Graduada en Història de l’Art per la Universitat de Lleida (UdL), la Ruth Casabella ha treballat com a guia cultural a Andorra, passant pel Ministeri de Cultura i el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany. Recentment, va dur a terme una xerrada que tracta l’espoli de les obres d’art per part dels nazis durant la Segona Guerra Mundial.
–Vostè proclama el seu amor per l’art als quatre vents, oi?
–La veritat és que soc una apassionada de l’art en totes les seves manifestacions. Això sí, sento una predilecció per l’art de l’obscuritat, també anomenat romanticisme fosc. Aquest corrent tracta els moments més opacs de la humanitat i va viure el seu esclat a les acaballes del segle XIX.
–Hi ha algun fet concret de la història que li cridi especialment l’atenció?
–Sento especial interès per l’holocaust jueu per raons de rellevància històrica i per motius personals.
–D’aquí ve la xerrada sobre les petjades de l’espoli artístic nazi, oi?
–Així és. Una activitat dins el cicle de xerrades Per amor a l’art. Amb aquest acte provem d’arribar al públic d’una manera més amena que les típiques reflexions teòriques. Mostrar una part dels conflictes que no es coneix tan públicament.
–Ens pot fer cinc cèntims sobre el saqueig artístic de l’Alemanya feixista?
–L’espoli artístic va ser el primer pas de la shoà o holocaust jueu. Una de les accions inicials de discriminació envers el col·lectiu va ser el saqueig de les propietats, entre les quals figuraven molts professionals liberals, pintors, poetes i músics. La pel·lícula El pianista mostra a la perfecció com es van desenvolupar els fets.
–Com es va desenvolupar al llarg d’Europa?
–Aquí cal diferenciar l’aspecte geogràfic. Els feixistes, normalment respectaven els espais públics de l’Europa occidental, és a dir, Holanda, Bèlgica i França. En aquests territoris no van saquejar els museus, o almenys no molts, i tan sols es van centrar en les col·leccions privades. Pel que fa a l’Europa de l’est, no van fer cap mena de distinció entre les esferes artístiques públiques i les galeries privades. Segons els experts, encara hi ha entre 10.000 i 100.000 objectes pendents de retornar des de l’inici de l’espoli.
–Quines van ser les obres més desitjades per Hitler?
–L’obra predilecta del dictador va ser L’astrònom de Vermeer. El que ell no contemplava era que la pintura figura un element representatiu del judaisme en segon pla. Això demostra la incoherència i la falta de coneixements de Hitler, el qual es creia un gran expert de l’art, però, realment, era un fracassat en aquest àmbit.
–Van destruir alguna manifestació artística com a revenja?
–Sí. Van establir la política de terra cremada amb l’art durant el 1944. El van anomenar el decret Neró.
