Quina és la importància de dates com el Dia Mundial sense Alcohol per sensibilitzar la població més enllà de les xifres?
Són dates que ajuden a crear consciència sobre problemàtiques socials en tota la ciutadania. En aquest cas, sobre l'ús i abús de l'alcohol i les seves conseqüències. També serveixen per recordar que la responsabilitat de prevenir els riscos del consum és de tothom.
Quina fotografia general faria avui de la situació de les addiccions, i en concret del consum d'alcohol, entre els joves a escala internacional?
El consum d'alcohol entre els joves està disminuint. En concret, les darreres enquestes del Pla Nacional sobre Drogues, les quals es van difondre la setmana passada, ens diuen que el consum d'alcohol en els últims trenta dies ha disminuït del 56,6% al 51,8% entre els adolescents de 14 a 18 anys.
Però hem de tenir en compte que els menors no haurien de consumir i la xifra supera la meitat de la població. Per tant, encara que la tendència és a la baixa, ens queda molt camí per recórrer en matèria de prevenció i protecció dels menors davant el consum d'alcohol. Està encara massa tolerat a la nostra societat, més que en altres països tant d'Europa com de Llatinoamèrica, on he tingut el privilegi d'observar les dades i sempre són menors que les d'Espanya. Aquí, el fet de ser un país productor i de viure en gran part del turisme fa que les mesures ambientals siguin més difícils d'implementar.
Per a qui encara no el conegui, com explicaria de forma senzilla què és Planet Youth i en què es diferencia d'altres models de prevenció?
La gran diferència és que no es dirigeix als menors i adolescents. No va a les escoles a parlar-los sobre drogues i altres addiccions, sinó que reuneix tots els agents clau de la comunitat que tenen alguna cosa a veure amb el desenvolupament dels menors, i intenta treballar de manera coordinada, transversal i intersectorial per tal de crear ambients més segurs i saludables per a ells, de manera que els sigui fàcil adoptar decisions més segures i saludables per a la seva vida.
Es basa en tres pilars fonamentals: les dades locals, l'enfocament comunitari i el diàleg constant entre polítics, investigadors i tècnics de la comunitat. Totes les accions comunitàries (des de salut, educació, joventut, serveis socials, associacions de veïns, clubs esportius, ONG, etc.) han d'estar basades en les dades que ofereix el diagnòstic local sobre quina és la situació de benestar i qualitat de vida dels adolescents.
Quins resultats concrets ha obtingut el programa a països on ja s'ha implantat, com Islàndia, Xile o Espanya?
A Islàndia vam començar el 1998 i les dades van baixar del 42% en consum d'alcohol al 6%. A Catalunya, a Lleida, el consum va baixar (del 2019 al 2024) del 58% al 41%; a Amposta va baixar del 61% al 38%, gairebé un 50% en els darrers cinc anys de treball continuat. A Xile, en les municipalitats que van ser pioneres el 2018, també es va observar una tendència molt marcada a la baixa en els seus consums.
Com s'adapta aquest model a realitats petites com la d'Andorra, amb un teixit social i educatiu molt compacte?
Realment, el fet de fer un diagnòstic del 100% de la mostra de tots els adolescents de 15 i 16 anys d'un territori i haver d'involucrar tots els agents clau a l'hora d'establir quines han de ser les accions preventives, fa que el model s'adapti molt millor als llocs petits, on tothom es coneix i és més fàcil obtenir la complicitat i la col·laboració de tots els sectors.
En la seva xerrada 'En les addiccions, prevenir no és prohibir', insisteix molt en el paper de les famílies.
La creació d'un bon vincle amb els fills i filles des del primer moment, quan són pràcticament nadons, és el millor factor de protecció segons les dades del nostre model. Com es fa? Passant temps de qualitat amb els nostres fills i filles, fent activitats de lleure amb ells, coneixent els seus amics i amigues i també els pares dels amics per educar en col·laboració, establint ponts amb l'escola i el professorat dels fills i filles, posant normes bàsiques a l'hora de sortir de nit, de passar temps davant les pantalles, d'establir hores de son, etc. Mantenir un interès genuí pels seus temes activant sempre una comunicació fluida que permeti un clima de confiança.
En aquest sentit, quins diria que són els errors més habituals que es cometen quan s'intenta "protegir" els adolescents de les addiccions?
Per a mi, l'error més important és fer grans discursos basats en la por i les conseqüències negatives de les addiccions sense mirar si els nostres comportaments com a adults van en consonància amb el que prediquem.
M'explico: dir que no begui a un adolescent quan potser nosaltres ens passem en les nostres celebracions, venem alcohol a menors, fem publicitat associant alcohol a l'esport o no oferim alternatives saludables perquè actuïn com a factor de protecció. Per això el model islandès funciona: perquè vol canviar abans els contextos que intentar sermonar els adolescents.
Entenc que l'escola, i especialment els educadors i psicòlegs escolars, juguen un paper molt important dins d'aquest treball preventiu.
El clima a l'escola és un factor de protecció o pot ser un factor de risc. Els educadors i psicòlegs escolars haurien —i segur que les accions van en aquesta línia— d'assegurar un clima de seguretat a les aules, lliure de bullying, d'agressivitat o violència. Un clima de motivació cap als estudis, un clima on els alumnes sàpiguen a qui acudir si tenen problemes i, sobretot, establir ponts de comunicació fluida amb els pares i mares dels alumnes per abordar precoçment qualsevol conflicte o entrebanc que pugui sorgir.
Sovint pensem en l'alcohol o les drogues, però avui també hi ha addiccions sense substància: pantalles, jocs en línia, apostes, compres... Com es pot abordar aquest ventall creixent?
De la mateixa manera, o gairebé de la mateixa manera, que les addiccions a substàncies: els pares i mares han d'establir un bon vincle on educar sobre el temps de pantalles i els continguts que els adolescents, i cada vegada més petits, miren. Tenir normes i límits, i estar d'acord amb l'escola per tal de limitar també el seu ús. Fer activitats de lleure que els impedeixi estar sempre connectats i ser uns bons models intentant no estar connectats a totes hores nosaltres mateixos.
A Tarragona, on jo visc i on s'aplica el model, han endegat una campanya pels pares a les escoles bressol que diu: 'Desconnecta per connectar' (es refereix als mòbils dels adults). La qual cosa ens remet al tema d'abans: no podem sermonar els menors si abans no fem una bona revisió de quines són les nostres conductes i actuem en conseqüència.
Quin impacte té la pressió social i digital sobre els adolescents i com s'hi pot fer front des de la prevenció?
Té un impacte molt gran. El cervell dels adolescents es guia més pel que fan els altres que per les seves pròpies decisions individuals, degut al fet que la maduració de les parts frontals del cervell no es produeix fins als 20-25 anys. Per tant, tot el que passi al seu voltant és molt important de cara a les conductes i decisions que prendran.
Per això és de summa importància prevenir pel que fa a continguts del que veuen, ajudar-los a criticar els continguts que miren, a poder posar limitacions al que els surt a les seves pantalles (el grooming, el sexting, etc.). És un tema relativament nou i encara estem als inicis d'una bona prevenció de l'ús de les pantalles, però no ha de distar molt de la prevenció de l’ús de substàncies.
Les addiccions digitals són més difícils de detectar? Quines alertes haurien d'identificar les famílies?
El temps que passen connectats, quan es tanquen massa temps davant de les pantalles a la seva habitació, quan canvien d'humor, quan no dormen mirant pantalles, quan deixen de fer activitats de lleure amb els seus amics i amigues, quan la seva actitud deixa de ser tan alegre com ho era abans, quan les seves rutines canvien, etc.
Uns pares que estiguin alerta i tinguin un bon vincle i diàleg fluid amb els seus fills no trigaran a veure que alguna cosa passa i podran aturar possibles dificultats abans que els problemes siguin més grans.
Pel que fa a les institucions i els governs locals, quina responsabilitat tenen a l'hora de generar entorns que redueixin riscos?
Tenen la màxima responsabilitat en fer complir les lleis; sobre horaris d'obertura i tancament dels establiments, sobre les lleis d'alcohol i publicitat, sobre la no accessibilitat de l'alcohol entre els menors, sobre els preus que imposem, sobre l'oferiment d'oci saludable per a tothom, especialment per als més vulnerables, etc. Tot el que té a veure amb normatives que afavoreixin contextos més saludables és responsabilitat política.
Quines serien, a parer seu, les tres prioritats per avançar cap a una estratègia nacional de prevenció d'addiccions?
En primer lloc, tenir un bon diagnòstic de l'estat de les addiccions (totes, amb substància i sense) i del benestar emocional dels menors i adolescents.
En segon lloc, establir un sistema preventiu basat en la coordinació interdepartamental i interinstitucional per tal d'abordar la prevenció i la promoció de la salut amb tots els agents clau comunitaris (no es poden abordar temes tan complexos des d'una sola perspectiva).
I, en tercer lloc, establir les normes i lleis adequades perquè aquest sistema preventiu funcioni a llarg termini, de manera continuada. La prevenció, igual que l'educació, ha de ser un objectiu permanent per a les polítiques públiques.
