Maria Salomé Sali Carballo González és professora de llengua i literatura espanyola, i també de francès, al Col·legi dels Pirineus, i és coimpulsora del projecte Jove Voluntariat Lector, conjuntament amb Elena Sineiro. La iniciativa va sorgir en una classe de llengua en què l’alumnat debatia sobre la solidaritat. Els joves van arribar a la conclusió que ser solidari va més enllà de donar diners: es pot regalar temps, paraules, companyia… I compartir lectures! / Per ESTHER JOVER MARTIN
–Des de quan funciona el Jove Voluntariat Lector?
–Des de fa un parell de curs, aquest és el tercer.
–Qui hi participa?
–Vam començar un petit grup del Col·legi dels Pirineus, on treballo actualment, i de l’Institut Espanyol. El segon curs vam incorporar el sistema andorrà, i així els joves entre ells també es coneixien ja que molts tenen una idea dels altres sistemes que no s’ajusten a la realitat. Moltes vegades són compartiments estancs que mai es barregen. El curs passat es va unir el sistema andorrà i el Col·legi Sant Ermengol i aquest any s’ha afegit el Lycée Comte de Foix.
–Quines edats té l’alumnat que hi participa?
–Normalment són de Batxillerat, però ja vénen de quart curs; tenen entre 15 i 18 anys.
–És un voluntariat lliure o és una activitat de classe?
–No, no, pertany al seu temps lliure. És voluntari. La idea va sorgir de l’assignatura que imparteixo, llengua i literatura espanyola a Batxillerat, i és cert que ens serveix com a vehicle: per exemple, ara estem parlant de mitologia i segur que molts d’ells explicaran mites en una de les sessions. Si parlem de literatura de postguerra o de romanticisme, ho incorporem a les lectures. Li donem un ús al material de classe, però llegeixen el que els agrada, perquè es tracta de gaudir.
–Quants joves participen?
–Som més de 50 i anem fent torns. Amb tot, hi ha un noi que té la síndrome d’Asperger i és increïble com s’ha obert, bé cada divendres. És molt lliure, cada setmana munten grups. De vegades som 15!
–On van a llegir?
–El primer any, a la residència Clara Rabassa, i el curs següent vam incorporar el Cedre. També anem a institucions de joves i infància en risc d’exclusió social i al gener també començarem una activitat a la Biblioteca Pública de Govern.
–Van cada setmana a cada lloc?
–No, anem cada divendres, però un dia a cada lloc. Com que som tants volia fer dos grups simultanis, però els agrada veure’s entre ells.
–Què llegeix l’alumnat?
–Al principi anàvem donant pals de cec, i a Clara Rabassa ens van dir que als padrins els agradava molt la novel·la històrica, però va ser un desastre. El millor són lectures curtes, senzilles, relats, contes, poesia… Alguns joves expliquen mites de la filosofia, o canten! Barregen gèneres, perquè sigui dinàmic i atractiu.
–I l’intercanvi entre gent jove i gran funciona?
–I tant! També hi ha gent gran que intel·lectualment és molt potent, i els llegeix Shakespeare o Molière. Una senyora llegeix el que escriu. Un altre busca relats còmics. És un intercanvi!
–Qui hi pot participar?
–Qui vulgui! De vegades convidem als de primària perquè vagin a veure els grans i un parell de mares ja s’han interessat a apuntar-se.
–El Jove Voluntariat Lector s’ha constituït en associació.
–Sí, fa més d’un any que hem presentat els estatuts al Govern. Jo en sóc la presidenta i una professora del sistema espanyol que va començar amb mi n’és la secretària. El nom complet de l’entitat és Jove Voluntariat Lector. Ens queda la paraula, que és un vers de Blas de Otero. L’alumnat també n’ha dissenyat el logotip.
