No és gens habitual que un esportista nacional pugui obtenir un resultat positiu en tot un Mundial absolut. Sandra Herver va aconseguir-ho al de Linz, superant una ronda. Aquest element l’anima per a seguir treballant i plantejar-se l’any vinent tenir un calendari força més exigent. I a l’horitzó es troben els Jocs Olímpics.
– S’esperava guanyar un combat en l’estrena en un Mundial amb les millors del planeta?
– El primer objectiu que ens havíem imposat era posar en pràctica tota la feina realitzada fins ara. Si això comportava superar una ronda estava bé, si eren dues millor i si era guanyar una medalla encara millor. Aquest és el campionat més important que hi ha i sabíem que passar una ronda és no difícil, sinó el següent. Hi ha medallistes d’anteriors Mundials i Europeus que en aquesta ocasió no van superar ni una ronda, el que ja indica el nivell que hi ha. Passar-ne una com vam fer és molt satisfactori. El primer combat el vaig guanyar bé i el segon el perdia per la decisió dels àrbitres, amb un criteri completament subjectiu on no pots fer-hi absolutament res. Estàs exposat completament a ells. Crec que no haurien d’haver decidit així.
– És un element motivador destacat debutar així…
– És la primera vegada en la que hi participava a nivell sènior i t’anima a seguir treballant en la teva projecció. Ara estic entre les grans i he de ser conscient d’aquesta circumstància, però la motivació és molt gran per continuar amb la feina que estem realitzant i pensar en les fites que tenim per a l’any vinent.
– Quins són aquests objectius que es posa?
– És fer-ho tot d’una manera més professional. Aquest és el projecte. Faré part del calendari de la Premier League, que són un conjunt de competicions que es fan arreu del món i que et permeten guanyar posicions a nivell de rànquing. Tenim plantejat fer-ne només sis, perquè per raons econòmiques no és assumible fer-ne més, com les més llunyanes, que suposen una despesa important. En les que participarem creiem que serà interessant prendre-hi part per la gent que hi serà. A part d’això també tindré Europeu, Jocs dels Mediterrani i d’altres.
– Ara es troba a l’elit. Té al cap allò que el difícil no és arribar-hi, sinó mantenir-se?
– I més ara que el karate ha estat designat com a esport olímpic. La gent matarà per una plaça. Si no surts a competir fora t’estanques. És l’única manera per estar en les millors condicions. Ja no només d’Andorra, sinó també dels països del nostre voltant. Has d’agafar experiència i pegar-te amb les que et seguiràs trobant en un futur, per anar-les coneixent.
– Perquè el karate és molt estratègic…
–És bàsic estudiar el rival. Nosaltres estem fent recerca de les altres karatekes, estem mirant-les i estudiant-les com afronten cada combat. Com a esportista tinc punts forts i febles, pel que és essencial saber els del contrari que tens al davant. Després, a l’hora de la veritat, pot ser que ho canviï tot, però la informació és poder.
– L’estiu del 2020 segur que és una data que té marcada, que és quan es disputen els Jocs Olímpics de Tòquio….
– És molt il·lusionant però sabem que serà molt difícil classificar-se. Ara toca pujar posicions en el rànquing i intentarem assolir una de les poques places que hi haurà. Però no donem res per perdut.
