- Imbernón, guarnit contra el fred, ahir a la plaça del Poble de la capital Foto: TONY LARA
–«Futbol és futbol», «Ja no es guanya per la camiseta», «El gol és qüestió de ratxes», «La loteria dels penaltis»… ¿Per què són tan tòpics, els futbolistes?
–És veritat que sempre responen el mateix. ¡Però és que els periodistes sempre els fan les mateixes preguntes! I això, quan hi ha pregunta; en ocasions et plantifiquen el micròfon al davant, i apa, tu mateix.
–Guardiola i Martí i Pol; Valdano i Borges; Imbernón ¿i…?
–Gloria Fuertes. Estupenda poeta.
–Deu ser el penúltim lector de Gloria Fuertes sobre la capa de la terra.
–En tenia la idea típica que era una escriptora per a nens. Allò de Don Pato y Don Pito. Fins que la vaig descobrir en una entrevista i em va impactar. Vaig córrer a la Puça i vaig comprar las Obras incompletas. Monumental.
–Demostri’ns-ho amb un parell de versos.
–Fet: «Lo que más me enerva/ es que estamos de paso/ y aún así como necios nos comportamos./ Y no acariciamos bastante/ la vida, el vaso,/ sabiendo que estamos de paso».
–Entre La soledad del portero ante el penalty, l’Oda a Platko i les historietes d’Eric Castel, ¿què tria?
–Sóc un mal lector de literatura futbolística. L’únic que he llegit és Valdano, que predica un futbol lúdic, per a tothom, on t’hi pots trobar el típic nen grassonet a qui tothom vaticina que mai no arribarà a res i després es converteix en Batistuta.
–Aquell gag de Crackòvia on Oleguer treu un llibre de la taquilla i i un del Barça li demana, «Y esto, ¿cómo funciona?»… ¿Injust?
–Un tòpic que a més no és veritat. Hi ha futbolistes que llegeixen.
–¿De veritat?
–Més dels que sembla. En qualsevol cas, no llegeixen menys que la resta de la població.
–¿L’èpica del Reial Madrid, o la poesia rimada del Barça?
–La poesia del Barça. El futbol és abans que tot joc –bon joc, s’entén– i espectacle, i aquestes són les vies que t’han de portar a la victòria. Guanyar a qualsevol preu… no és la meva idea, la veritat.
–¿Quants llibres hi ha a la seva biblioteca?
–Cap a mig miler. I no, no els he llegit tots. Practico aquell manament del decàleg del bon lector que diu que tens dret a començar un llibre… i també a deixar-lo a mitges si no t’enganxa. I també m’agrada que circulin, prestar-los, encara que els ja els hagis vist prou. Diuen que tot llibre té el seu orgull, i que per això quan el deixes ja no torna. I m’està bé.
–Si demà el món hagués de petar, ¿quins títols s’enduria a la seva nau espacial?
–A part de les Obras incompletas, El secreto, de Rhonda Byrne; Conversaciones con Dios, de Neale D. Walsch. Em va canviar la vida.
–¿El millor poeta que hagi vist mai sobre la gespa?
–Iniesta, per mi el jugador més complet i per tant el millor. N’hi ha de més ràpids, de més forts, amb més gol i amb més regat. Però ell ho fa tot i ho fa bé. Millor fins i tot que Laudrup.
–Per acabar, confessi: entre l’Sport i el Babelia, ¿què tria?
–¿Per què he d’escollir? Hi ha temps per a tot.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
