- Domínguez, buscant fauna a la regió de Ladakh, al nord-es de l’Índia
- Foto: ÒSCAR DOMÍNGUEZ
–¿Ornitòleg?
–Millor birdwatcher, observador d’ocells. Es tracta d’observar el màxim d’aus possibles. Anglosaxons i escandinaus tenen fins i tot rànkings.
–A vostè, ¿com li va?
–Tinc cap a 2.500 observacions. No està malament, però és que d’aus n’hi ha prop de… ¡9.000 espècies!
–¿El més exòtic que ha observat en la seva carrera?
–Un ocellet endèmic de la selva del Vietnam que es diu exactament short-tailed scimitar-babbler.
–Perdoni, ¿i no s’avorreix, mirant ocellets?
–Si vas a la muntanya amb la idea d’observar mamífers o amfibis, per exemple, és possible que tornis a casa amb la cua entre les cames. Una au, en canvi, quasi segur que te la trobaràs.
–Un birdwatcher, ¿sent alguna cosa quan observa coloms de ciutat, altrament dits rates amb ales?
–Home, la gràcia és veure els animals en estat salvatge.
–A El hombre de Alcatraz, un pardalet li canvia la vida a Burt Lancaster. ¿N’hi ha per tant?
–Tant, tant, no ho sé. Però hi ha qui organitza les vacances en funció dels ocells que vol veure. Fins i tot hi ha agències especialitzades a muntar periples per a ornitòlegs.
–Perdoni la ignorància: ¿tots els ocells són aus (i al revés)?
–En la classificació científica, els ocells són un ordre dintre de la classe de les aus. Les més petites. Per entendre’ns: un pardal és un ocell; un àguila, no. Però no cal filar tan prim.
–Ocell de mal averany, any d’ocells, any de tropells… ¿D’on els ve, aquesta mala fama?
–Saviesa popular que no es pot menystenir: són moltes generacions de pagesos observant ocells. I aus. En castellà diuen: «Cuando el grajo vuela bajo hace un frío del carajo». Així és: quan a la part alta hi ha núvols freds, ells baixen.
–¿Quins ocelletes podem topar-nos per les nostres muntanyes?
–Sobretot d’aus d’alta muntanya: perdiu blanca, gall fer, trencalòs, voltor, picot negre…
–¿Quina ens recomana?
–El mussol pirinenc, que utilitza els nius abandonats pel picot per fer-hi el seu. Un extrem que s’ha observat per primera vegada a Andorra.
–¿La nostra au totèmica?
–En tindria tots els números, perquè aquí és especialment abundant.
–¿I on el busquem?
–Li agraden els hàbitats d’altitud, a partir dels 1.800 metres. Cap al coll d’Ordino, per exemple. Però no us en feu gaires il·lusions…
–¿Orc, com els de la Seu?
–És extremadament tímid, i a més surt de nit; durant el dia dorm. Normalment se’l detecta a través del cant, i acostuma a cantar cap a finals de l’hivern i principis de primavera.Potser tenim sort, diumenge…
Per a més informació consulti l’edició en paper.
