Per jugar bé als escacs s’ha d’estar moltes hores davant el tauler. Són anys jugant i entenent-lo, i estudiant jugades, tant per atacar com per defensar-se. Òscar de la Riva és director tècnic de la Federació d’Escacs Valls d’Andorra i s’encarrega també d’ensenyar als més joves els secrets d’aquest esport que té segles d’antiguitat.
–L’esportista neix o es fa?
–És una barreja de les dues. Pots néixer amb moltes qualitats, però necessites desenvolupar-les. Si no hi ha una simbiosi de les dues és complicat poder destacar.
–Qui és el seu ídol d’infantesa?
–Bobby Fischer. En aquella època veient les seves partides i coneixent la seva vida podies veure que era tot un geni.
–I la seva referència en l’actualitat?
–Pel que fa als escacs, Magnus Carlsen. Ha demostrat com es pot ser campió del món a una velocitat vertiginosa, amb només 22 anys. És un revolucionari dels escacs moderns. En futbol, un altre esport que segueixo molt, sens dubte Leo Messi. És un dels millors jugadors de la història, sinó el millor.
–Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?
–Viure. Passar el dia amb les meves filles o la feina, que m’apassiona. tinc la sort que tot el meu entorn està bé. La vida està per viura-la.
–Té confiança en el futur?
–Per una banda sí i per l’altra no. Veus el món cap a on va i t’adones que en moltes coses retrocedeix. Hi ha problemes entre religions, amb les fronteres entre països, el trencament social que existeix i moltes altres coses. Sembla que la història es repeteix i el que hauríem de fer és aprendre’n perquè no tornin a passar les desgràcies. Es cometen molts errors. Confio que l’esser humà és intel·ligent i que s’anirà arregrant tot. Sóc optimista de mena.
–Es dedica plenament a l’esport o té altres feines?
–La meva feina, com a director tècnic de la federació, està relacionada amb el meu esport. També em dedico a la vessant formativa en els escacs, on la major part del temps el dedico a l’ensenyament escolar.
–A part de dedicar-se als escacs, té alguna afició? Quina?
–Tot el relacionat amb les noves tecnologies m’apassiona. M’agrada estar a l’última. També sóc un gran aficionat a la lectura.
–Un petit plaer diari?
–El primer cafè del matí. El necessito. Mentrestant em poso al dia amb les notícies.
–Que el pot treure de polleguera en una competició?
–Costa molt que em treguin de polleguera. Però fa molts anys m’havia passat trobar-me al davant un jugador que et mira de manera altiva, amb un aire de superioritat per intimidar psicològicament.
–Tres valors fonamentals que li demanaria a un escaquista?
–Cencentració, combatibilitat per guanyar i control dels nervis. Les tres tenen molta importància.
–Creu que a Andorra la feina dels esportistes té prou reconeixement?
–És un petit país i és difícil poder dedicar-se només a l’esport. Molts ho compaginen amb els estudis per tenir una altra sortida. Es promou molt bé la base i hi ha beques pels que destaquen, però és molt complicat que es pugui arribar i mantenir-se a l’elit. També ens trobem que hi ha nens que acaben fent moltes activitats, perquè tot ho tenim a prop, que fa que siguin bons en tot però no s’especialitzen en res.
–Quines mesures polítiques creu que l’ajudarien en la seva activitat?
–Fidelitzar més el que és la inclusió dels escacs com a matèria obligatòria a les escoles. És una molt bona eina de desenvolupament per formar com a persones. Necessitaríem més ajuda econòmica per comptar amb més professors, perquè no en tenim prous. Això serviria per acabar de consolidar el projecte.
–Quin consell donaria a un jove esportista?
–Que mai es cregui que és el millor. S’ha de ser sempre humil i s’ha d’anar poc a poc, esforçar-se i continuar progressant. Mai hi ha un sostre de millora en l’esport. Cal tenir tenacitat, treballar fort i no baixar mai el llistó.
