Amb la temporada ja finalitzada, i amb bons resultats, quin balanç en fa?
En general, bastant content, però sempre pot anar millor [riu]. S'ha de tenir en compte que ha estat el meu segon any de sub23, així que, entre cometes, era encara dels petits. L'any passat va ser una mica d'adaptació, enguany he pogut fer algun resultat i ara em queden dos anys de categoria, així que a poc a poc.
L'última cita va ser amb Copa d'Espanya i Copa Catalana, però abans va competir al Mundial després de la lesió. Com ha estat l'evolució?
La caiguda a la Copa del Món de Pal Arinsal em va deixar tres apòfisis vertebrals trencades (L2, L3 i L4), però ha anat tot molt bé. Vam parlar amb especialistes de l'esquena i em van dir que tindria per unes quatre o cinc setmanes, i només vaig estar dues setmanes totalment parat, i a partir de la tercera ja vaig començar a agafar la bici. Primer vaig fer la Copa del Món de Les Gets, la qual va servir com un petit test abans del Mundial.
D'aquesta cita, també content?
Sí. M'hauria agradat fer més voltes, em van doblar a la cinquena de les vuit, però els primers van molt ràpid. De totes maneres, l'experiència ha estat brutal.
Pel que fa a la lesió, podem dir que ja està al 100%?
De la caiguda estic totalment recuperat. Passa que quant a rendiment m'ha perjudicat una mica, ja que, d'estat de forma, no vaig arribar com m'hagués agradat. Igualment considero que m'he recuperat bastant ràpid i ara toca preparar el següent curs 'a tope'.
Penso en l'Oriol Pi i, si els agafem amb pinces, amb Xavi Jové i Òscar Cabanas, però no hi ha més 'riders' de BTT. És conscient que tot i ser sub23 és la punta de llança del país?
Doncs sí, i també és una llàstima que siguem tan pocs. De la meva categoria només estic jo, perquè l'Oriol i el Xavi són elit. Abans érem molt més.
Precisament en aquesta disciplina s'ha anat retirant gent molt jove, com l'Àlex Iscla i l'Arnau Graslaub. Com està la BTT a Andorra?
És un esport molt dur amb el que cal tenir una molt bona disciplina. Fas moltes hores a la setmana i estàs entrenant gairebé cada dia, i t'acabes cremant. Tinc amics com l'Stefan [Ancion], qui entrenava com un toro i es va acabar cremant, i és una llàstima. A més, com a base, ara mateix no hi ha una escola com hi havia abans. Jo vinc de l'escola de l'ACA, de la qual vam sortir tots el que estem ara.
A part d'aquesta base, li manca alguna cosa?
No crec. Sempre està bé més suport, per exemple, però crec que no ens podem queixar. En el meu cas personal, la federació m'ajuda en tot el que pot. Estaria bé fer una escola que estigués plena d'infants que poguessin pujar.
L'Arnau Graslaub ho va deixar amb 20 anys en part per la dificultat per compaginar la feina amb els entrenaments. Vostè està a la universitat, podria arribar a repetir-se?
No crec. A la meva universitat [a França] som bastants estudiants que competim i que estem en una estructura, equip o federació. Si justifiques que entrenes bastants hores a la setmana, que competeixes pràcticament cada cap de setmana... et donen l'estatus esportiu d'alt nivell, el qual et permet canviar i modificar classes i exàmens.
Ha mencionat que li resten dos anys com a sub23. Més enllà del marge de millora, quins objectius es marca?
Més o menys fer com fins ara: Copa Catalana i Copa França, en les quals sempre hi ha un molt alt nivell i inclús gent que fa Copa del Món. També implementar Europeus, Mundials i les mateixes Copes del Món.
I pensa en el salt a elit? O queda encara una mica lluny?
Sembla que queda lluny, però arribarà ràpid. Els dos anys de sub23 m'han passat volant, així que els dos que queden segurament seran iguals. De totes maneres, amb moltes ganes pel que ve. El tercer i el quart any seran els bons, sobretot el darrer.