–El músic neix o es fa?
–He tingut diversos companys a l’escola de música als quals se’ls hi feia impossible i avui, 10 anys després, són excel·lents músics. Tot s’entrena, encara que un entorn musical, a edat primerenca, ajuda a crear aquesta sensació de néixer músic.
–Qui és el seu referent artístic?
–Tinc molts referents, de diversos estils, i no solament guitarristes. Des de sempre he estudiat i tocat blues, però m’he interessat fa molt poc temps pels grans guitarristes del Delta Blues o Piedmont Blues, que avui escolto molt.
–Creu que deixarà un país millor als seus fills que el que vostè es va trobar?
–Ja m’agradaria i tinc fe en això, encara que l’única cosa que puc manejar és el meu entorn quotidià. Crec que mostrar-li als meus fills (que encara no tinc) els mateixos valors que em van ser ensenyats és el més important. Un país millor es construeix des de casa, dia a dia.
–Compagina la música amb alguna afició? Quina?
–Sóc cuiner i estimo la gastronomia. Li he dedicat una bona quantitat de temps a estudiar i és l’altra de les meves passions. Crec que són dues formes diferents d’art, que per cert, es complementen molt bé.
–Un petit plaer diari?
–Arribar a casa de treballar, asseure’m al el sofà i intercanviar impressions del dia amb la meva dona. És el moment més relaxat del dia i sempre hi ha alguna anècdota nova per explicar.
–Què el pot treure de polleguera?
–Hi ha moltes coses que no m’agraden, però molt poques que em facin sortir de polleguera. No acostumo a prestar-li molta atenció al que no té una importància directa amb la meva vida diària o el meu entorn. Així puc enfocar-me en les coses que realment m’interessen.
–Crisi econòmica o de valors?
–Sóc argentí. Vaig néixer i em vaig criar dins d’una crisi econòmica, on «crisi» no era anar de vacances un cap de setmana i no una setmana sencera, «crisi» era no menjar o no poder enviar als teus fills a l’escola. Això es pot solucionar amb una bona gestió d’un país, treball, etc. El dels valors m’espanta una mica més, és la gent sense principis la que ens condueix a tot tipus de crisi.
–Algun company de professió al que admiri?
–Admiro a diversos músics del país, cadascú en el seu. Si volgués nomenar un, nomenaria a Guille Cervera, primer bateria de la Velvet, per gustos compatibles. És un instrumentista tremend i un professional de la cuina dels millors que he vist. Sens dubte, admirable.
–Tres valors fonamentals que li demana a qualsevol músic?
–Passió pel que fa; perseverança, ja que no tot surt a la primera o exactament com ens agradaria; i finalment una gran autodisciplina per aconseguir les seves metes, que moltes vegades són difícils d’aconseguir, així que requereixen de molta pràctica, i per tant, de molt temps, cosa que pot desmoralitzar a qui no tingui un objectiu ben marcat.
–Com definiria les seves creacions?
–Intento que siguin originals, sempre sent fidel a l’estil, el que ho converteix en una tasca bastant difícil, ja que és un estil amb pautes molt marcades pel que és molt normal allò de «semblar-se a…». Aquí entra la importància de la lletra. Les teves anècdotes, records, fantasies… És el que fa que una cançó sigui teva.
–Creu que es valora la feina de l’artista a Andorra?
–Crec que hi ha més artistes (o jo veig més) que fa 10 anys. També em sembla que la música en directe és un moviment que va en alça, a causa de més locals que l’estan proposant dins del seu menú, a la bona disposició de fer més xous a l’aire lliure i a la creació de més grups musicals amb el consegüent creixement de públic per a aquest tipus d’espectacle. És un avanç lent però bastant precís, i encara que falta molt per fer, sembla anar ben encaminat.
–Hi ha mesures polítiques que creu que l’ajudarien en la seva tasca?
–Crec que hi ha algunes coses bàsiques com ara fomentar tant la producció com la difusió i la distribució de música del país. Em va semblar interessant la idea d’enregistrar un disc entre tots els grups locals, amb una cançó de cadascun. També seria bona la creació d’un circuit estable de música en directe, com Dijous de Rock, Colors de Música, Rockódrom… amb més nombre de concerts anuals, donant més oportunitats a les noves formacions.
–Quin consell donaria a un jove músic?
–Practicar molt, escoltar molta música i anar a cada concert en directe al que tinguin la possibilitat d’assistir. És molt temps dedicat a la música, però dóna els seus fruits i és preferible a gastar-ho en videojocs i xarxes socials.
