El pròxim dilluns 14 arriba a la Festa Major d’Encamp Dalton Bang, un grup musical català de versions. Sota la llicència de sentir-se uns autèntics germans Dalton perseguits pel propi Lucky Luke, aquesta colla d’amics salta de festa en festa per tots els pobles i ciutats de Catalunya intentant no ser atrapats pel vaquer i, de mentre, oferir al públic un ampli ventall de temes que passen pels clàssics dels 80 fins als grans hits del reggaeton actuals. Des d’EL PERIÒDIC hem parlat amb ells sobre aquest fet, la marxa de Miki Núñez com a vocalista del grup o les situacions incòmodes a les quals s’han hagut d’enfrontar en els seus últims concerts, després de ser agredits per part del públic.
–D’on neix ‘Dalton Bang’?
–Dalton Bang era antigament un grup de temes propis que es deia Altercat, amb el qual es van treure un parell d’EP i un disc. L’evolució del grup va ser passar de temes propis a versions, un fet que habitualment passa a la inversa, i va ser llavors quan ja va néixer Dalton Bang com a tal. En un inici estava el Miki Núñez com a vocalista i ja després vaig entrar jo.
–I per què aquest nom?
–És una picada d’ullet a la sèrie de Lucky Luke. Fem com una representació dels germans Dalton, i per això anem vestits de ratlles negres i grogues. Tenim la broma recurrent que Lucky Luke ens està perseguint i ens hem de refugiar als pobles on ens contracten per actuar a les Festes Majors, disfressant-nos de grups de versions.
–Com recorda els inicis del grup? Encara que fos una evolució d’‘Altercat’, mai és fàcil tornar a començar.
–Exacte, sempre costa una miqueta més. Això no vol dir que ara tot sigui bufar i fer ampolles, ja que cada dia ens trobem contratemps i problemes, però vulguis o no els inicis d’un grup sempre són complicats. Has de posar més pedres, fer una caixa de grup per després cobrar, costa més que surtin concerts… És cert que el fet que Dalton Bang vingués d’Altercat va facilitar molt les coses perquè no va ser un inici pur i dur, hi havia moltíssima feina ja feta, però igualment també va tenir la seva part negativa.
–Imagino que el moment més crític va ser l’entrada de Miki a ‘Operación Triunfo 2018’.
–Sí, va suposar un gran canvi per tot el grup. El Miki era el vocalista i la cara visible de Dalton Bang, i el fet d’entrar al programa i firmar un contracte d’exclusivitat que li impedia continuar al grup va fer que entrés jo com a cantant. Fins a aquell moment era el substitut del teclista del grup, però toco el piano des de ben petit i posteriorment em vaig especialitzar en cant, un fet que els Dalton sabien. Quan va passar tot em va trucar i em van dir que era «l’única esperança del grup» i mira, quasi cinc anys després aquí continuo. L’entrada del Miki a Operación Triunfo i que parlés del nostre grup ens va fer créixer molt i que arribéssim a una audiència que abans era impensable, com per exemple trobar-nos a gent de Madrid amb les nostres samarretes. Paral·lelament, però, ell es va començar a muntar el seu projecte de temes propis i va formar la seva banda, i això va desestabilitzar molt les coses. No és per buscar culpables, ja que són danys col·laterals que sempre passen, però és cert que l’antiga formació de Dalton Bang és l’actual formació del Miki. En els Dalton només queden dos membres originals i hem travessat un procés d’evolució i estabilització bastant important.
–Com va viure vostè tota aquesta situació? Ha de ser un canvi important passar de ser el substitut del teclista a la cara visible del grup.
–Amb molts nervis, els quals em va fer patir una miqueta i passar males estones, però que a la vegada em van servir com a eina de motivació. Era un ‘pique’ sa amb mi mateix, d’aconseguir els reptes i sortir de la meva zona de confort, ja que penso que si ens palanquegem en la nostra comoditat mai evolucionarem. Llavors el balanç que faig en general és positiu, perquè va comportar una evolució personal molt profitosa.
–Suposo que pel que fa al grup tots aquests canvis també van fer que visquessin una constant renovació de vostès mateixos.
–Nosaltres en aquest aspecte anem sempre de cara, som molt sincers entre nosaltres i de cara al públic i no volem aparentar res del que som, ja que això és vendre fum i a la llarga t’acaba passant factura. El grup s’ha hagut de reinventar, però penso que igual que la resta de grups musicals per poder sobreviure. A més, el fet que hi hagués una pandèmia entremig també ens va obligar a renovar-nos sobretot en el que es refereix a la música en directe. Dalton Bang és un grup de versions i nosaltres vivim única i exclusivament dels concerts, llavors tots aquests canvis, així com el de la plantilla oficial, van fer que ens veiéssim obligats a reinventar-nos en tots els sentits.
–Es defineixen com un grup de versions. Quin tipus de temes podem trobar als seus concerts?
–Cada vegada fem més versions que jo anomeno immortals i atemporals. Els hits d’avui dia són cançons que se’ls hi dona molt de bombo durant un parell de mesos o durant tot l’estiu, però que després passen a l’oblit. Nosaltres busquem temes que siguin atemporals, tant de l’actualitat com dels anys 80 o dels 2000, i que hagin marcat un abans i un després en la història de la música popular tant a Catalunya com a Espanya o la resta del món. Fem un popurri de totes les èpoques, però ara mateix toquem sobretot grans clàssics.
–I quins diria que solen ser els temes més demandats pel públic?
–Depèn una mica del públic que hi hagi a cada concert. El fet de fer música molt variada i atemporal comporta que toquem molts pals, llavors podem versionar des de grans temes del reggaeton clàssic com els del Daddy Yankee o la Shakira fins a temes més vuitantens i discotequers. És el que et dic, depenent del públic hi ha cançons que funcionen més i d’altres que menys, però com a experiència pròpia el que sol agradar més són els temes de pop-rock espanyol i català o grans hits com The Final Countdown o I Will Survive. En general, temes que siguin aptes per a tots els públics.
–La indústria musical sembla un món cada vegada més massificat. Què té ‘Dalton Bang’ per diferenciar-se de la resta de grups de versions?
–El tret característic dels Dalton és que hi hagi 15, 50 o 10.000 persones, sempre ho donem tot. Els nostres concerts han de ser sempre iguals independentment de l’afluència, ens ho prenem molt seriosament. Una altra cosa que jo crec que ens diferencia és que avui dia s’està posant molt de moda tot el que té a veure amb tirar seqüències als concerts, que se sentin sons per ordinador… Nosaltres fem ús de tot això, no t’ho negaré, però els nostres concerts poden funcionar igualment sense cap mena de seqüència darrere. No tots els grups poden dir això, avui dia es delega molta responsabilitat en l’electrònica. A més, si hi ha un bon comportament per part del públic, sempre regalem una classe de zumba. I si t’hagués de dir algun tret distintiu més… bé, crec que el ‘moment balada’ que ofereix Dalton Bang no l’he vist en cap altre grup de versions. No diré quina cançó fem ni res, ja és responsabilitat de cadascú venir a veure’ns en directe per descobrir-ho!
–Ara arriben a Andorra com a part del cartell de la Festa Major d’Encamp. És la seva primera vegada al país?
–Afortunadament, hem treballat i actuat bastants vegades a Andorra. És una zona que hem trepitjat molt, però a la Festa Major d’Encamp com a tal no hem estat mai, si més no des que estic jo al grup. Hem pujat per la revetlla de Sant Joan, per la Festa del Roser d’Ordino, al Pas de la Casa, a Andorra la Vella…
–Què pot esperar el públic del país d’aquest concert?
–El primer de tot, passar una bona estona i gaudir amb nosaltres i amb la gent estimada que també vingui al concert. El públic ha d’estar preparat per sortir de la zona de confort, per ballar, cantar i riure molt, i per escoltar música de tota la vida. És el que hem parlat, són temes que no tenen per què ser necessàriament del mateix estil, ja que pot sonar des de Y.M.C.A a Boig per tu o Yo te esperaré.
–El concert s’emmarca dins de la seva nova gira, amb la que ja porten unes setmanes rodant. Quin feedback estan notant per part del públic?
–Bastant positiu en general. Et diré una cosa, però, que potser no agrada i és que hi ha hagut un parell de concerts on hem rebut una miqueta de violència per part del públic. Mai ens havia passat això i vam haver de cancel·lar les dues actuacions, una quan estàvem al final de tot i una altra poc passada la meitat. És una llàstima que per culpa d’actituds inapropiades com llençar glaçons a l’escenari hàgim de tancar el show abans d’hora. Portem ja un parell de publicacions a Instagram visibilitzant aquest tipus d’actes, on tres o quatre persones amb pocs valors i respecte per la nostra feina fan que la resta del públic no pugui gaudir al 100% de la festa. S’ha de tenir en compte que l’escenari és el nostre espai de feina i com a treballadors de la Festa Major se’ns ha de respectar igual que en qualsevol altre ofici. Entenc que és difícil tenir-ho en compte sabent la situació i l’espai on estem treballant, però crec que no s’ha de perdre la consciència d’això i esperem de tot cor que no torni a succeir en cap dels concerts que resten de la gira.
–Viure aquest tipus de situacions no deu ser fàcil, no només per vosaltres sinó també per tot l’equip tècnic que hi ha darrere de cada concert.
–És molt trist. Jo com a portaveu del grup i persona que xerra més pel micròfon em poso molt nerviós quan passen aquestes coses. Em tremola tot el cos, és una situació molt incòmoda. Nosaltres estem treballant, ens ho estem passant bé i tenim ganes d’estar allà animant a la gent, però no podem permetre que un gel ens doni a la cara o ens obri una cella en el pitjor dels casos. En el meu cas personal ja et dic, ho visc amb certa ansietat perquè és molt difícil gestionar aquestes situacions quan estàs a dalt d’un escenari. Com bé has dit tu, no només estàs perjudicant a tota la banda, sinó també a tota l’organització, a la comissió de festes, al servei de seguretat, a la resta del públic… No és una situació gaire agradable de viure, la veritat.
–En quins altres llocs els podrem anar veient, a banda d’aquest pròxim dilluns a Encamp?
–El Bang Bang Tour, que és com hem anomenat a la gira d’aquest 2023, té concerts tancats fins a l’octubre. Abans d’arribar aquest dilluns a Encamp estarem demà a Bescanó, i a partir d’aquí ens podreu veure el dissabte 19 d’agost a Gelida, el següent a Sant Llorenç Savall o el 9 de setembre a Breda. Totes les dates estan publicades al nostre Instagram i a la nostra pàgina web, així que qualsevol persona que vulgui saber on estarem actuant ho pot consultar allà.
–L’última pregunta és inevitable. Tenen pensat els Dalton crear el seu propi disc?
–Quina bona pregunta! Ara mateix et diria que no, però sí que ens hem plantejat alguna vegada tornar a fer temes propis. Arran de l’exposició del Miki a Operación Triunfo i posteriorment a Eurovisió va sortir una conversa amb el nostre mànager de començar a produir les nostres cançons, però és una qüestió que es va quedar en l’aire. Com et deia al principi de la conversa, nosaltres hem fet el pas a la inversa, ja que hem passat de fer temes propis a fer versions. Ja et dic, ara mateix no ens ho plantegem a curt o mitjà termini, però aquestes coses mai se saben i en qualsevol moment el vent pot bufar d’altra banda.
