agraden i les que hem tocat en directe en les últimes gires. Sí que és veritat que és una fotografia general del grup, perquè hi ha cançons que no hem tocat mai i ens fa il$lusió tocar per fer algunes al·lusions a discos anteriors, però sí, podríem dir que és un 'The best of Persèfone'. Com es feien abans aquestes recopilacions, que avui en dia serien les 'llistes de reproducció', però tocat en directe i amb l'Orquestra Nacional.
Què aporta aquest concert enregistrat a aquests 20 anys junts com a banda?
És clar, en cap moment ens vam imaginar que tindríem un disc en directe, perquè la música que fem ja és complicada de per si, com per haver-ho de fer en directe i que sigui una única oportunitat d'enregistrar-ho tot. Però és que, en tenir l'oportunitat de fer-ho en l'Orquestra no ho vam dubtar perquè mai sabem si podem tornar a fer alguna cosa així. A més, les coses es van donar, tota l'ocasió era massa perfecta per deixar-la passar.
Això és una fotografia més del que ha estat el grup. Jo crec que és pel fan de la música poder gaudir les cançons de Persèfone amb un toc de revisionat amb una orquestra i nous elements. A mi me'n porta a més en l'àmbit personal, perquè a nivell màrqueting o comercial, no funciona. La gent vol consumir música nova, de manera ràpida, diària, veure el vídeo a internet o a TikTok, i oblidar-se en el cap de 3 segons perquè li ha sortit un mem. Som superconscients que el que estem traient és quelcom molt específic i pel públic més minoritari, ja inclús entre el gènere que fem.
Què en pensa d'aquest canvi en el consum de la música?
El consum aquest tan ràpid, doncs, òbviament, no m'agrada, perquè a mi m'agrada escoltar la música de principi a final, m'agrada mirar una pel·lícula sencera i no un trosset. M'agrada veure el producte com l'ha concebut un artista i no com me'l volem vendre per internet amb un tall de 20 segons amb un ball de TikTok.
De cara al futur, què li espera a Persèfone?
Continuar treballant molt. El mes que ve marxem amb un concert. És un festival que es fa en un creuer. Sona bastant boig. Perquè surt des de Miami fins al Carib i són com unes vacances per al grup. És la segona vegada que ho fem. És un creuer per a fans del metal i bandes. És com el típic festival, però en lloc de fer-se en una esplanada o a la muntanya, es fa en un creuer. Després tenim una gira per als Estats Units, que encara no hem anunciat. Estem en procés ara de fer els visats de treball, s'anunciarà aviat. Posteriorment tenim festivals. Al març tenim dos o tres festivals, al maig també. Òbviament, estem treballant amb un disc nou perquè el concert gravat no és música nova, i entenem que hem de treballar allà amb música nova, i és el que ens està demanant el cos també.
