PER IVÁN MOURE
Andorrà d’adopció, Quim Salvat (18 de desembre del 1980) és un dels pocs que han vestit la tricolor tant en futbol, com en platja i sala, fins el punt que ha estat nomenat millor jugador de la Lliga Viatges Pantours 2014 avalat per 93 gols en 22 partits i una mitja al·lucinant de 4,3 per partit. MVP diverses vegades en les competicions nacionals, sempre se l’ha trobat al capdavant en les taules de golejadors. No li agraden gens els tòpics, i en la música, el seu més estimat hobbie, també impressiona. Ho toca tot, i bé.
–L’esportista neix o es fa?
–Ha de néixer, que això es porta dintre i després evolucionar en el que destaques, sobretot en el món del futbol, ja que avui en dia és un esport molt avançat i no ets ningú si no treballes dur.
–Qui és el seu ídol d’infantesa?
–No n’he tingut mai.
–I la seva referència en l’actualitat?
–Tampoc en tinc cap. Jo crec en mi. Sóc un futbolista, no segueixo gaire l’esport. Sempre m’ha agradat la pilota però mai m’ha condicionat per sacrificar d’altres coses.
–Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?
–Moltes coses, però per sobre de tot la família.
–Té confiança en el futur?
–A nivell personal, molta. Tinc projectes musicals a punt de sortir que podrien canviar-me la vida. M’aniria desvinculant del futbol i el sala a poc a poc perquè no tinc gaire temps per jugar. I si surt el que busco no podria combinar-ho tot.
–Es dedica plenament a l’esport o té altres feines?
–No, aquí és impossible viure d’això, encara que jugui a futbol i futbol sala.
–A part de dedicar-se al futbol i el futsal, té alguna afició? Quina?
–Unes quantes i totes vinculades a la neu. Faig surf de neu, raquetes, escalada… Acostumo a treure suc a la muntanya.
–Un petit plaer diari?
–Més que petit, és un plaer gran: veure cada dia el somriure de la família.
–Què el pot treure de polleguera en un partit?
–No reconèixer les errades. Per sobre dels arbitratges i de les actituds. Pot passar que t’equivoquis, som humans, però has d’assumir la culpa.
–Tres valors fonamentals que li demanaria a un jugador?
–Fair play, companyonia i gaudir del que fas.
–Creu que a Andorra la feina dels futbolistes té prou reconeixement?
–Massa poca. Aquí surt gent amb talent però no hi ha prou implicació dels estaments per ajudar als jugadors que tenen potencial. S’ha de millorar molt més això, posar més mitjans perquè puguin créixer més.
–Quines mesures polítiques creu que l’ajudarien en el futbol?
–Aquí cap. L’esport ha d’anar per un costat i la política per un altre. El futbol mou molts més diners que cap altre esport i aquí ja té prou recursos sense l’ajut del Govern.
–Quin consell donaria a un jove futbolista?
–Que si el seu somni es ser futbolista que treballi, escolti i tingui al cap que sempre s’ha d’estar preparat a nivell mental perquè arribar-hi és molt, molt difícil. I la vida no acaba amb el futbol.
