Tot i treballar de comercial, l’ànima de Roser Casanova és artística. El fet de créixer en una família de pintors (el seu pare, Gabriel Casanovas, va ser un reconegut pintor i restaurador de mobles antics, obres d’art i objectes religiosos), la van convertir en una apassionada del dibuix i la pintura molt més del que ella era conscient. De fet, no va començar a pintar fins l’any 2009 i des de llavors ja no ha parat. Ahir va inaugurar la seva tercera exposició de pintura, L’aigua de la vida, un elogi a l’aigua com a font de vida per l’ésser humà.
–Tot i créixer en un entorn artístic vostè va trigar a agafar els pinzells.
–Sempre m’ha cridat l’atenció l’art, però no em veia a mi mateixa com a pintora, i de fet no vaig començar a pintar fins l’any 2009, una mica per casualitat, quan em vaig apuntar a l’Escola d’art de la Massana, on després d’un inici en el dibuix, la professora (l’escultora i pintora Dolors Barceló) em va animar a continuar amb la pintura a l’oli, que va sorprendre per la seva qualitat tant Barceló com a la resta d’alumnes (i a mi mateixa).
–Ahir va inaugurar la seva tercera exposició, L’aigua de la vida. Què veurem?
–A partir del món que m’envolta i la meva preocupació per la protecció de la vida, he creat una col·lecció formada per 12 olis amb la meva visió de l’aigua com a font de vida. El meu univers és la pintura, i es nodreix de la natura, que és la meva font d’inspiració en relació amb l’ésser humà.
–I com ha plasmat aquesta reflexió?
–Als quadres la protagonista és l’aigua interactuant amb l’ésser humà. L’exposició convida a reflexionar sobre aquest bé tan preuat que és l’aigua i al qual potser no li donem la importància que té, quan és la base de tot. Amb els meus quadres no vull convèncer de res, es tracta d’art, però sí vull posar el focus en la sort que tenim d’obrir una aixeta i tenir aigua quan a d’altres llocs han de caminar kilòmetres per a proveir-se’n.
–La natura és recorrent en seva pintura?
–Sí. De fet, al 2012 vaig fer una altra exposició entorn de l’arbre com un altre element de l’ecosistema que m’inspira. Tinc la consciència que a través de l’art també es pot defensar la natura i la preocupació per la seva preservació.
–Què li aporta a vostè pintar?
–La pintura és el meu amor. Quan pinto m’oblido de tot. Em concentro tant en el procés creatiu que la resta no existeix. A nivell espiritual, la pintura és curativa. Em sento molt afortunada per poder-me expressar a través de la pintura, i em sap greu no haver-me dedicat abans.
–Què creu que pensaria el seu pare de la seva obra?
–Crec que li hauria agradat. M’hauria encantat que fos viu perquè en sabia molt, i hauria pogut aprendre molt d’ell, m’hauria aportat moltíssim. Quan m’encallo, l’invoco perquè m’ajudi a expressar el que tinc a dins.
