JOAN RAMON BAIGES
No és fàcil que el director general d’un banc accepti parlar sense embuts de l’actualitat, sobretot quan el país viu un moment complicat després de la tempesta de BPA i els dubtes que es van generar a l’entorn de la plaça financera andorrana.
–Amb la que està caient, quin és l’estat de salut del nostre sistema financer?
–Aquest any el sistema financer andorrà ha passat un test d’estrès,que s’ha superat amb matrícula d’honor, perquè en altres entorns, una situació com la viscuda, si els bancs no haguessin tingut la solvència i la liquiditat que tenen, s’hagués patit molt més. No és un test d’estrès fàcil. Quan tanquem l’any, si un tercer mira les dades de l’ABA, veurà unes dades bancàries magnifiques.
–Comparteix aquesta satisfacció pel que fa a la imatge que s’ha transmès?
–Com a plaça financera s’ha demostrat que els bancs andorrans estan molt bé, però ens pregunten si poden creure’s Andorra com a plaça financera en termes de regulació, supervisió i el famós concepte de banc central d’últim recurs. Relacionat amb això pel que fa a les pròpies institucions de supervisió andorranes i el Ministeri de Finances, s’ha començat un procés de supervisió estratègica de millora en termes d’adaptar-nos als estàndards internacionals.
–Ens hem d’imaginar que tot ve marcat per una agenda europea i pel control que emana d’Europa.
–Quan Andorra signa l’Acord monetari i el d’intercanvi d’informació automàtica amb la UE s’ha de fer una reflexió, que és que si estem desplegant totes les lleis europees, poder hem de gaudir d’elements del propi entorn que donin una millora de credibilitat a l’exterior.
–Quan va esclatar el cas amb la famosa nota del FinCEN, es va actuar de la forma correcta?
–La lectura des de fora és bona i el sistema ha funcionat sense immutar-se, com es veurà amb les dades de finals d’any.
–El Govern va prendre les decisions correctes?
–Va implantar en un temps molt ràpid una directiva europea de resolució d’entitats financeres. Europa acabava de treure al 2014 una directiva, i Andorra es va inspirar en aquesta, la va transposar i aplicar. Ho va fer en 15 dies. Va sorprendre, i més un Govern interí. Va ser un bon començament perquè va donar confort a la visió dels tècnics de fora.
–I en el cas d’Andbank, com s’ha viscut aquest any tan especial?
–Tancarem amb un creixement d’actius del 6%, un benefici com l’any passat. Ha estat un any de crisi important però que s’ha viscut en l’àmbit de les emocions i sobretot l’han viscut els clients que encara estan limitats dins de BPA. Les dades són impecables. Estem tancant amb més de 22 milions d’actius sota gestió, el que suposarà un creixement dels actius del 6% respecte al desembre del 2014. La part important és que això suposa un 1% més de quota de mercat, i ja representem la meitat dels actius sota gestió. Hem crescut i estem tancant amb un benefici com el de l’any passat, tenint en compte que la caiguda del tipus d’interès ens afecta, especialment per l’excés de liquiditat. Pel que fa a la solvència, tancarem amb el rati del 20%, i hem refet la inversió de fons propis que vam fer amb Inversis, i el rati de solvència també serà a màxims.
–Contrasta tot el que m’està explicant amb l’alarmisme que a vegades es pot percebre?
–Les dades financeres són molt bones, i es fa difícil entendre la part emocional que aquest any ha tingut. Una entitat va tenir un constipat però les altres s’han desplegat amb normalitat.
–Quin és el pes de la plaça financera andorrana?
–Hem pogut comparar les nostres dades amb les dels bancs suïssos privats, que ara han de publicar obligatoriament. Mirant les últimes, les del juny passat, Andbank té dues vegades el benefici de Mirabaud, i la meitat del benefici de Lombard Odier.
–Quina és la lectura?
–Lombard Odier és el segon banc familiar més gran de Suïssa. Que Andbank sigui dues vegades Mirabaud i la meitat de Lombard Odier és una dada que ningú coneix, i és una dada molt important. Som més forts i importants del que ens creiem quan ens comparem amb els nostres comparables suïssos.
–Per què Andbank aterra a Israel?
–Hem anat per dues raons. Té un nivell molt alt de concentració de riquesa. Tel Aviv té dues vegades la riquesa de tota Espanya. La segona és que tota està a Tel Aviv.
–Per què hi ha aquesta riquesa?
–Històricament la comunitat jueva sempre ha generat riquesa i estalvi amb un gran esperit emprenedor. En la versió actual els ha portat a ser la ciutat del món més important en alta tecnologia. Un altre factor a favor és que els israelians tenen una part de la seva fortuna custodiada a l’estranger, i això ara només està ates per bancs suïssos que són a Tel Aviv. La nostra estratègia és ser-hi i oferir una alternativa al model suís.
–A Espanya, en canvi, hi ha qui genera dubtes sobre la seva presència. Què hi ha de cert o de fals?
–Tant Israel, com Espanya o Brasil són una resposta al mercat domèstic andorrà. A Espanya tenim una posició dominant, som el banc privat número, som més grans que UBS i que Credit Suís a Espanya. Estem a l’entorn dels 8.000 milions, i ho hem fet en poc temps en un mercat molt saturat. Tenim més de 250 empleats, 20 punts de venda. La segona part bona és que a Espanya tenim un creixement del 3% malgrat la crisi de BPA, que on afecta més és a Espanya per Banco Madrid. És un resultat millor que el de l’any passat.
–Aquest mesos s’ha parlat molt sobre els corresponsals i els suposats problemes que tenen els bancs andorrans. Quina és la situació real?
–Els corresponsals o contrapartides no es van desactivar, i algunes el que van fer és limitar l’increment de risc, res a veure amb el que va passar amb BPA, a qui van tallar la línia. La part interessant és que després de setembre els corresponsals estan incrementant les línies. A nosaltres ens ha trucat Barclays per obrir línia de corresponsal. Els corresponsals amb dòlars estan molt tranquils, perquè truquen al FinCEN, pregunten sobre Andbank, i punt. JP Morgan ens va donar increment de línia.
–Alguna inquietud hi haurà? No pot ser que tot estigui millor que abans.
–A veure, sí que ens pregunten que pensa fer Andorra com a plaça financera, tenir la certesa que hi ha una bona supervisió. S’està demanant per compliment normatiu treballar amb bancs que tinguin un nivell de supervisió equivalent. La d’Andorra és equivalent a la que fa l’autoritat anglesa o l’alemanya? La resposta és no.
–I Andorra pot assumir aquesta homologació?
–No demanen que sigui equivalent, els corresponsals volen que Andorra defineixi el full de ruta per millorar la supervisió. Aquest és l’entregable pendent a efectes de mercat de capitals, que correspon al ministre de Finances i a l’INAF. Aquest full de ruta l’hauran d’anar a explicar a Londres i a les agències de rating. Això ho demana tothom.
–L’actualitat ens porta a Vall Banc. És una compra interessant?
–Sí. La manera com és resol i es planteja està dissenyat de forma que sigui una adquisició atractiva. Crec que es resoldrà, i amb una entitat financera que serà la que pagui més. Hi haurà interès.
–Andank hi participarà?
Sí. H
