Amb diversos anys d’experiència en el sector turístic, Òscar Julián creu que els clients són els qui veritablement marquen la qualitat i el servei d’un establiment hoteler, d’aquesta manera cal valorar aquests aspectes per oferir la millor estància possible i garantir un turisme més de qualitat i no tant de quantitat, mercat al qual, segons el president i portaveu de la Unió Hotelera d’Andorra (UHA) caldria parar-hi més atenció. Julián afirma que per tenir un bon sector turístic cal conèixer el client a la perfecció.
–Com valora la situació actual del sector turístic d’Andorra?
–Home, tot i que ha evolucionat positivament en els darrers anys, d’alguna manera està patint precisament les conseqüències d’aquesta evolució. Durant molts anys, hem tingut una evolució cap a un turisme de masses, en què es donava més importància al volum de visitants que a la qualitat o la capacitat de despesa que podien desenvolupar. I a data d’avui, estem pagant les conseqüències d’aquestes polítiques que durant molts anys ens han donat certs fruits a curt termini, però a llarg termini potser són polítiques que generen poca riquesa, i és el que ens està passant actualment.
–Creu que aquesta situació s’estabilitzarà o millorarà?
–És difícil fer una valoració a llarg termini, perquè estem parlant que fa un parell d’anys Andorra tenia prop de 41.000 places hoteleres regularitzades. I aquí també hi havia un nombre important de buits que estaven fora del mercat o operaven de manera il·legal quant a apartaments o altres tipus d’allotjaments. I si a això li sumem la davallada de turistes que estem tenint en els últims anys, com ens indiquen les dades d’ocupació que, a data d’avui, està en una mitjana per sota del 50%. Si volguéssim tenir un sector turístic fort en el sector de l’allotjament, amb capacitat de reinversió i amb la capacitat de poder-se adaptar a les noves exigències que els turistes i els mercats exigeixen, es marcaria així una mica la línia de treball.
–Actualment, quants hotels hi ha a Andorra?
–Comptant els hotels i aparthotels, hi ha uns 240-250 establiments, parlem, per tant, d’unes 36.000 places o llits. Però encara hi ha una sèrie de places que no estan registrades que, en breu, o floriran al mercat o en faran alguna de grossa. Hem de ser conscientsque avui en dia hi ha una sèrie d’unitats immobiliàries a les quals se’ls hi ha donat un ús privat. Molta gent també les ha destinat a la venda perquè pensava que li donaria una certa rendibilitat, però la situació econòmica ha limitat que aquestes inversions no es poguessin desenvolupar i, molta gent, el que està fent, és reconvertir de manera abrupta les inversions cap a un sector que no corresponia o no s’havia plantejat en un primer moment.
–Aquestes places hoteleres no registrades, afecten negativament el sector hoteler?
–A Andorra fan molt de mal, més que res perquè les xifres que tenim d’ocupació no són per llençar coets. I això és, en certa manera, voler posar portes al camp, voler salvar la situació individual sense mirar les conseqüències que això pot arribar a tenir a nivell general.
–I què s’hauria de fer per millorar aquesta situació?
–La resposta és difícil: o dupliquem el número de turistes que vénen al país per poder pujar la xifra d’ocupació d’una manera significativa, o cau el número de places disponibles que tenim aquí i generem tancaments d’establiments, increment de persones a l’atur… La solució no és fàcil i evident, però, a data d’avui, la primera solució, que seria poder implementar de manera importat el número de visitants i turistes, és una acció difícil de desenvolupar. Així que tot indica que amb la segona solució, en què els establiments es veurien obligats a limitar la seva activitat o, fins i tot, tancar, és la que més prioritats té avui en dia.
–Com es podrien atreure més turistes?
–Falten turistes, però el mercat és el que tenim. Andorra ha viscut durant molts anys d’un mercat de proximitat, com el d’Espanya i França. Altres mercats llunyans sí poden generar en moments puntuals cert increment i certa riquesa, però no hem d’oblidar que el nostre mercat potencial i principal és el mercat de proximitat. I, realment, pot ser que en tots aquests anys d’abundància ens haguem passat de frenada. I el problema no és que haguem d’anar a buscar cinc milions de turistes amb una estància mitjana de tres dies al país, sinó que trobem la manera de mantenir-los.
–Aleshores, què cal plantejar-se?
–Si Andorra es pot permetre aquests cinc milions de turistes o no. I si l’impacte que poden generar és més positiu o negatiu. Potser hem de valorar que amb tres o tres milions i mig que teníem de turistes fa uns anys, les places hoteleres que hi havia s’haurien d’haver quedar estabilitzades i no haver crescut com han crescut.
–Creu que les campanyes turístiques que s’estan fent per atreure els visitants són les adients?
–Hem passat de fa vuit anys a no tenir practicament cap acció a, de sobte, tenir una sèrie d’accions i de campanyes amb les quals Andorra es posiciona i fa sonar la campaneta conforme Andorra està aquí. Tot i que també és probable que les campanyes no estiguin del tot encertades per una part del sector, però hem de ser conscients que Andorra té l’extensió que té i disposem d’una tipologia i diversitat d’hotels dispersa. I fer una campanya que agradi a més del 60% del sector és molt difícil.
–És possible que la baixa ocupació de l’estiu sigui per falta de campanyes promocionals?
–Durant molts anys, a l’estiu no hem fet res. Ens hem centrat en l’hivern i com amb l’hivern molta gent ja vivia tot l’any, ens hem oblidat de la resta. Però amb la davallada del sector és ara quan es posen les mans al cap. Fa 40 o 45 anys, les dades eren a la inversa, a l’hivern no es treballava i les campanyes fortes eren a l’estiu. Vam ser els andorrans els que vam decidir en cert moment que la neu era el nostre or blanc, sense mirar les conseqüències, i ara estem patint per aquestes accions.
–Què opina del pressupost del Govern establert per al turisme d’Andorra d’aquest any?
–D’entrada, la resposta és negativa, perquè ens agradaria sempre més. Durant els últims anys s’ha fet una aposta molt important per al turisme, i el pressupost de turisme era molt significatiu, s’havia implementat d’una manera molt considerada. I que aquest any s’hagi retallat, doncs no ens agrada, però també hem de ser conscients que la situació del país no és la més idònia.
–2,6 milions del pressupost total del turisme es destinen al Cirque du Soleil. Creu que aquesta xifra està justificada?
–La xifra, com a tal, no es pot dir que sigui molt o sigui poc, tot depèn de la repercussió que té. En aquest sentit, el Cirque du Soleil és una marca posicionada que, per si sola, atreu, i associar-la al nom d’Andorra és positiu. I en els darrers anys, és cert que hem tingut clients de fins ara destinacions molt llunyanes, els havíem d’anar a buscar i, gràcies a que havien vingut a Andorra per coincidir amb el circ, han pogut conèixer el país. Segurament, hi ha altres accions que també s’haguessin pogut desenvolupar, però nosaltres respectem les accions que es facin per promocionar el turisme d’aquí.
