L’Òscar Pujol s’identifica com a indòleg i sanscritista. Té formació en sànscrit i ha traduït una quinzena de llibres d’aquesta llengua antiga al català i al castellà. Vivint més de vint anys a l’Índia va impregnar-se d’una cultura que ha acabat fent seva i que avui intenta transmetre arreu, com va fer el passat cap de setmana a Andorra impartint un taller i una conferència en el marc del cicle Geografies.
–D’on sorgeix el seu interès pel sànscrit?
–D’un viatge turístic que vaig fer a l’Índia amb la meva dona. Va ser l’any 1979 i tots dos vam quedar fascinats per la cultura del país.
–I van decidir traslladar-s’hi?
–Teníem moltes ganes d’anar-hi a estudiar, però encara vam tardar un temps a fer-ho realitat. Hi vam anar al 1986 i ens hi vam quedar 22 anys. Jo vaig estudiar sànscrit, però també vaig aprofitar per aprendre l’hindi i altres coses.
–Més enllà de les llengües?
–M’interessen especialment els Ioga Sutres.
–Pot explicar què són?
–Són aforismes del ioga. El filòsof Pantanjali va recollir-ne les bases en un llibre que s‘ha erigit com un gran estudi sobre la ment i la importància de la seva purificació i cura.
–I segueix aplicant-se?
–Sí, és un camí molt important, tot i que a Occident la ment és la gran oblidada perquè es dona més importància al cos. Cal aprendre a concentrar-se i a tenir emocions positives.
–Aquí no es dona importància a la ment?
–La fem servir com un instrument per treballar o divertir-nos. El problema és que no ens adonem que és un muscle més i que si l’exercitem podem guanyar en benestar o estar més contents.
–I això ho ensenya el ioga?
–Ajuda que la ment funcioni millor i que tu no en siguis esclau, sinó que t’obeeixi a tu. De fet, la ment és el nostre millor amic i el nostre pitjor enemic.
–Per què?
–Amic perquè amb la ment ho percebem tot, però enemic perquè ens enganya i ens posa trampes constantment.
–I es pot combatre?
–El ioga ha creat un mètode que és la meditació i que permet aconseguir claredat mental.
–I vostè ho ensenya?
–Primer de tot ho poso en pràctica i després intento difondre tot aquest coneixement. També vull comparar el ioga antic amb l’actual.
–És molt diferent?
–L’actual és un producte del segle XX i se centra molt en el cos. Jo, en canvi, vull transmetre els fonaments més antics del ioga i la importància de la ment i la consciència.
–Ha de guanyar més presència el ioga a Occident?
–N’ha agafat molta. S’ha convertit en part de la cultura universal, però fa falta més.
