Amb només 40 anys, acaba de rebre la segona estrella Michelin, aquest cop per un restaurant que té a Barcelona. A més, és el creador de l’oferta gastronòmica d’un conegut establiment d’Anyós. Amb una experiència dilatada, ha treballat amb alguns dels cuiners més coneguts del ram.
–Què se sent quan es rep una estrella?
–Sobretot és gratificant per la teva feina i per la del conjunt de l’equip, que és amb qui comparteixes el dia a dia. Això és una feina de tots i estem molt contents per haver-ho aconseguit, i sobretot tan ràpid.
–S’ho esperava o ha estat una sorpresa?
–Sempre és una sorpresa que et donin una estrella. No és que t’esperis que les coses passaran, però només fa sis mesos que vam obrir.
–Obtenir l’estrella és l’objectiu?
–Mirem de fer les coses el millor possible i, a partir d’aquí, la guia valora la feina que fas. Treballo per donar la màxima qualitat als meus clients amb les possibilitats que tinc.
–Sent que té una major responsabilitat?
–Compromís, responsabilitat i superació, perquè està clar que anirem a buscar la segona. Ara esperaran molt més del que ja donàvem.
–Això es veurà reflectit d’alguna manera al restaurant d’Andorra?
–L’estrella de Barcelona em dona prestigi a mi com a cuiner, així que la gent a Andorra s’acostarà a tastar la proposta que fem al Principat, tot i que aquí l’oferta és més informal, amb la qual no busquem una estrella, però sí qualitat, producte i cuina ben feta.
–És molt car un restaurant amb estrella?
–La nostra cuina és per a tothom. Hi ha gent que pot venir cada setmana o cada any, en funció de les possibilitats de cada persona. Però procurem que tothom s’ho passi bé.
–Amb quins plats s’assoleix una estrella?
–No hi ha plats concrets. Tot té a veure amb la manera de fer i la tècnica. Al final la qualitat del producte i les elaboracions manen.
–Què compta més, els productes de proximitat o l’aposta per la innovació?
–Hi ha restaurants tradicionals que tenen tres estrelles. El més important és el producte, l’estrella d’una cuina, el que cuidem més. També tenir contacte amb petits productors, donar suport a la zona o la sostenibilitat.
–Com valora el ‘boom’ dels cuiners?
–La gent pot necessitar el nostre ofici, ja que tothom menja cada dia, li agrada alimentar-se i anar a restaurants. No és un ‘boom’, sinó un ofici que no es mostrava al públic. Ara ens hem posat al dia i això és bo per a la societat.
–Un xef també cuina a casa?
–Depèn, no tinc mai temps. Normalment, menjo al restaurant o la meva parella em prepara coses. A la nit arribes tard i no et ve de gust menjar, però el cap de setmana vaig al mercat i cuino. A casa i al restaurant són tipus de cuina diferents, no es poden comparar, tot i que les dues són bones. Si et tractes a tu, tractaràs també a la gent.
