Ha finalitzat els seus tercers Jocs Paralímpics amb una fita per a la història, el diploma olímpic, després ser cinquè en descens. En la resta de disciplines, a trets generals, també ha complert els objectius. Parlem de Roger Puig, un absolut referent andorrà i la punta de llança de l’esport adaptat. Amb ell, fem balanç d’aquesta darrera cita olímpica a Milà-Cortina d’Ampezzo, el bon curs a la Copa del Món i el futur Comitè Paralímpic.
Tercers Jocs Paralímpics i una fita històrica per a Andorra. Ja ho ha paït?
Estic supercontent i supersatisfet dels resultats aconseguits, sobretot d'aquest cinquè lloc, que és el meu primer diploma i el considero un resultat molt important. Espero que sigui el primer d'uns quants, però no prenc consciència del fet que això sigui un resultat històric. És això de no... Bé, és difícil assumir com aquesta importància, aquesta rellevància. M'ho prenc com un resultat boníssim, un resultat personal que serveix, al final, com una mica de presentació. He pogut aconseguir això, saps? I ara esperem aconseguir encara de millors.
Durant la prèvia va deixar clar que afrontava la cita amb la voluntat de gaudir, i els objectius se'ls va voler guardar. Ara que ha finalitzat, entenc que els ha superat, i en algun cas amb nota, no?
Amb descens, sí. És la disciplina amb la qual anava més confiat i amb la qual havia sumat millors resultats durant la temporada. En aquest sentit, mentalment ja deia: "Si el curs m'ha anat així, als Jocs més o menys també aniran així'" Que podria ser diferent, eh [entre riures], però més o menys hauria d'anar així.
Respecte a les altres disciplines de velocitat, és cert que m'ho esperava una mica millor. Una curiositat, a la general de Copa del Món de descens soc cinquè i vaig ser cinquè als Jocs; i en supergegant soc 11è i també vaig ser 11è als Jocs. Tot i que en algunes curses sí que he fet top8 i tenia una mica de confiança en repetir aquest resultat, l'11è lloc és també molt bo. Quant a la supercombinada, un DNF mai és un bon resultat.
I pel que fa a les disciplines més tècniques?
Aquí sí que estava més difícil la situació. En gegant vaig complir, ja que tenia al cap el top15, així que estic satisfet. Per altra part, en eslàlom sí que em vaig sentir incòmode. A la cursa no vaig acabar d'agafar el ritme i va passar el que va passar.
Ara té 28 anys, en plena flor esportiva, i ja ha dit que tant de bo sumar més diplomes. De cara als següents Jocs, es pot inclús pensar en un podi?
És la progressió natural, i la desitjada tant per mi com per l'equip, d'arribar al podi com més aviat millor. Si pot ser de cara a la pròxima Copa del Món o els Mundials de l'any vinent, encara millor.
Vist el vist aquesta temporada en què ha estat vuitè de la general en Copa del Món, el millor resultat mai assolit, podem parlar inclús de victòries en aquestes pròximes cites que ha mencionat?
És una cosa realista. Entra dintre de les possibilitats, però és difícil. Ho deixo així.
Si mira enrere, aquell noi que va tornar a començar després de l'accident amb 14 anys, s'hauria imaginat arribar fins aquí? Ara estem parlant de sumar més diplomes, de podis i fins i tot victòries a l'elit.
De mica en mica vas assumint la teva progressió, el teu nivell i les teves possibilitats. Quan vaig començar, el fet de saber que faria un diploma, un top5 en uns Jocs, amb possibilitat de progressió més enllà i apuntar cap al podi, estaria supercontent i molt segur del camí que prendria.
Al setembre es presentarà el Comitè Paralímpic. Quina valoració en fa?
Al principi, per exemple a Corea, va assumir les funcions la Federació Andorrana d’Esports Adaptats (FADEA). Després, a Pequín, les vam assumir nosaltres. Va ser l'equip qui va fer totes les reunions, les inscripcions, les acreditacions... Aquest any també va ser una situació una mica rara, però ha tornat a ser l'equip qui ha assumit tota l'organització i s'ha anat una mica sobre la marxa. Ara que es constituirà el Comitè hi haurà una estructura i tot serà més fàcil i més àgil.
Per tant, satisfet.
És molt positiu que hi hagi una estructura i que hi hagi professionals dedicats a aquesta funció.
Però per tot el que ha dit, sembla que arriba tard.
Bé, clar, sempre s'hauria agraït que hi hagués existit abans, però també entenc que soc l'únic esportista paralímpic de moment a Andorra, així que també entenc que la destinació de recursos ja era bona i que no s'hagués fet el Comitè fins ara.
Ja ho ha dit, és l'únic paralímpic, de moment. A partir d'ara serà la punta de llança d'aquest nou òrgan, se sent còmode amb aquest rol de referent?
Així com t'he dit que això del millor resultat històric és una cosa que 'em fa gràcia', però que tampoc assumeixo perquè hi ha molts esportistes al país i tothom ho pot fer molt bé, això de ser el referent del paralpí i l'esport paralímpic és una posició que m'agrada. M'encantaria que altres joves s'animessin a fer competició internacional per poder-los ajudar de qualsevol manera. Si és en paralpí encara millor, perquè el camí ja està marcat i ens el sabem, però si és amb qualsevol altre esport, també.
SUBSCRIU-T'HI
De la redacció al teu dispositiu
