Amb 43 anys, en fa 22 –tota la vida laboral– que treballa al Comú d’Encamp com a tècnic de museus i tradicions. Aquest vespre, a les 20.00 hores, presenta el llibre Homes i dones de Canillo, als auficis!, a l’església de Sant Serni, amb reserva prèvia obligatòria i entrada de franc, on farà cinc cèntims sobre les campanes de la parròquia.
–Què explicarà avui?
–Què són les campanes o per què serveixen, ja que avui en dia les coneixem per quan toques les hores, però antigament hi havia un missatge que la gent sabia quan tocaven a festa, enterrament o missa, hi havia un llenguatge que s’ha perdut i explicaré tot això.
–Avui en dia, amb tots els mitjans digitals que hi ha…
–Clar, s’ha perdut una mica. El campanar era la xarxa wifi del poble, perquè anunciava les coses que passaven. En canvi, avui en dia tenim molts mitjans, com el mòbil, que abans no hi havia.
–I del llibre, què en podem esperar?
–Precisament parla de les 21 campanes de la parròquia de Canillo i també dels campaners, que cobraven del comú i només tenien vacances dos dies l’any: Divendres Sant i Dissabte de Glòria, els dos dies que les campanes no toquen en senyal de dol. La resta de l’any, el poble no podia quedar-se sense campanes i, si ell no podia, ho havia de fer la dona, el fill, la filla o qui fos, perquè era obligat que toquesin tres vegades al dia.
–Estem parlant d’un ofici que s’ha perdut, oi?
–Sí, s’ha perdut, perquè avui les campanes estan electrificades. I era una feina dura, perquè el poble no es podia quedar sense.
–És una pena que es perdin tradicions i oficis com aquest?
–És una pena, però tornen a posar-se de moda. A Catalunya, s’estan recuperant moltes colles de campaners i precisament toquen campanes per posar en valor l’ofici dels padrins. No cal tocar cada dia perquè per això hi ha les màquines, però com a festiu és bonic.
–Aquesta iniciativa no arriba a Andorra?
–Sí que arriba, però d’això me’n cuido jo i estic sol. Poquet a poquet volem crear una escola de campaners perquè hi ha interès i hi ha gent que té ganes, i ho farem perquè és molt bonic poder recuperar la tradició.
–Els canvis que hem viscut han estat per anar a millor o al revés?
–Que llegir no ens faci perdre l’escriure. Com tots els canvis, hi ha hagut de tot. Avui tenim la immediatesa, que saps al segon què passa a l’altra punta del món. Per contra, hem perdut la calidesa entrenyable del poble, el contacte humà que abans hi havia.
–Com es pot recuperar?
–Sent més humans i tornant a les arrels. Saber d’on venim i sentir orgull del passat.
–Ara som menys humans?
–Ens hem deshumanitzat una mica. Les pantalles no substituiran mai una abraçada, un copet a l’esquena o un t’estimo.
