Pastisser de professió i amant de cremar pólvora a les festes majors, Raúl Perez va marxar de Martorell (Barcelona, Espanya) fa gairebé dos anys per a començar una nova vida a Andorra. A la seva arribada al Principat va començar a exercir com a forner, però ara ja treballa com a pastisser, la seva veritable vocació. A més, també s’ha descobert com un autèntic fanàtic dels esports de muntanya.
–Com li va arribar l’oportunitat de començar a treballar a Andorra?
–Després de plantejar-m’ho durant sis anys i no poder-ho fer, vaig decidir pujar a fer una batuda per pastisseries i repartir el meu currículum per Andorra. No vaig haver d’esperar molt, perquè cinc dies després vaig rebre resposta d’un lloc.
–Li va costar prendre la decisió de marxar de casa i començar de zero a un nou país?
–Gens. En el moment que em va arribar la proposta de feina, ho vaig tenir molt clar i no m’ho vaig pensar.
–De què treballa actualment? És el mateix lloc on va començar en un inici?
–Actualment estic treballant com a pastisser al mateix lloc on vaig començar quan vaig arribar a Andorra, però amb la diferència que en un principi vaig entrar a treballar com a forner i ara ja estic com a pastisser, que és el que realment m’agrada i el que vaig decidir estudiar en el seu moment.
–Com és un dia a dia en la seva feina?
–Entro a les sis del matí… això ho fa una miqueta dur. El primer que faig en arribar és fer i treure a botiga els pastissos i els encàrrecs del dia. A partir d’aquí és quan comença tota la producció de pastisseria.
–Què és el que més li agrada de treballar com a pastisser?
–Sens dubte, el que més m’agrada és innovar i crear nous pastissos, però també fer proves amb nous sabors i poder modificar receptes per a acabar aconseguint la perfecció.
–Quina diria que és la recepta amb què més gaudeix a l’hora de fer-la?
–Amb les més complexes. Totes aquelles que portin el màxim d’ingredients possibles i amb més processos són les que més m’agraden.
–I en aquest temps ha pogut descobrir alguna recepta típica del país que l’hagi sorprès?
–Només una: la «Coca dels set braços» que fem per la Diada de Meritxell. En ser la patrona d’Andorra és un postre que mai havia vist a Espanya i la veritat és que em va sorprendre bastant.
–També practica regularment esports de muntanya, una passió que ha descobert a la seva arribada al país.
–Sí, practico esquí a l’hivern i vies ferrades a l’estiu. L’esquí el vaig descobrir quan anava a l’institut, en una Setmana Blanca que vam pujar a Andorra, i les vies ferrades les vaig començar a practicar gràcies a un amic que em va convèncer de fer-ne una amb ell. També algun dia de festa, si no tinc res a fer, marxo a la muntanya a fer alguna ruta.
–Quin balanç fa de tot aquest temps al país, no només en l’àmbit laboral sinó també en general?
–El balanç és molt bo. He pogut aprendre molt sobre el món de les masses de pa i he descobert una gran passió pels esports de muntanya, tant d’hivern com d’estiu.
–Pensa que falten oportunitats en el seu sector com la que se li va donar a vostè a Andorra?
–Sincerament sí, però tampoc és una visió molt subjectiva perquè jo fins fa uns anys a Espanya només havia treballat en petites pastisseries. No es pot comparar una feina així amb les oportunitats de creixement que em pot oferir Andorra.
