PER ANDRÉS LUENGO
- Foto: TONY LARA
Número 14 de demòcrates per Andorra.
–L’última de la llista. Només un cataclisme la portarà al Consell. ¿Que potser té vocació de política florero?
–En absolut. Es tracta de motivar i incentivar els meus companys de partit. Era important que hi hagués algú del meu perfil…
–Ciutadana andorrana, filla d’immigrants portuguesos. ¿Es refereix a això?
–Exactament: els meus pares van arribar ara fa 34 anys. Jo ja vaig néixer aquí. Sóc i em sento andorrana.
–És la primera lusoandorrana, si es pot dir així, que concorre en una llista nacional. ¡Ja era hora!
–Doncs sí: ja era hora. Penso que fa temps que hauria d’haver sorgit algú que s’atrevís a fer el pas. I que ja començàvem a trigar massa. Els fills d’immigrants tenim exactament els mateixos drets que la resta dels ciutadans.
–La comunitat portuguesa, ¿se sentirà plenament integrada el dia que hi hagi un ministre o un cònsol fill de la immigració?
–La comunitat portuguesa està integrada, però encara no al 100%. Falten eines perquè la gent s’hi adapti. Si els proporcionéssim aquestes eines, s’integrarien millor.
–¿I quines són aquestes eines?
–Igualtat d’oportunitats per a tothom.
–¿Persisteix un prejudici soterrat que perjudica els lusoandorrans?
–Així ho crec: a molta gent que va arribar de petita i que s’ha integrat absolutament, fins al punt que se senten tant o més andorrans que portuguesos, el sol fet de no tenir la nacionalitat els limita les oportunitats i els tanca portes.
–¿És pitjor la situació dels immigrants portuguesos que la dels catalans, o que la resta d’espanyols?
–A tots els immigrants o fills d’immigrants els passa més o menys el mateix. Mirem el mercat laboral. El primer requisit és la nacionalitat. Si tens el passaport, seràs la primera de la llista encara que no tinguis estudis.
–El portuguès com a assignatura lectiva a les escoles, ¿seria una d’aquestes eines de què parlava?
–Exactament.
–Siguem positius: ¿creu que la seva generació coneixerà el primer cap de govern d’origen portuguès?
–N’estic convençuda. Al 100%.
–Segons la CASS, el maig passat hi havia 4.877 funcionaris. ¿Massa?
–Si n’hi ha 4.877, deu ser perquè cal que hi siguin.
–L’Arxiu Nacional a la Massana per 18 mòdics milions d’euros: ¿un luxe o una necessitat?
–Prefereixo no respondre.
–Metayer, ¿és la bona o la dolenta de la pel·lícula del Cor Nacional?
–Ni víctima ni culpable. Però no en tinc tota la informació.
–¿No mereixia Bartumeu l’oportunitat de governar ni que fos un any amb un pressupost propi?
–Les oportunitats s’han de saber aprofitar quan es presenten. I ell no ho va fer.
–Els reformistes van tombar la proposta socialdemòcrata de reduir a 15 els anys de residència per optar a la nacionalitat. ¿Hi està d’acord?
–Em sembla bé que es mantinguessin els 20 anys. Transcorregt aquest temps es pot valorar si l’immigrant està o no realment integrat.
–¿I no n’hi ha prou, amb 15 anys? Sobretot, tenint en compte que als països veïns només en calen 10…
–Som un país petit. I penso que 15 anys és poc temps.
–Vostè és empresària. Regular el dret de vaga, ¿és urgent?
–No ho crec. Penso que hi ha altres prioritats. Som tan petits que, si ens equiparem en tot als països del nostre entorn, no hi podrem competir.
–Horaris comercials: ¿llibertat total?
–Hi ha d’haver uns mínims. Però que ens obliguessin a tancar just el diumenge, que és el dia que hi ha més turistes, era una aberració. L’última paraula sobre si ha d’obrir o no els diumenges l’ha de tenir el comerciant.
–Per acabar l’interrogatori: ¿amb quina lectura s’evadirà de les tensions electorals?
–Baunilha e chocolate, de la novel·lista italiana Sveva Casati.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
