Tan sols té 19 anys i en porta sis en els rànquings de la Federació Internacional d’Esquí. Cridada a ser la futura referència de l’equip nacional femení d’alpí, Sara Raméntol té clar que la seva prioritat és representar Andorra amb el màxim d’orgull en l’esport nacional amb una idea que persegueix des de ben petita: fer-se un forat entre l’elit. / Per IVÁN MOURE
–L’esportista neix o es fa?
–Es fa. Cada persona té unes qualitats que ha d’explotar, tant físiques com mentals.
–Qui és el seu ídol d’infantesa?
–Mireia Gutiérrez. Sempre m’he fixat en ella.
–I la seva referència en l’actualitat?
–Continua sent la Mimi però també m’agrada molt Lara Gut, una noia que ha tingut lesions, s’ha aixecat i allà està, entre les top.
–Què li motiva a aixecar-se cada dia del llit?
– Sóc molt competitiva. i et diria que em motiva ser cada dia millor però en tots els aspectes, a nivell esportiu i també humà.
–Té confiança en el futur?
–Sí, sobretot per dues coses. Per poder arribar a complir el meu somni d’arribar a ser una corredora de la Copa del Món i perquè quan acabi la meva carrera pugui seguir ajudant l’esquí andorrà.
–Es dedica plenament a l’esport o té altres feines?
–Estudio disseny però la prioritat és l’esport. L’estudi l’aprofito durant el meu temps de descans de l’esquí i per tant vaig a un ritme més lent de l’habitual, però vaig avançant.
– A part de dedicar-se a l’esquí, té alguna afició? Quina?
–La gimnàstica artística. Era practicant, però va arribar un moment en què havia d’escollir ser esquiadora i vaig haver de sacrificar moltes coses, entre elles la gimnàstica.
–Un petit plaer diari?
–La xocolata.
–Què li pot treure de polleguera en competició?
–Que molestin abans de la sortida. Quan estic concentrada no m’agrada que em parlin, que hi hagi molta gent al voltant. Haig d’estar sola, en el meu món.
–Tres valors fonamentals que li demanaria a un jugador?
–Treball, constància i humilitat.
–Creu que a Andorra la feina dels esportistes té prou reconeixement?
–No el suficient. L’esquí és un esport molt car i a vegades hagués volgut ajudar als meus pares. A nivell social no som prou reconeguts. Hi ha qui pensa, perquè he sentit alguns comentaris, que som quatre nens mimats que tenim la sort de poder fer això i no es veu la feina que hi ha darrere i tot el que sacrifiquem.
–Quines mesures polítiques creu que l’ajudarien en la seva activitat?
–No segueixo gaire aquests temes.
–Quin consell donaria a un jove esportista?
–Que gaudeixi, que sàpiga perquè està fent això i que mai s’oblidi de com va començar tot.
