PER IVÁN MOURE
Quino Colom (Andorra la Vella, 1988) és la gran perla del bàsquet andorrà. Format a la base del BC Andorra i acabat de cuinar al, va començar la seva aventura professional als 18 anys quan el Saragossa va apostar per ell. Va tenir prou amb tres anys per guanyar-se un prestigi dins la Lliga Endesa. D’allà va anar a Fuenlabrada i quatre temporades després va donar el salt al Bilbao. A les ordres de Sito Alonso va explotar. Unes mitjanes de 10,1 punts i 5,7 assistències per partit li van obrir les portes d’un club top del bàsquet europeu; l’Unics Kazan.
–Porta dues temporades i li queda una de contracte. Hi haurà una tercera?
–Tinc ofertes, algunes interessats d’equips d’Eurolliga i mai se sap… Però em queda un any de contracte, estic a gust on sóc i em sento respectat. Em sembla que seguiré a Kazan.
–Amb el caixet que s’ha forjat, no li sedueix l’NBA?
–És clar, però una aventura com aquesta, si no la comences més jove, és difícil. I em falta físic, que és un gran hàndicap.
–En la primera temporada a Kazan va ser escollit com el millor sisè home de la Lliga Russa. Què tal ha anat el segon any?
–Les lesions ens han castigat massa i hem patit perquè es fa difícil combinar divendres Eurolliga i diumenge VTB. A nivell personal m’he perdut uns 11 partits però no puc queixar-me. Sobretot a l’Eurolliga ,he fet uns números que mai hauria imaginat.
–Diu que un del seus somnis era jugar l’Eurolliga. L’ha complert aquest any i amb uns números notables: 11.6 punts per partit, 5,6 assistències i 14,7 de valoració en 27 minuts de joc de mitjana. Algun somni més per complir?
–Sóc ambiciós i sempre hi ha barreres a tirar. La selecció espanyola… M’encantaria.
–Continua sent fan del MoraBanc?
–Per suposat. Ha fet una temporada històrica jugant la Copa i els play-off. S’ha guanyat el dret a jugar a Europa, que no és poc.
–Ha seguit les evolucions del seu germà Guille?
–I tant! Està molt content, últimament ha fet bons partits, ha aprofitat les oportunitats.
–El truca per demanar-li consells?
–Sí. Com jo m’he enfrontat a molts jugadors que ara ha de marcar ell em pregunta per com juga aquest, com juga l’altre… Parlem assiduament.
–Què li semblaria jugar junts Guille i Quino al club de casa seva?
–Seria molt bonic però de moment no pot ser; en un futur, si es pot donar la casualitat, m’agradaria molt.
–Ara està de vacances i ha vingut a casa, a Ordino. Ho ha fet coincidir per veure el partit contra el Madrid?
–Sí, aquesta era la idea. Venir a passar una setmana amb la família, quadrar-ho amb el partit i marxar dissabte [abans d’ahir]. Una nit espectacular però era molt difícil guanyar l’eliminatòria. El Madrid és un equip replet d’estrelles i miracles com aquest passen una vegada cada cent anys.
