Rubén Fernández és un apassionat del rock, tant que tot i no dedicar-se professionalment, des de molt jove ha format part de diverses formacions musicals amb les quals ha fet bolos per tota Espanya. El destí laboral i familiar el van portar a Andorra el 2017, i des del 2020 és el baix i fa veus de Proyecto Ruido, un grup de rock que ha evolucionat des del rock clàssic cap a un so propi a partir de les influències i gustos de seus membres: David Vallejo (veu principal), Toni Grandvallet i Carlos Lasheras (guitarres), Diogo Rodrígues (bateria), i el propi Fernández. El proper dissabte, 17 de juny, tocaran per primera vegada amb públic a La Fada Ignorant, que esperen omplir de gent amb ganes de gaudir amb la seva música.
–Què es Proyecto Ruido?
–Una banda de rock que neix a partir de la disgregació d’un altre grup, Ragnarock. Ells feien versions d’un tipus de rock més clàssic, i a partir de la creació de Proyecto Ruido ens orientem cap a un rock progressiu, i stoner rock . És un estil que existeix des de fa anys, però que últimament s’està fent més popular, i sona més.
–Quina diferència hi ha entre rock clàssic i rock progressiu?
–Diguem-ne que el rock clàssic fa refèrencia als grups fundats als anys 60, amb arranjaments més senzills, com ara The Rolling Stones, U2 o Bon Jovi. Per contra, el rock progressiu és més sofisticat, els arranjaments són més complicats, tenen més virtuosisme a l’hora de tocar els instruments. Seria el cas de grups com Hake, Dream Theater, o Foo Fighters. Quant a l’stoner rock, aquest estil combina elements metal i psicodèlics.
–Si no fan covers, entenc que les cançons són seves.
–Sí, toquem les nostres cançons. Les melodies neixen moltes vegades dels moments creatius del Toni, que és un crac, i sempre està amb algun riff nou, que després ens mostra a la resta del grup durant els assajos, que fem almenys un cop per setmana; de les lletres s’encarrega sempre el David, el vocalista.
–De què parlen?
–Com deia, això és cosa del David, que s’inspira en fets quotidians de la seva vida, però també neixen de reflexions que fa sobre l’amor, el desamor, i situacions diverses que sorgeixen de la seva imaginació.
–Diuen que l’anglès és el millor idioma per composar. És el seu cas?
–No, a nosaltres ens resulta massa curt per les coses que volem expressar. Hem optat pel cantar en castellà perquè el David s’hi sent més còmode escrivint en aquesta llengua, i a més és una manera de fer que les nostres cançons arribin a més gent.
–El proper dissabte toquen a la Fada Ignorant. Hi ha nervis?
–Més que nervis, jo parlaría d’il·lusió. Serà el nostre primer concert amb públic i en tenim moltes ganes. La nostra meta és fer que gent gaudeixi amb nosaltres i s’ho passi bé. Esperem que la sala s’ompli.
–Com és que no ho han fet abans?
–No s’ha donat la situació, encara que no hi ha molts locals on fer-ho, com per exemple a Barcelona, on tens la Sala Apolo o la Razzmatazz. Fins ara havíem tocat pels amics a la nostra sala d’assaig. És una situació curiosa ja que a Andorra la proporció de músics i grups de diferents estils és molt alta, i de molt bona qualitat. Jo crec que a poc a poc podrem comptar amb més espais per fer música en directe.
–Quins projectes tenen de cara al futur?
–Ens agradaria enregistrar les nostres cançons per a pujar-les a diverses plataformes. Hi ha gent que ens ho està demanant, però encara no ho hem pogut fer. Volem trobar el millor equip i estudi de gravació. També tenim en ment fer vídeos per a ajudar a promocionar el grup.
