Aquest dissabte 18 de novembre arriba la vuitena edició de la Marató Fotogràfica, una iniciativa cultural en la qual els fotògrafs amateurs i professionals del país es recorren els carrerons d’Andorra per captar les millors instantànies i esdevenir guanyadors de la seva categoria.Hi participarà Renata Gonçalves Roma, qui ja en va formar part l’any passat, per primera vegada, arribant a la segona posició en la categoria de Max-Marató.
–D’on neix la seva passió per la fotografia?
–La meva passió per la fotografia neix arran de compartir moments enriquidors amb el meu entorn més proper, amb amics que començaven a donar les seves primeres petjades en el món fotogràfic i a través dels quals va sorgir la meva curiositat per saber com funcionava aquell aparell màgic que captava instants. En aquell moment vaig veure que l’Escola d’Art del Comú d’Andorra la Vella oferia cursos de fotografia i vaig apuntar-m’hi sense pensar-m’ho! Actualment, faig el curs de projecte fotogràfic d’autor!
–Segons el seu criteri, què ha de tenir una fotografia per considerar-la excel·lent?
–Des del meu punt de vista crec que la resposta a aquesta pregunta és molt subjectiva donat que cada persona té la seva visió i la seva pròpia manera d’observar les coses o d’entendre la fotografia. Per a mi, el més important és que la fotografia transmeti quelcom, ja sigui una emoció, una sensació… però ha de transmetre, crear una reacció en l’espectador i tenir impacte visual; és a dir, que et cridi l’atenció i et generi interès. Després, òbviament, entraríem en habilitats com la tècnica, la composició, la llum, etc.
–Arriba aquest any l’octava edició de la Marató Ftogràfica. La veurem per allà?
–Oi tant, no me la podria perdre! Espero veure molts participants el dissabte 18 de novembre amb la càmera en mà recorrent els carrers!
–Com s’ha preparat de cara a aquesta nova edició?
–No porto cap preparació específica, la idea és gaudir de la vuitena Marató i compartir moments amb totes les persones que hi participen. Aquest any, com a novetat, els participants, que hauran d’entregar una col·lecció de set fotografies a la categoria Max-Marató, que és a la qual jo participo, hauran d’entregar quatre fotografies inspirades en el tema “connexions”. Tot i que aquesta novetat et dona un punt de partida per poder anar pensant idees, la meva meta és anar a participar, sense pressions, captar instants i que surti el que hagi de sortir. Vaig a gaudir de l’experiència!
–L’any passat va arribar a la segona posició en la categoria de Max-Marató. Un any després, quin balanç fa d’aquell moment?
–Era la primera vegada que participava en la Marató i vaig quedar satisfeta amb el resultat i amb la segona posició. Feia temps que no tocava la càmera i participar-hi em va semblar una bona idea per reiniciar-me en el món fotogràfic. De l’edició passada em quedo amb l’experiència, els moments compartits amb molts companys i companyes, el fet d’anar corrent cap amunt i cap avall cercant idees fotogràfiques que s’ajustessin als temes demanats per l’organització i amb l’aprenentatge que em va aportar tot plegat. A més, amb les fotografies guanyadores van fer una exposició a l’espai B’ART del Centre Cultural la Llacuna i va ser una experiència increïble.
–Calen més apostes per part de les institucions cap a iniciatives com aquesta?
–Sí, les institucions haurien d’apostar molt més per aquest tipus d’iniciatives, donat que es tracta d’activitats d’aprenentatge i de convivència, en les quals també es poden compartir experiències, conèixer gent … En definitiva, passar-ho bé amb contingut fotogènic.
