L’ex ministra de Salut i excònsol d’Andorra la Vella es mostra especialment dolguda amb el cap de Govern, Toni Martí, per no haver complert amb les seves promeses i haver actuat amb manca de lleialtat quan es va constituir la candidatura dels demòcrates a la capital en les darreres eleccions comunals. Ferrer creu que DA no li va oferir ni tan sols la possibilitat de negociar amb ella actuant, des del primer moment, a les seves esquenes. I en aquest sentit contradiu la versió donada per la formació taronja sobre els presumptes intents d’acostament a la plataforma que lidera i, corroborant les explicacions donades des del Partit Liberal que va reconèixer haver estat sondejat pels demòcrates per fer una llista conjunta a la capital.
Tanmateix Ferrer admet, entre els errors comesos, el d’haver deixat la corporació comunal abans de finalitzar el seu mandat i el d’acceptar una cartera ministerial. / Per JOSEP ROMERO
–Ratifica, hores d’ara, que DA va fer joc brut?
–Des de una versió subjectiva, em ratifico.
–Per quins motius?
–Perquè no es va complir res del que es va pactar… sense oblidar que a mi se’n va obligar a plegar com a cònsol quan jo no volia, tenint en compte que les eleccions van ser a principis d’any i faltaven molts mesos per a les comunals. Vaig rebre moltes pressions, em van vindré a buscar perquè em presentés a les generals. En menys de 24 hores vaig haver de prendre una decisió i, a partir d’aquí, res del que s’havia pactat.
–Cal reconèixer que el Principat travessava durant aquell temps per uns moments força difícils, no?
–Sí perquè justament va esclatar l’afer de BPA. Tot i així, poc després, en lloc de seure en una taula i estudiar com enfocar les eleccions comunals i la candidatura, hi va haver joc soterrat i per darrere per tal de no mantenir el pacte pels comicis del desembre. Un acord que fins i tot en un moment donat alguns van arribar a negar que existís.
–D’alguna manera, se sent traïda per Martí?
–Jo m’imagino que la política és això. Cadascun juga les seves cartes. Més que traïda considero que he estat massa confiada a l’hora de creure’m les promeses, les paraules o els acords presos i que en el moment de la veritat no han estat així.
–Podríem parlar també de joc brut del cap de Govern a l’hora d’acabar amb la seva projecció política?
–És una possibilitat vist el que ha passat. Al final la meva trajectòria política s’acabava al desembre del 2015 com a cònsol. Em sap greu no haver acabat la meva feina al davant del Comú, i tot això ho va entorpir.
–I en tot aquest enrenou, qui diu la veritat?
–Per començar, que jo sàpiga, Marc Ballestà (secretari de comunicació de DA) no hi era. A aquestes alçades de curs és normal que cadascun digui el que hagi de dir. Jo he dit la veritat i el que no podria admetre és aquesta erosió soterrada contra la meva persona i, alhora, no sortir a explicar com havien anat les coses. No jutjo ni deixo de jutjar… faig el que la meva consciència m’havia dit que havia de fer.
–Quan va començar a tenir la sospita que DA estava actuant a les seves esquenes?
–Em va sorprendre a finals del mes d’agost veure en un restaurant del centre una taula curiosament formada per membres dels partits demòcrata i liberal. I aquí es quan penses que alguna cosa està succeint. Al setembre, en dues ocasions, vaig demanar una reunió per parlar de les comunals i per darrera m’assabento que estan trucant als meus companys de Cd’I.
–I què li sembla que els liberals hagin ratificat les seves paraules?
–Tenen tota la raó, ja n’hi ha prou. Les converses entre partits s’haurien de quedar entre partits sempre i quan no s’utilitzin ni es manipulin a la contra. El país té altres problemes que saber com va anar un pacte. El que cal ara és treballar per tirar endavant el Principat.
–I hi ha algun ‘mea culpa’ per part seva?
–Molts. D’entrada no tenia que haver cregut en la paraula donada. En segon lloc, no havia d’haver deixat el comú fins al final i, per últim, no m’hauria d’haver mogut del Consell General en el moment del repartiment de les carteres ministerials, però per sobre de tot hauria d’haver acabat la feina en la corporació de la capital i per la qual els ciutadans m’havien fet confiança. Em vaig sentir traïda amb mi mateixa i amb ells per no poder continuar però les polítiques i les pressions van ser les que van ser… He pecat de ser excessivament confiada i d’anteposar la continuïtat i la defensa de la gestió del comú al que personalment hauria d’haver fet. Però de tot això s’aprèn.
–Cd’I té raó de ser sense estar Ferrer al capdavant?
–Afortunadament hi ha més gent que jo. Hi ha persones que marxen, altres que s’incorporen. Cal recordar que som independents i tothom fa allò que creu ha de fer. Hi ha persones que creuen en nosaltres i que esperem no defraudar. A partir d’ara ajudaré al meu grup al comú pel que vulguin i necessitin. A banda del seguiment de la política comunal farem el seguiment de la nacional perquè he de recordar que ens van presentar amb les sigles de Cd’I i DA.
–I quin és el futur de la seva plataforma?
–Ho decidirem entre tots. Ens reunirem properament per parlar si mantenim la coalició, ens constituïm com a partit o si ens convertim en un grup d’opinió…
–I el seu futur polític passa per deixar-se estimar pel Partit Liberal?
–El que tinc clar és que a partir d’ara ajudaré a les persones que tinguin credibilitat i no a aquelles que, un cop estan al poder, no mantenen la paraula donada.
–Pensa que el nou titular de Salut continuarà les reformes anunciades durant els seus vuit mesos de mandat?
–Confio que el meu successor agafi aquest projecte i ho continuï. De totes formes no hi ha cap compromís perquè en definitiva és una decisió política la que ha de tirar o no el projecte… tot i així seria bo que hi hagués continuïtat per no perdre més temps.
