L’actor neix el 1976 als Pirineus i comença la seva formació d’actor a Andorra, on forma part durant cinc anys de la companyia teatral Somhiteatre, amb la que recorre tot Catalunya actuant en obres com El Xal de David Mamet o La boda dels petits burgesos de Bertold Brecht.
–A quina edat va decidir que volia ser actor i per què? Què el va captivar d’aquest món?
–Vaig prendre la decisió quan era molt jove, de fet quan vaig veure que era una cosa que m’agradava va ser quan vaig fer Els Pastorets a l’escola. La meva professora de català em va envalentir a què actués i de cop i volta en sortir a l’escenari i veure a tot el públic mirant-me i pendent, em va fer decidir-me. Realment era una cosa que m’agradava molt i em va captivar des del primer moment.
–Amb qui i on es va formar?
–Em vaig preparar amb el Somhiteatre a Andorra que llavors ho dirigia el Pere Tomàs i portava diferents actors i gent de fora com el Michel Chiron que ens feia màscara neutra o el Jordi Llop que ens ensenyava la interpretació. Més tard amb 19 o 20 anys vaig baixar cap a Barcelona i vaig anar al Col·legi de Teatre i després vaig entrar a l’Institut del Teatre i vaig seguir formant-me. Avui en dia em continuo formant si trobo algun curs o alguna cosa que m’interessa també m’apunto.
–Com van ser els inicis de la seva carrera?
–Com a professional van ser amb la pel·lícula dirigida per Agustí Villaronga que es deia El mar.
–Quina va ser la primera feina que li va donar reconeixement massiu i què va sentir en aquell moment?
–Va ser amb la pel·lícula d’El mar que va tenir molta repercussió i va guanyar molts festivals, vam anar al de Berlín i ens vam endur un premi. En definitiva aquest film s’ha convertit en una pel·lícula de culte.
–Quins són els set passos de la creació d’un nou personatge en ordre?
–No existeixen, cada personatge és diferent i la manera d’encarar-lo també ho és. És un procés lent i que es va coent a poc a poc, amb el forn a baixa temperatura i depenent de les exigències del personatge t’hi pots estar més o menys temps, és molt independent un projecte de l’altre.
–Què em pot relatar sobre la filmació de la seva última pel·lícula?
–A la meva última pel·lícula 42 segundos vaig fer un paper molt petit. També vaig estar a la Vampira de Barcelona que va ser un rodatge complicat. Normalment, els rodatges són difícils perquè hi ha poc temps, s’ha de rodar ràpid i sempre costa tot una mica.
–Com un actor viu la televisió o el cinema i el teatre?
–Són coses molt diferents, la televisió i el cinema sí que s’assemblen més i el teatre és una cosa que no té res a veure amb l’altre. Pel que fa al teatre, normalment és un procés de dos mesos d’assajos, molt exigent, has de fer funció cada dia passi el que passi. I, en canvi, la televisió i el cinema és més aviat un procediment més minuciós, més repetitiu i que també són moltíssimes més hores que el teatre perquè un rodatge de televisió o cinema acostumen a durar 12 hores al dia.
–Qui va ser i qui són avui els seus referents al món de l’actuació?
–No en tinc i no n’he tingut mai, acostumo a mirar-me més projectes en concret que m’hagin agradat molt d’altres actors, per exemple el Paco Rabal a los Santos Inocentes o Alguien voló sobre el nido del cuco amb Jack Nicholson que fa un treball impressionant. No soc de tenir referents concrets sinó més aviat em fixo en treballs de diferents actrius i actors.
–Amb quin director o actors que encara no hagi treballat li agradaria compartir algun projecte?
–No tinc algú amb qui em faci especialment il·lusió treballar. Cada projecte és diferent i depèn molt de la química que tinguis en aquell moment amb l’actriu, l’actor o el director. No tinc una especial predilecció per ningú.
–Quins treballs té per al futur?
–Estic acabant el rodatge de la sèrie las Largas Sombras, i també de la sèrie la Mesias i segurament al setembre, octubre, novembre i desembre tinc una película de la qual encara no puc parlar perquè no he firmat res. A més, hi ha el projecte d’una obra de teatre que sortiria al febrer, però no puc avançar res.
–Quins consells podria donar a joves actors que acaben de començar les seves carreres?
–Els diria que sobretot el que han de fer amb la seva feina és gaudir, és importantíssim, quan deixes de gaudir amb la feina que fas estàs venut.
–Quina és la lliçó més important que ha après a la vida?
–A les coses petites de la vida és on acostumes a trobar les satisfaccions més grans.
