Bomosa i Laika són dues entitats del país que vetllen pels animals i els seus drets actuant com un mitjà d’assistència, protecció i conscienciació. Pol Fortuny i Josep Mas estan al capdavant dels projectes i iniciatives que es duen a terme des de les organitzacions per tal de millorar la situació dels animals al Principat.
–Com va començar la seva implicació amb Bomosa i Laika?
–Pol Fortuny: En el meu cas, vaig venir a Bomosa amb ganes de canviar una mica el món, abans treballava en una indústria una mica competitiva i destinada als beneficis dels accionistes i vaig decidir fer alguna cosa amb la qual em sentís realment realitzat i que fos gratificant per a mi, per a la gent que m’envolta i per a la societat en general.
Per aquesta raó, vaig decidir treballar per una entitat que impulsa projectes d’aquest índole; social, mediambiental, animal… Ara ja fa dos anys que hi soc i faig una valoració molt positiva, perquè s’han aconseguit fites importants.
–Josep Mas: Jo la veritat és que vaig començar a anar a la gossera a passejar gossos i llavors va dimitir la presidenta que hi havia. Buscaven a algú i hem van demanar si volia cobrir el càrrec. Al principi no s’havia on em posava, perquè no és un càrrec fàcil, però amb el temps et vas acostumant. Fa dos anys i nou mesos que hi soc i hi ha moments de satisfacció però també n’hi ha de més durs.
De satisfacció perquè es van aconseguint coses amb molta persistència i constància, però també difícils perquè amb la protecció animal veus de tot. També tens força pressió, perquè ara tothom demana que denunciem i hi ha moments que es fa costaner.
–Com valoren la situació global dels animals a Andorra?
–J. M.: La consciència social va en augment, el Govern està disposat a ser més ferm en l’elaboració d’una llei més estricta però a mi també em preocupa com s’aplicarà després, és una incògnita que tinc.
Tot i això, encara queda molt per fer. Encara hi ha la mentalitat pública de certs sectors sobre que els animals encara són objectes útils, i quan no els serveixen, es desprenen d’ells. Per sort, només és una petita part, però per exemple, encara hi ha barracons i furtius. També hi ha alguns caçadors que no es comporten com s’haurien de comportar, deixen els animals als remolcs ja la nit abans d’anar a caçar o tenen als gossos sense aigua potable, amb brutícia al terra o sempre lligats, i això no és just.
–P. F.: S’estan fent molts avenços pel que fa a la conscienciació social. Si des de la societat volem impulsar alguna cosa, els polítics ens estan escoltant, tot i que les coses a vegades van més lentes del que voldríem. Però s’estan regulant els espais, i això és bo, sobretot pel sector que ha comentat el Josep, perquè a partir d’ara hauran de condicionar els espais dels gossos perquè tinguin uns mínims de condicions de vida. També estem avançant molt en la llei de tinença responsable.
–J. M.: Sí, que sortirà el mes vinent…
–P. F.: Esperem que s’aprovi, que cali dins de la societat i que faci canviar les conductes, perquè certament encara hi ha gent que veu a un gos com una cosa sense sentiment que no es mereix cap tipus de tinença responsable, i per suposat, això no és així.
–Com es rep des de les protectores la reforma de llei del maltractament animal que es farà en breu?
–J. M.: Em sembla molt positiu l’enduriment del codi penal. Però jo també he demanat un afegitó a la llei perquè en casos extrems de tortura durant anys o casos d’una mort despietada es tipifiqui directament el fet com un delicte major, que es vagi a presó directament.
Perquè si aquests casos es cataloguen com un delicte menor, que ja és un gran avenç, pot ser que l’acusat no vagi a presó si és el seu primer delicte, pot haver-hi arrest domiciliari i l’autor quedarà fitxat per la Policia, però jo proposo que també es vagi a presó. Vaig enviar la petició fa un mes, però encara no he rebut resposta.
–P. F.: Des de Bomosa hem treballat molt per dur a terme aquest enduriment, hem tingut reunions múltiples amb l’administració i el Departament d’Agricultura, que és qui té competències en aquest tema, i la veritat és que s’han mostrat molt oberts en tots els àmbits.
Vam analitzar el reglament que hi havia i vam fer tots els canvis i esmenes que vam considerar oportuns, com una penalització pel maltractament animal o per l’entrada de circs que utilitzen animals, així com la prohibició d’experimentar amb animals, i la veritat és que es van obrir a la nostra opinió.
–J. M.: Si tens una sentència ferma per una denúncia que t’han fet per maltractament d’animals –i t’han confiscat l’animal– no en podràs tenir un altre fins al cap de sis anys, aquest també és un fet important. A més, farem un reglament per especificar quan temps pot estar lligat com a màxim un animal. A Barcelona ja es fa i són màxim 12 hores, això és un següent pas que ens agradaria assolir.
–Per què creuen que s’ha tardat tant en fer la modificació de llei?
–J. M.: Veritablement, s’ha arribat a fer la llei per la pressió social i de les associacions.
–P. F.: També hi van haver una seqüència d’esdeveniments sobre maltractament d’animals a Andorra en molt poc temps i aquests fets van incentivar la reforma.
–J. M.: Sí, jo crec que han sigut un punt d’inflexió.
–P. F.: De fet, nosaltres ens regim molt per les pressions socials, si ens arriben trucades, nosaltres les transmetem. La pressió mediàtica també ha fet molt perquè això es tiri endavant.
–J. M.: També s’ha fet molta pressió per les xarxes socials… Tot ha ajudat una mica.
–Què més es podria fer des de Govern?
–J. M.: Refermar el reglament de la mobilitat dels gossos, en el qual treballarem, o altres reglaments que segurament emanaran de la modificació de la llei.
–P. F.: Potser haurien de deixar fer més a les associacions, permetre que aquestes agafin una mica més de protagonisme. Perquè el temps ens avala, els anys que portem anant a la gossera i vetllant pel benestar dels animals ens dóna certa credibilitat i si algun dia es pot arribar a gestionar conjuntament la gossera, és un fet que estaria molt bé.
–J. M.: També s’ha de ser estricte amb el que diu la llei i fer-la complir.
–Quina és la situació actual de la gossera?
–P. F.: El nombre de gossos està a la baixa, fa tres anys hi havia uns 80 gossos i a dia d’avui n’hi ha nou, més els que tenim en les cases d’acollida, que són uns quatre. Per tant, tornem a estar en mínims històrics, cada vegada tenim menys gossos i és la primera vegada que arribem a la xifra d’un dígit. A més, tenint en compte que tant Bomosa com Laika hi estan bastant a sobre, podem garantir que aquests gossos tenen una vida força favorable.
Tot i això, és veritat que a vegades la gossera té connotacions negatives que no són certes, hi ha molta gent que no va a la gossera perquè els fa pena els gossos que hi poden haver, però la gossera ve deixar de ser un espai negatiu fa molt de temps, ara és una gossera més aviat alegre.
–J. M.: Abans sempre estaven engabiats, ara surten a fora, passegen… Tenen una vida més digna. I més si es compara amb els països veïns, sobretot amb Espanya, a França potser no hi ha tanta diferència.
–P. F.: Ara tenim un tancat per cada gos i a Bomosa hi ha dos nois que s’encarreguen d’esbargir als gossos i que mengin el que han de menjar, i això també acaba afavorint molt l’ambient que es respira. Si els gossos estan millor, la gossera és molt més agradable.
–Tot i el bon estat dels gossos, quines millores creuen que s’haurien de fer a la gossera?
–J. M.: Una de les coses que milloraria serien les calefaccions internes de les gàbies, seria un plus de qualitat.
–P. F.: Jo una de les coses que milloraria és l’obertura al públic. Per ara, la gent externa que no treballa a la gossera només hi pot accedir tres hores durant el dia, de les 10.00 a les 13.00.
–Han augmentat les adopcions?
–P. F.: Molts dels esforços que estem fent des de Bomosa és perquè la gent se n’adoni que un gos no és per una setmana, és per molt més, i estem intentant no només generar adopcions sinó també que es facin adopcions responsables. Abans que una persona s’acabi emportant un gos de la gossera o d’una casa d’acollida fem entendre a l’adoptant que ha de ser un bon moment i s’ha de disposar de diversos recursos econòmics.
Per exemple, si és un gos jove s’ha de disposar de temps i espai. La idea de tot això és trobar el perfil adequat que té cada gos per a cada família, perquè un gos molt energètic no serà la companyia ideal per a una persona gran. Les adopcions que s’estan fent avui en dia han crescut en número i en qualitat.
–J. M.: Si es fa aquesta selecció des del principi, hi ha menys retorn, el percentatge de retorn és mínim. Ara en poques ocasions retornen els gossos adoptats a la gossera.
–P. F.: La qüestió és senzilla, si vols que disminueixin els gossos de la gossera, o bé augmentes les adopcions o bé disminueixes el retorn, i nosaltres estem intentant fer les dues coses, donem un cop de mà, ja sigui amb ajuts veterinaris o donant aliments. I això també a evitat més d’un abandó.
L’altre fet important és potenciar les sortides, a través de jornades o les xarxes socials donem a conèixer els gossos i els apropem a la gent. També estem intentant potenciar l’aspecte d’acollida, perquè pot ser un procés menys traumàtic pel gos.
–Tenen pensat impulsar altres projectes per aquest 2016?
–J. M.: Si surt la modificació del codi penal i la gatera, jo ja estic content. Encara no s’ha començat a construir, però esperem que a partir del març s’iniciïn les obres.
–P. F.: A part de mantenir els projectes que ja tenim en procés, nosaltres volem impulsar una espècie d’alerta de Whatsapp, un número on la gent pugui enviar fotos o denunciar fets.
El nom seria Bomosa Alert o alguna cosa per l’estil, per posar-ho fàcil a la gent i perquè ens puguin enviar les seves inquietuds o algun fet denunciable que hagin vist, perquè a vegades és més fàcil enviar-ho per Whatsapp que no pas haver de fer tota la trucada i donar les explicacions del fet. L’anonimat també és un tret força important.
–J. M.: Bàsicament volem seguir sent un mitjà d’assistència, protecció i conscienciació per als animals i la societat.
–La societat d’Andorra està implicada amb aquests projectes?
–P. F.: Sí, s’impliquen molt. Nosaltres rebem trucades constants, no només pel tema d’adopcions, que és el tema amb el que vam començar, sinó també per fer denúncies o informar sobre l’estat d’algun animal que es pugui trobar en una situació de perill o també quan hi ha un gos perdut. Sempre intentem respondre a aquestes demandes.
–J. M.: És cert, nosaltres també veiem que la societat del Principat s’hi implica molt.
