Rubén Cecília és un apassionat de l’art que, des de fa un any, es dedica al disseny. La seva feina li serveix per evadir-se de tot allò que considera nociu.
–Fa quan que es dedica al disseny?
–La meva dedicació al disseny, o més aviat a la customització de peces de moda, va començar fa uns anys amb peces petites, més aviat amb complements com guants, barrets, bufandes i, fins i tot sabates, pertanyents al meu armari i com una activitat terapèutica per, d’alguna manera, ser diferent de la resta. Des de fa poc més d’un any, vaig començar aquesta activitat de renovació del meu propi vestuari una mica de forma obsessiva, diguem-ho així, ja que vaig començar a comprendre que m’agradava.
– Què dissenya?
–Com a llicenciat en Belles Arts els meus dissenys consisteixen, o almenys aquesta és la meva concepció, en composicions més aviat pictòriques sobre peces ja fetes, bé del meu propi armari o bé sobre peces comprades a propòsit per a tal activitat a tall de renovació, per dotar-los d’una nova vida i un nou significat.
–Què expressa mitjançant el disseny?
–Expresso una mica de mi, com tot el qui crea qualsevol cosa, ja sigui un dibuix, un gravat, una pintura, una escultura o un simple document (em refereixo a documents amb valor històric i artístic, com poden ser les Miniatures medievals). Expresso el meu desig de crear art, si se’l pot dir així a la meva feina. És, com ja he comentat abans, una teràpia que m’evadeix de la meva situació i de la realitat en què vivim. Com a persona hipersensible, el dibuix, la pintura, i el meu treball sobre aquestes peces, m’imbueixen d’un aïllament de tot allò que és o considero nociu per a mi i el meu món interior i em provoca cert grau de pau. En definitiva, les meves creacions són una extensió de mi mateix.
–Quina és la base dels seus dissenys?
–Aquesta és una pregunta a la qual trobo un doble sentit. D’una banda, hi ha la base física, són peces ja existents a les quals doto d’un missatge i vida nous sobre les quals creo les composicions mitjançant pegats, brodats o passamaneria i altres elements necessaris per poder realitzar les meves idees. La base metafòrica em ve al cap mitjançant epifanies, sense buscar-ho, bé per haver vist alguna cosa inspiradora o bé alguna cosa que sorgeix del no-res. No acostumo a cenyir-me al que es porti en el moment. M’agrada anar a contracorrent tot i poder inspirar-me en una cosa que ja existeixi o que estigui de moda.
–El disseny és una indústria que exigeix tenir un projecte emprenedor. Expliqui’ns el seu.
–Encara està en fase teòrica, el meu projecte consistiria a dotar peces, els amos ja es consideren obsoletes, d’una nova vida, d’un caràcter diferent. Seria com una mena de reciclatge. Amb això s’aconseguiria, almenys aquest és el meu objectiu, realçar el valor de la peça en si mateixa, no només el seu valor monetari, sinó també, i és la meva principal pretensió, el seu valor sentimental i de diferenciació de la resta respecte al client. I pel que fa a mi, avivar el meu orgull per una feina ben feta amb una història darrere i veient alhora que el resultat d’aquesta feina serveix, efectivament, per a la meva pretensió envers el/la client. D’altra banda, esmentar que tot ho he de subvencionar per mi mateix pel que suposa un gran desavantatge real.
–Què el diferencia d’altres ofertes de dissenyadors?
–Una diferència és la mateixa concepció de la meva feina. És cert que puc tenir, en determinats moments, certa influència provinent de certes tendències o inspiració de qualsevol altre origen. No pretenc seguir les tendències del moment, entre altres coses perquè estic desvinculat del món de la moda, encara que de vegades escolti exemples. Com menys sondegi, menys tendència al plagi.
