El Perry Junior Solomon va néixer a Andorra fa 26 anys. Apassionat de la música des de la seva etapa vivint a les Filipines, actualment treballa a la banca del país i comparteix els seus covers (versions) a les xarxes.
–Com li neix l’interès per la música?
–Durant l’etapa a les Filipines vaig començar a cantar amb un cor de primària. Competíem contra altres escoles i sempre quedàvem primers o segons, llavors tot va anar a més i fins ara, que faig covers.
–I per què versions?
–Perquè sempre m’ha agradat fer-ne de cançons dels anys 40, 50 i 60, o de les novetats que van sortint. A més, considero que és més senzill i ràpid de fer i publicar que un tema propi. Els covers han esdevingut una part important de la música moderna, i és una bona manera d’explicar als meus fans quines són les meves aspiracions i influències.
–Això també comença a les Filipines?
–Sí. Al restaurant del meu pare hi teníem un karaoke, de fet a tots els restaurants d’allà en tenen un (riu). El primer que feia quan hi arribava era encendre i utilitzar la màquina, i m’hi passava cantant dues hores.
–Amb quin gènere s’identifica més?
–Soc molt més del jazz, el pop i el rock. La meva veu encaixa molt amb els primers dos gèneres que li he dit, tipus Ed Sheeran o Michael Bublé. De fet, quan faig competicions sempre canto cançons de jazz.
–Com es planteja el futur?
–De moment continuaré fent versions, però la meva germana també és cantant i hem pensat fer alguna composició.
–Parlem d’un disc, per exemple? O un tema només?
–Estaria bé un disc, però ja es veurà. Ella té un grup, canta als bars i restaurants i té connexió amb gent de producció.
–I aquest serà de jazz?
–No sé amb quin gènere perquè el meu estil també canvia cada cop que escolto nous temes. Abans cantava cançons més lentes i ara són amb més ritme. Això sí, amb el reggaeton no m’identifico gaire (riu).
–Vostè comparteix els seus covers a les xarxes socials, sota l’usuari @iamjrsolomon.
–Així és. Em segueix força gent i sobretot utilitzo YouTube i Instagram.
–Qui és la seva inspiració i model a seguir?
–Musicalment parlant, tinc un munt d’ídols. Però si m’hagués de quedar amb un seria Michael Bublé perquè sempre va amb un estil molt arreglat, podríem dir. A més, m’identifico molt amb la seva veu. Quan canto cançons seves la gent es queda al·lucinada i demana que en canti més. D’altra banda, si canto per algú, és per la meva mare, que va morir de càncer. Sempre ha sigut la meva admiradora número u i la meva inspiració.
