Tot aquell que conegui Oliver Jaén sap que la seva passió per la música ve de lluny. Quasi de la mateixa època que la comunicació, ja que encara no havia acabat la Primària quan ja jugava a presentar els seus propis informatius, i imitava els seus cantants preferits de música afro nord-americana. Aquest andorrà de pares filipins fa quatre anys que treballa a RTVA, on va començar com a redactor i actualment presenta l’informatiu migdia de dilluns a divendres. Aquesta nit actuarà per primera vegada, juntament amb la resta de membres de Benjis, a la discoteca Kapital d’Andorra la Vella, on delectaran als assistents amb un repertori ple de soul, blues, i sobretot molt funk.
–Vostè es va sentir atret per la comunicació molt jove. Li va passar el mateix amb la música?
–Doncs sí, la música m’agrada des de sempre. A finals de Primària, vaig començar a estudiar piano a l’Institut de Música d’Andorra la Vella, i m’hi vaig passar quatre anys, fins que vaig haver de triar entre això i el teatre. Tanmateix, a casa continuava escoltant molta música i feia versions dels meus cantants preferits.
–Quina música escoltava?
–Principalment música afro dels Estats Units: R&B, sobretot blues, també soul, jazz, funk… Amb influències d’artistes com Alicia Keys, Steve Wonder, Aretha Franklin, entre molts altres, i és això el que m’agrada cantar.
–I com passa de cantar a la seva habitació a formar part de Benjis?
–L’octubre passat, em van contactar els membres d’un altre grup format per gent de la televisió (periodistes, tècnics de so, un realitzador, un community manager…) que s’havia quedat sense cantant, i em van proposar ser el nou vocalista. Però el seu repertori no s’adaptava al que a mi m’agrada, i durant aquest any i escaig hem estat preparant un de nou.
–El que fan són covers, oi?
–Exacte. De moment el que fem és, d’una banda, cantar les cançons tal com les fan els seus intèrprets originals, però en la gran majoria dels casos fem versions funk de versions que ja existien o directament les creem nosaltres des de zero. Combinem cançons molt icòniques com Midnight Tower de Wilson Pickett, en la versió de Tina Turner, amb peces d’Amy Winehouse, CeeLo Green, i versions funkies de cançons actuals de Lady Gaga o Dua Lipa. En el futur volem cantar també cançons pròpies.
–Hi ha nervis per l’actuació d’aquesta nit?
–Ara per ara no, però en qualsevol cas, es tracta de nervis producte de les ganes que tenim de compartir el que hem anat treballant al llarg d’aquests mesos, un repertori d’unes 13 cançons.
–Què li agradaria que passés?
–El nostre objectiu és compartir tota l’alegria, la llibertat i l’emoció que hem tingut cada setmana als assajos.
