- Tena, el primer mediador amb despatx obert al país. Foto: TONY LARA
MEDIADOR FAMILIAR. El primer amb despatx obert al país. Ahir ens va il·lustrar sobre l’ofici en una conferència organitzada per l’Associació de Pares Separats.
–¿En què consisteix la seva feina?
–Una mediació és un procés voluntari de solució de conflictes entre dues persones que tenen un problema. Una separació, per exemple.
–Són els bons de la pel·lícula. Maco.
–Ajudem les parts a negociar, que es comuniquin i arribin a un acord satisfactori per a tots.
–¿Es tracta d’evitar advocats i batlles?
–No som una alternativa, sinó una ajuda per agilitzar el procés. ¿Què prefereixes: gastar tres anys en batalles judicials o resoldre-ho en un mes?
–¿Quines garanties d’èxit tinc?
–Segons el Llibre blanc de la mediació a Catalunya, entre el 80 i el 90% dels casos arriben a un acord.
–Mediar, ¿vol dir reconciliar?
–No ben bé. L’ojectiu és propiciar un acord. Si al llarg del procés es restauren les relacions i les parts deixen de veure’s com enemics, millor.
–Dos no s’entenen si un no vol.
–Nosaltres som neutrals, no estem a favor d’una de les parts. L’objectiu és que les dues parts hi surtin guanyant.
–¿I com ho aconsegueixen?
–És essencial promoure la comunicació: que les dues part s’escoltin. Quan et sents escoltat, estàs molt més disposat a col·laborar.
–¿Com es manté la neutralitat en casos –diguem-ne– flagrants?
–Una mediació no és un judici. No busquem culpables; no donem la raó. No mirem al passat sinó al futur.
–Insisteixo: ¿i si un dels dos és clarament el dolent?
–La nostra funció és propiciar un acord sobre uns mínims de cordialitat; no cal que acabin sent amics.
–En una separació, ¿tot es redueix al final a una qüestió de diners?
–El decisiu acostuma a ser el deteriorament de la relació. Les parts arriben aviciades i s’ha de refer la confiança.
–¿Canvia gaire la perspectiva, si hi hagi o no nens pel mig?
–I tant: si n’hi ha, hauràs de mantenir forçosament un vincle. Convé dur-t’hi raonablement bé.
–El dia que s’acabin els conflictes, haurà de tancar la paradeta.
–Per desgràcia, l’home és un animal conflictiu per naturalesa.
–I vostè, ¿recorreria a un mediador, arribat el cas?
–Sens dubte. T’estalvia temps, diners i maldecaps.
–¿Convé parlar-ne en els –diguem-ne– bons temps, de la possibilitat que arribi la separació?
–Millor quan la parella està en harmonia que quan –per dir-ho així– comencen les hostilitats i les posicions s’enconen. Però mal començament, si una parella ha de fer plans per a aquesta eventualitat.
–Per acabar: segons la seva experiència, l’amor, ¿té data de caducitat?
–De vegades s’acaba, sí; però més sovint queda enterrat per tot el que ha anat passant durant relació.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
