Com estan sent aquestes primeres setmanes a la Casa del Poble?
Posar en marxa un nou projecte sempre és molt complicat: porta molta feina i molta organització, així com conèixer l’equip nou i començar a treballar plegats. Però estem molt il·lusionats, amb moltes ganes. Tenim ganes de mostrar a la gent de què som capaços i, sobretot, de demostrar que també podem fer una cuina més popular, més propera, que estigui a l’abast de tothom.
Teníem ganes de fer més coses a part del Beç. Teníem ganes de créixer, de fer més coses al país, i va sorgir el concurs de la plaça del Poble. Ens va semblar que era un lloc brutal i que l’espai estava a l'altura del que buscàvem. Creiem que aquest espai pot tornar a ser un lloc de retrobament on la gent pugui venir a qualsevol hora del dia: a esmorzar, a berenar, a menjar, a fer tapes, a veure el futbol o a fer unes copes. Una mica de tot [riu].
El segell del Beç es continua mantenint, això no canvia imagino.
Exacte. L’ànima és la mateixa, però hem de tenir en compte que els preus són uns altres, que som en un espai molt popular i que no serà la mateixa cuina.
Quins elements han decidit mantenir i quins, per altra banda, han optat per reinventar?
Hem volgut donar un toc representatiu del Beç, sobretot darrere la barra, amb la fusta i la pedra negra, que són molt característiques del restaurant. Ho hem incorporat tant a la planta baixa com a la superior. A la carta també hi ha un apartat que es diu 'El plat del Beç', en el qual volem oferir tapes que mantenen la nostra essència. Hi tenim tres plats que són cuina del Beç al cent per cent, però en format petit i a un preu assequible perquè tothom els pugui gaudir.
Carta fixa o anirà variant en funció de la temporada?
Tenim clar què volem fer, però no tenim tan clar què vol la gent. Això també marcarà una mica el camí: allò que la gent demani, influirà en el que podem oferir. La temporada és molt important per a nosaltres, igual que el producte de quilòmetre zero i el producte d’aquí. Intentarem combinar-ho tot per fer un Bar del Poble com Déu mana.
Però com bé diu, sempre amb el producte local al centre.
Sí. Al final, la cuina del Beç és una cuina de producte. Hem de tenir en compte que el producte que podem utilitzar aquí és un altre, però l’ànima és la mateixa.
Abans també parlava d'un nou equip. Com s'estan organitzant?
Tenim una barreja a l’equip, perquè hem portat part del personal del Beç cap aquí, sobretot perquè ens entenem molt bé. Necessito gent al meu costat que, quan digui “això ho volem així”, ràpidament ho faci. Per exemple, el Sergio, que ho fa perfecte i noli he de demanar res més. També tenim un altre cuiner aquí, i anem combinant uns i altres. Fem aquesta barreja per crear un equip conjunt, perquè al final tindrem tres ofertes diferents, però l’equip serà el mateix.
Molts. És molta feina. Anem d’aquí cap allà portant coses tot el temps i reorganitzant-ho tot: el magatzem, decidir què posem aquí i què posem allà, les neveres, els congeladors, la barra… tot. És molt complicat deixar-ho tot a punt per poder treballar sense haver-me de moure massa. Organitzar tot això és molt difícil.
A banda del Bar del Poble, també han inaugurat el restaurant Rosta, a la planta de dalt.
Exacte. És un restaurant de carn, una barreja entre carn argentina, la costella de tota la vida i una mica de cuina americana, amb tocs fumats. Molta brasa, molta potència i molta carn [riu].
Són tres ofertes molt diferenciades.
Són tres propostes molt diferents sí, i gairebé et diria que no encaixen l’una amb l’altra [riu]. Cadascuna té tres escales diferents, amb el seu propi estil, i que lluitaran per la seva continuïtat.
Hauran de conviure amb els padrins de la Casa Pairal. Com estan sent aquests primers dies?
Bé, aquí no manem, no? Al cap i a la fi, és el seu espai, el seu lloc, i nosaltres l’hem envaït una mica. Però estem intentant fer la convivència el millor possible. Està anant molt bé: els hem posat un cafè molt bo, estan contents, tenen cambrers, tenen jocs... [riu]. Farem algun taller de cuina i algunes cosetes perquè s’ho passin bé. Però vaja, estan a la seva, s’ho passen bé entre ells i, la veritat, gaudeixen molt.
Com t'imagines tots dos espais, tant el Rosta com el Bar del Poble, d'aquí a un any vista, per exemple?
M’agradaria veure els espais plens tot el dia. Plens de gent d’Andorra, amb una mica de barreja de turistes, però sobretot gent del país. Sobre el Bar del Poble, que sobretot tinguin un lloc on retrobar-se, veure el futbol, prendre una canya, fer el vermut, menjar unes croquetes o unes braves, i que tothom s’hi senti a gust.
És una manera de reforçar la presència de la marca Beç al país?
Jo crec que sí. També és la idea, que la gent vegi que no és un restaurant que està allà i que és exclusiu per a uns pocs. El Beç és per a tothom. El preu del menú és una mica alt, però va acompanyat de la qualitat del servei. El client que tenim al Beç, per sort, és molt variat. Tenim el client que pot venir cada dia, el que ve dues vegades a la setmana, el que ve cada quinze dies, el que ve una vegada al mes o a l’any. Ho tenim tot. I això és la part bonica: que tothom pugui gaudir d’un bon producte.
El que sí que és clar que tota bona feina té un reconeixement i la prova és la Guia Michelin 2026, en la qual han tornat a ser inclosos per segon any consecutiu.
Estem molt contents. La gran sorpresa va ser l’any passat, a finals del 2024, quan ens van comunicar que entràvem a la Michelin. Ara és una consolidació d’aquest premi o d’aquest reconeixement, i és molt xulo. La sorpresa és una mica més petita, però igualment ens agrada ser-hi i lluitar per aquesta plaqueta. I la veritat és que també ajuda molt, ja que la gent ens coneix molt més gràcies a aquesta guia.
Beç, Bar del Poble, Rosta... on podrem trobar al Rodrigo a partir d'ara?
[riu]. Porto de bòlit dos o tres mesos. Les últimes tres setmanes no m’arriben les hores del dia, però la meva il·lusió és estar al Beç. A mi m’agrada el Beç, m’agrada molt cuinar-hi. És on puc expressar tot el que tinc dins i tirar la meva cuina endavant. Així que et diria que el Beç és el meu lloc.
