L’Èric Rossell va néixer fa 26 anys al Principat. Després d’estudiar fotografia, va decidir que necessitava satisfer les seves necessitats més artístiques i creatives i va estar tres anys estudiant a l’Escola de Belles Arts de Montpeller. Actualment treballa a la productora andorrana Alca Films, on també treballa amb vídeo.
Ell és un dels representants andorrans que serà present a la fase final de la tercera edició del festival de joves creadors dels Pirineus Ull Nu que se celebrarà divendres i dissabte amb les projeccions al Centre de Congressos d’Andorra la Vella.
–Explica’ns una mica de què es tracta Naturae polis, l’obra presentada juntament amb el Lluís Casahuga a la categoria de Vídeo Art.
–Els dos som andorrans, i per poder fer alguna cosa més experimental vam decidir treballar amb el que teníem més a mà, a casa nostra, que és la natura combinada amb l’espai urbà. Volíem mostrar una visió menys objectiva de la natura perquè són plans amb moltes superposicions. Però juguem amb una visió més personal de l’espai natural i com s’integra amb l’àmbit urbà, que cada vegada va creixent més. Tanmateix el vídeo va agafant una dinàmica cada vegada més ràpida, de forma que quan s’introdueix l’espai urbà s’accelerà com tot el que representa el sòl urbà. El Lluís és músic. Ens vam conèixer i parlant vam tenir bastants interessos en comú i vam decidir que havíem de posar en comú el que fèiem. Aquest vídeo, a banda de la part visual, la part de so també està gravada i feta en el mateix moment. És a dir, jo filmava el vídeo i el Lluís anava fent gravacions d’àudio que posteriorment vam tractar per aconseguir el conjunt.
–El vídeo l’heu fet expressament pel festival?
–Sí, realment ens ho vam marcar com un objectiu per poder treballar junts perquè no ho havíem fet mai. Era una motivació per poder fer alguna cosa que després es pogués donar a conèixer. Ha sigut amb poc temps i una idea una mica primària, perquè ens hagués agradat aprofundir més, però trobem que és un bona oportunitat per donar-se a conèixer i treure treballs a la llum.
–S’havia presentat a les edicions anteriors del festival?
–M’hi vaig presentar l’any passat, però tot just acabava d’arribar de França i no tenia gaire material. No em van seleccionar com a finalista i em vaig quedar amb les ganes. Per això em vaig prometre tornar-me a presentar i intentar passar, com a mínim, a la fase final.
–Hi havia assistit com a espectador?
–Sí, l’any passat hi vaig ser i com que amb Alca Films som col·laboradors vaig estar fent les fotografies i el making off.
–Quin valoració en fa del festival i de com està creixent?
–És una molt bona iniciativa i també és un orgull que aquí, al Principat, hi hagi una festival amb gent que s’hi dedica i que cada cop està agafant més volum i més qualitat. D’alguna manera, a més, serveix a la gent d’aquí per mostrar que també treballem i que tenim ganes de fer coses i de créixer dins del món de l’audiovisual. És una bona experiència, coneixes a gent que ve d’arreu i amb qui pots parlar i intercanviar opinions i projectes. Vull agrair i felicitar a la gent que ho està fent possible perquè és molt complicat i sempre se’n surten per fer un bon festival.
–Com veieu els creadors andorrans que cada vegada s’agafi un territori més ampli i puguin arribar obres de Barcelona, Navarra, País Basc…?
–Per a nosaltres penso que és un fet molt positiu. Si ho limitessin només a Andorra seria massa tancat. Cada vegada hi ha més gent que es dedica a aquest sector dins del país i que s’obri ens posa al nivell del que tenim al voltant i ens podem comparar amb gent que ve de països més grans i que s’han pogut moure més i treballar amb molts projectes. Crec que justament l’interès és que es pugui anar obrint. Penso que la franja pirinenca és interessant perquè és el que ens defineix a nosaltres. Si fos a nivell europeu potser seria massa gran, però l’espai que ara entra trobo que és molt interessant perquè és el que tenim a tocar.
–De quina salut gaudeix el món audiovisual a Andorra?
–De la meva edat i més joves conec a molta gent que es dedica a aquest sector. Jo tinc la sort de treballar i viure d’això aquí i hi estic plenament posat. És complicat perquè és un país petit i el mercat és el que hi ha, però tenim el mateix potencial que artistes que venen de França o Espanya. Simplement cal motivar a la gent perquè pugui tirar endavant. El festival és ideal, és l’únic esdeveniment que tenim d’aquest tipus, plenament dedicat a l’audiovisual. És l’oportunitat per començar i anar-se movent poc a poc.
–És un bon lloc per començar però també hi ha un nivell molt important si veiem alguns dels noms dels finalistes.
–Hi ha molt nivell, i per a nosaltres, per a la gent que comença, poder compartir la pantalla amb creadors de renom és un orgull i un honor. És una motivació més.
–L’objectiu és guanyar?
–El meu objectiu era sobretot participar i, després de l’any passat, poder estar entre els finalistes. El simple fet de que s’hagi reconegut la feina feta i que hagi estat seleccionat ja és una satisfacció. Després, clar, si és guanya alguna cosa estaré ben content! A més, els projectes que he presentat els he fet en equip, amb companys, i això és molt enriquidor i sempre tens més coses que aportar que si treballes de forma individual.
