Pablo Álvarez, conseller delegat de Tempos Vega-Sicilia, va traslladar-se al Principat per presentar personalment al Principat els vins que enguany traurà al mercat. En un tast organitzat per Bomar i celebrat a l’Andorra Park Hotel, una vuitantena de comensals van gaudir no únicament de l’enoteca provisional sinó també dels plats preparats pels que es consideren els vuit millors xefs del país, encarregats cadascun d’ells d’acompanyar les copes servides amb alguna de les seves especialitats.
–Quins vins va donar a conèixer al tast que va organitzar per a clients del Principat?
–Va ser una presentació de tots els vins que produim a les cinc bodegues que tenim i que surten enguany al mercat. En total, es tracta de vuit vins produïts en dues bodegues de Ribera del Duero –Vega-Sicilia i Alión–, una de denominació d’origen Toro d’on surt el Pintia. D’altra banda, tenim una bodega a Tokaj, a Hongria, d’on surten uns grans vins que vam prendre amb les postres. Per últim, de la bodega que tenim a La Rioja ha sortit el nostre darrer projecte: el Macán i el Macán Clàssic.
–De quines anyades parlem?
–Doncs aquest darrer de què et parlava, és del 2012, així com també l’Alión. El Toro i el Valbuena són ambdós del 2011. L’Único és del 2008 i, el més antic dels que surten aquest any és un Cinco Pitoneos del 2006, provinent de Tokaj.
–Entenc que té confiança cega en tots els seus productes, però, suposant que s’ha informat sobre el client d’Andorra, quin dels vins creu que tindrà una millor acceptació?
–El vi és com el menjar. El qui més li agradi a cadascun, és el millor. A Andorra es consumeix molt de vi. De fet, segons les estadístiques, és el segon país del món que més vi consumeix per càpita (i el primer? el Vaticà! ).
–Parli’m del seu darrer projecte. De quin vi es tracta i amb què convé acompanyar-lo?
–El darrer vi és el de La Rioja, un projecte que es va iniciar ara fa 14 anys amb Benjamin de Rothschild, que elabora uns altres vins i és accionista majoritari de Château Lafite. Ens va proposar un projecte i allà estem treballant. Crec que serà un gran vi; un vi no és fa en un ni dos anys, cal temps. Però bé, tenim les bases. No descobrirem La Rioja, que està prou descoberta, però és indubtablement la regió més important d’Espanya. La idea és sumar-nos. Això, com deia, porta una vida. Portem quatre anys comercialitzant el vi i estem francament satisfets, tot i que sabem que podem millorar.
–Parla de dedicació de tota una vida. Quant de temps hi porta, vosté?
–Fa 32 anys que hem dedico al món del vi. Per això parlo de tota una vida. Però començant jove, si comences ja tirant cap a dalt costa més o no tens temps. Quan vas a una nova regió, n’has d’aprendre, tot és diferent: el clima i per tant les condicions del raïm, la personalitat… S’ha d’estudiar l’evolució del vi i tot els factors relacionats.
–Aleshores, no té intenció de seguir expandint-se?
–Sí, i tant. No podem créixer en produccions perquè ja hem assolit la màxima –a gairebé totes les bodegues tenim 300.000 ampolles–. L’únic que podem fer per ampliar el nombre de les nostre botelles de vi, és obrir bodegues noves.
–A quants països arriben?
–Ara per ara,115, de tots els continents.
–Entre aquests 115, Andorra és un bon client.
–Consumiu molt vi i no qualsevol, us agraden els que són de games altes.
–S’ha passejat per Andorra el país. Quin vi ens recomana?
–El que més li agradi a cadascun. El vi és un producte per gaudir, així que el que més t’agradi és el millor per gaudir. Jo sempre dic que hi ha un vi per a cada moment.
