Sara Canals Serra (1990, Escaldes-Engordany) és periodista i, actualment, està estudiant un Màster en Relacions Internacionals a New York University (NYU). El Govern li ha concedit, per segon any consecutiu, la prestigiosa Beca Fulbright. Andorra i els Estats Units d’Amèrica tenen firmat, des del 2000, un protocol sobre el programa d’intercanvi Fulbright que consisteix en beques per a projectes d’estudis universitaris superiors o projectes d’intercanvi professional per a acadèmics, professors o investigadors. És el cas de Sara Canals.
–Li han concedit la segona Beca Fulbright. Per quins estudis?
–La segona beca és per a l’extensió del Màster en Relacions Internacionals a la NYU, que és un programa d’estudis de dos anys.
–Com és estudiar a Nova York?
–És molt enriquidor perquè a banda de tenir professors de molt nivell estàs a l’epicentre cultural, social i polític a nivell internacional. Conferències i debats amb professionals de diferent tipus, visites o mítings a les Nacions Unides, companyies globals o mitjans de comunicació internacionals… Hi ha moltes oportunitats al voltant de l’àmbit universitari que t’ajuden a evolucionar professionalment. El món acadèmic requereix molta dedicació i constància: no és fàcil i el ritme és frenètic.
–I viure a Nova York? Deu ser l’enveja de les seves amistats.
–És una ciutat per a tots els gustos i amb una oferta sociocultural molt dinàmica. Viure aquí enganxa, però també parlem d’una societat molt individualista i competitiva, on és fàcil sentir-se sol.
–Què li agrada més d’Andorra? I de Nova York?
–Andorra té aquesta proximitat i familiaritat a nivell social i professional, som un país amb caliu. En canvi, Nova York és tot el contrari: l’anonimat de la ciutat i el dinamisme social fan que cada dia sigui una aventura.
–I el que menys? I de Nova York?
–D’Andorra, les limitacions que comporta ser un país petit. De Nova York, la dificultat a l’hora de trobar allotjament. Buscar pis és un infern i els preus poden arribar a ser molt cars.
–Quin és el seu racó preferit del país? I de Nova York?
–D’Andorra, la Vall del Madriu-Perafita-Claror. I de Nova York, el barri del Soho.
–Quines principals diferències hi ha entre viure a Andorra, Barcelona i Nova York? Amb què es queda?
–Barcelona és un entremig entre Andorra, amb una societat més reduïda, on la gent es coneix i la familiaritat està a l’ordre del dia, i Nova York, una ciutat cosmopolita i caracteritzada pel seu ritme frenètic. No podria descartar-ne cap, totes tenen el seu encant.
–On és més barat comprar: a Andorra o a Nova York? ?
–A Nova York, perquè l’oferta és il·limitada: pots escollir entre els productes més barats, però també pots quedar-te amb els més cars.
–Li interessa la política andorrana?
–Sí, la segueixo regularment i des que visc a Nova York col·laboro amb l’Ara.ad i amb Ràdio Nacional d’Andorra. També vaig tenir l’oportunitat de visitar l’ambaixada andorrana a les Nacions Unides per conèixer una mica més el rol d’Andorra a nivell de política internacional i valorar la feina que s’hi està fent.
–Quina és la seva afició preferida? I practica algun esport?
–Muntar a cavall. Sí, la natació.
–Se sent inquieta sense el mòbil?
–Sí, em sento desconnectada de tot.
–Què li agrada més a la televisió?
–Sobretot consumeixo moltes sèries de televisió. Shameless, Mad men i The Newsroom són les meves preferides.
–Estalvia?
–Des que sóc petita a casa em diuen que sóc com una formiga. Estalvio molt, però no escatimo quan es tracta de viatjar, per exemple.
